El president xilè no indultarà a qui hagi comés delictes de lesa humanitat
Ja sabíem que a Espanya els bisbes se senten molt més còmodes amb un "bon" dictador o monarca autoritari que en una democràcia, però sembla que això és comú a altres països. Parlant dels bisbes espanyols - als quals els agraden els tipus autoritaris amb uniforme més que a les putes tirar-se'ls - amb una amiga d'un altre país a ella li costava entendre que l'actitud dels bisbes fos la que jo deia. Sorprenentment sembla que per trobar bisbes amics de tirans no li calia anar lluny. Els representants de l'Església catòlica xilena van demanar al president Piñera que amb motiu del bicentenari indultés a 64 persones. Molt bonic, però el president en un gest que l'honora ha dit que d'aquest indult exclourà aquells que estiguin condemnats per crims de lesa humanitat. I no crec que el president Piñera descartés concedir l'indult a gent condemnada per aquest tipus de crims sinó fos que la petició dels bisbes del seu país anés en aquest sentit. Després els bisbes s'estranyen que els parroquians abandonin el vaixell eclesiàstic. No pot ser que les altes jerarquies eclesiàstiques continuin preferint sistemes autoritaris i moltes vegades criminals abans que les democràcies. Ja sabem que els bisbes prediquen que estimem a tothom, llàstima que ells únicament estimin a dictadors, genocides i tota mena de sàtrapes autoritaris. Cal aclarir que la meva crítica és a l'actitud vergonyant de la jerarquia eclesiàstica, no pas a capellans i fins i tot bisbes honestos que es posen al costat del seu poble, però les altes jerarquies solen posar-se sempre al costat del poder, i quan el poder mata o callen o el beneeixen. No es pot mostrar debilitat ni amb els criminals ni amb aquells que els encobreixen encara que vesteixin sotana. L'Església hauria de replantejar-se la possibilitat de començar a mostrar actituds més favorables cap a les democràcies.
El presidente chileno no indultarà a quien haya cometido delitos de lesa humanidad
Ya sabíamos que en España los obispos se sienten mucho más cómodos con un "buen" dictador o monarca autoritario que en una democracia, pero parece que esto es común a otros países. Hablando de los obispos españoles - a los que les gustan los tipos autoritarios con uniforme más que a las putas tirárselos - con una amiga de otro país a ella le costaba entender que la actitud de los obispos fuera la que yo decía. Sorprendentemente parece que para encontrar obispos amigos de tiranos no necesitaba ir lejos. Los representantes de la Iglesia católica chilena pidieron al presidente Piñera que con motivo del bicentenario indultase a 64 personas. Muy bonito, pero el presidente en un gesto que le honra ha dicho que de este indulto excluirá a aquellos que estén condenados por crímenes de lesa humanidad. Y no creo que el presidente Piñera descartara conceder el indulto a gente condenada por este tipo de crímenes si no fuera que la petición de los obispos de su país fuera en este sentido. Después los obispos se extrañan que los parroquianos abandonen el barco eclesiástico. No puede ser que las altas jerarquías eclesiásticas continúen prefiriendo sistemas autoritarios y muchas veces criminales antes de que las democracias. Ya sabemos que los obispos predican que amemos a todos, lástima que ellos únicamente quieran a dictadores, genocidas y todo tipo de sátrapas autoritarios. Hay que aclarar que mi crítica es a la actitud vergonzante de la jerarquía eclesiástica, no a curas e incluso obispos honestos que se ponen al lado de su pueblo, pero las altas jerarquías suelen ponerse siempre al lado del poder, y cuando el poder mata o callan o bendicen. No se puede mostrar debilidad ni con los criminales ni con aquellos que los encubren aunque vistan sotana. La Iglesia debería replantearse la posibilidad de empezar a mostrar actitudes más favorables hacia las democracias.
El ministre israelià d'Assumptes Exteriors Avigdor Lieberman estava sent entrevistat via telefònica per una emissora de ràdio sobre els últims esdeveniments de Gaza. Sembla que Lieberman estava atenent aquesta emissora de ràdio mentre feia les seves necessitats, quan va acabar va tirar de la cadena del vàter, soroll que van poder escoltar tots els oients d'aquesta emissora. En aquell moment Lieberman estava dient en referència a Hamàs “sabem amb qui breguem” i tot just després va escoltar-se el so de l'aigua del vàter baixant. Alguns sospiten que hi podia haver dobles intencions en els actes i paraules de Lieberman, conegut per les seves declaracions a vegades provocadores.
La situació era la següent: el president de la República Txeca Vàclav Klaus i el president de la República de Xile Sebastián Piñera acabaven de firmar un acord bilateral i celebraven una roda de premsa. Mentre el president xilè Sebastian Piñera responia una pregunta a un periodista les càmeres van recollir una imatge insòlita. Mentre el president Piñera parlava el president Klaus va obrir l'estoig que tenia davant seu, agafa la ploma amb la que s'havien firmat els acords i va se la fica a la butxaca. La perplexitat dels txecs veient que el seu president no pot resistir-se a robar una ploma mentre el seu homòleg xilè respon les preguntes deu haver estat majúscula quan hagin vist el vídeo que ha emès la televisió txeca.
