Esborrem el Tractat dels Pirineus
Any 2009
El dissabte 7 de novembre van reunir-se a Perpinyà més de 5000 persones sota el lema “esborrem el Tractat dels Pirineus” per commemorar la signatura d'aquest infame tractat que va suposar la partició de Catalunya entre dos Estats ara fa 350 anys. “Erem més de cinc mil per commemorar els 350 anys d'ocupació francesa a les comarques de la Catalunya Nord, més del doble de la participació habitual pel final del Correllengua a Perpinyà” va dir Hervé Pi, president de la Federació d'entitats de la Catalunya Nord. Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó i Oriol Junqueras van participar al costat de militants d'Esquerra de la Catalunya Nord, per la JNC el seu president Gerard Figueres i un centenar de militants d'aquesta formació eren la representació de Convergència. I també hi eren presents 4 representants de Reagrupament. Aquestes són les úniques formacions del Principat amb representació i militants també a la Catalunya Nord. Unitat Catalana era la formació nord-catalana present en l'esdeveniment. Hervé Pi va declarar també fent referència a la forta presència de gent del Principat que “tots érem catalans”. Va recolzar que les emissions de Televisió de Catalunya arribin també a la Catalunya Nord.
Apunt històric: Pau dels Pirineus, tractat signat en 1659 pel que va finalitzar la guerra declarada entre la Corona espanyola i la francesa en 1635, en el context de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i la rebel·lió de Catalunya de 1640 o guerra dels Segadors. Va dibuixar una nova frontera franc-espanyola en el Pirineu oriental, modificada per la presència a la zona —Durant 19 anys— de l'Exèrcit francès, coalitzat amb els protagonistes de la rebel·lió de 1640. Va ser signat a l'illa dels Faisans per Luis Menéndez d'Haro, representant de Felip IV, rei d'Espanya, i el cardenal Giulio Mazzarino, representant de Lluís XIV, rei de França. Per la Paz de Westfàlia (1648), Catalunya havia sigut territori d'intercanvi en les negociacions, però les pretensions franceses van fer que no es prengueren decisions. Es van aprovar clàusules relatives a la reorganització territorial d'Europa i a les relacions comercials i polítiques entre França i Espanya. A la frontera del nord, França va rebre, junt amb les places de Metz, Toul i Verdun, alguns territoris dels Àustria espanyols: el comtat d'Artois, Hainaut, Luxemburg i Rocroi. Els francesos van tornar a Espanya el Charolais —en el Franc-comtat— i les conquestes d'Itàlia. A la frontera catalana del sud, van tornar territoris ocupats a canvi del domini sobre el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i una part de la Cerdanya. Els negociadors espanyols van acceptar la mutilació de Catalunya a canvi de mantenir posicions a Flandes. La Paz dels Pirineus va ser complementada pel Tractat de Llívia (1660) que va acordar el pas a la sobirania francesa de 33 pobles i llocs de la vall de Querol i El Capcir, quedant l'enclavament de Llívia baix domini espanyol però rodejat de terres franceses. Així es va traçar de manera més precisa la divisió de la Cerdanya entre França i Espanya. En el Pau de 1659 es va incloure un indult general i la restitució de béns a tots els perseguits durant els anys de guerra (1640-1659). Les institucions polítiques catalanes van ser respectades. El comerç francès va obtenir un tracte de favor. França es va comprometre a no ajudar a Portugal i a no coalitzar-se amb Anglaterra si estava en guerra amb Espanya. Una clàusula de transcendència Política va ser el matrimoni de Lluís XIV amb la filla major de Felip IV, María Teresa, el que anys més tard obriria les portes del tron espanyol als Borbó. Microsoft ® Encarta ® 2006. © 1993-2005 Microsoft Corporation. Reservats tots els drets.
El Tractat dels Pirineus (article)
Vídeo: 350 anys, Tractat dels Pirineus, per l'historiador Ramon Sala NTVC 328
Borremos el Tratado de los Pirineos
Año 2009
El sábado 7 de noviembre reunieron en Perpinyà más de 5000 personas bajo el lema “borremos el Tratado de los Pirineos” para conmemorar la firma de este infame tratado que supuso la partición de Catalunya entre dos Estados ahora hace 350 años. “Éramos más de cinco mil por conmemorar los 350 años de ocupación francesa en las comarcas de la Catalunya Nord, más del doble de la participación habitual por el final del Correllengua en Perpinyà” dijo Hervé Pi, presidente de la Federación de entidades de la Catalunya Nord. Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó y Oriol Junqueras participaron al lado de militantes de Esquera de la Catalunya Norte, por la JNC su presidente Gerard Higueras y un centenar de militantes de esta formación eran la representación de Convergència. Y también estaban presentes 4 representantes de Reagrupament. Estas son las únicas formaciones del Principat con representación y militantes también en la Catalunya Nord. Unitat Catalana era la formación nord-catalana presente en el acontecimiento. Hervé Pi declaró también haciendo referencia a la fuerte presencia de gente del Principat que “todos éramos catalanes”. apoyó que las emisiones de Televisió de Catalunya lleguen también en la Catalunya Nord.
Apunte histórico: Paz de los Pirineos, tratado firmado en 1659 por el que finalizó la guerra declarada entre la Corona española y la francesa en 1635, en el contexto de la guerra de los Treinta Años (1618-1648) y la rebelión de Cataluña de 1640 o guerra dels Segadors. Dibujó una nueva frontera franco-española en el Pirineo oriental, modificada por la presencia en la zona —durante 19 años— del Ejército francés, coaligado con los protagonistas de la rebelión de 1640. Fue firmado en la isla de los Faisanes por Luis Menéndez de Haro, representante de Felipe IV, rey de España, y el cardenal Giulio Mazarino, representante de Luis XIV, rey de Francia. Por la Paz de Westfalia (1648), Cataluña había sido territorio de intercambio en las negociaciones, pero las pretensiones francesas hicieron que no se tomaran decisiones. Se aprobaron cláusulas relativas a la reorganización territorial de Europa y a las relaciones comerciales y políticas entre Francia y España. En la frontera del norte, Francia recibió, junto a las plazas de Metz, Toul y Verdún, algunos territorios de los Austrias españoles: el condado de Artois, Hainaut, Luxemburgo y Rocroi. Los franceses devolvieron a España el Charolais —en el Franco Condado— y las conquistas de Italia. En la frontera catalana del sur, devolvieron territorios ocupados a cambio del dominio sobre el Rosellón, el Conflent, el Vallespir y una parte de la Cerdaña. Los negociadores españoles aceptaron la mutilación de Cataluña a cambio de mantener posiciones en Flandes. La Paz de los Pirineos fue complementada por el Tratado de Llívia (1660) que acordó el paso a la soberanía francesa de 33 pueblos y lugares del valle de Querol y el Capcir, quedando el enclave de Llívia bajo dominio español pero rodeado de tierras francesas. Así se trazó de manera más precisa la división de la Cerdaña entre Francia y España. En la Paz de 1659 se incluyó un indulto general y la restitución de bienes a todos los perseguidos durante los años de guerra (1640-1659). Las instituciones políticas catalanas fueron respetadas. El comercio francés obtuvo un trato de favor. Francia se comprometió a no ayudar a Portugal y a no coaligarse con Inglaterra si estaba en guerra con España. Una cláusula de trascendencia política fue el matrimonio de Luis XIV con la hija mayor de Felipe IV, María Teresa, lo que años más tarde abriría las puertas del trono español a los Borbones. Microsoft ® Encarta ® 2006. © 1993-2005 Microsoft Corporation. Reservados todos los derechos.
