Passejava fent el turista per les Rambles barcelonines. La meva intenció era entrar al Palau de la Virreina i fer algunes fotos al bestiari allà exposat però estaven preparant aquest espai per alguna mena d'acte públic. Mirant des del carrer a la dreta hi ha l'edifici en què està la seu de l'ultranacionalista partit de la messiànica Rosa Díez Unión Progreso y Democracia, UPYD. Al balcó tenen una pancarta flanquejada per una Senyera a l'esquerra i una “estanquera” a la dreta. Però no són les banderes el que ens interessa sinó la pancarta. En aquesta podem llegir el lema “Lo que nos une” i hi ha una reproducció del document nacional d'identitat de Rosa Díez. No sé si el que ens uneix segons UPYD és el carnet o la messiànica lideressa carpetovetònica. El DNI ens identifica però això no ens uneix, ens individualitza i ens personalitza, a més, el fet que en aquest DNI posi España és un fet accidental qe espere aviat es corregeixi. Per tant, és evident que segons UPYD és Rosa Díez “lo que nos une”. Unir-nos a què o a qui?. La lideressa messiànica i els seus serfs upydics no deixen de dir que estan pujant segons les seves enquestes encara que la realitat no ho corrobora, es queixen que no tenen suport mediàtic malgrat que tot i tenir una representació molt minsa a les institucions la seva presència als mitjans és superior a la que pugui tenir qualsevol partit consolidat. El missatge electoral més aviat limitat, amb unes grans dosis de demagògia i molta falsedat. Diuen ser antinacionalistes malgrat que del seu discurs ideològic se n'acaba traient la conclusió que són ultranacionalistes espanyols, i aquesta pancarta que llueix al balcó de la seva seu a les Rambles, seria un exemple. La implantació dels upydics a Catalunya és minsa perquè aquest espai electoral ja el cobreix un altre partit ultranacionalista espanyol, el neolerrouxista Ciutadans. Els upydics intenten una OPA als Ciutadans, però sembla que malgrat tenir tots dos partits el mateix propòsit els personalismes i autoritarismes dels quals han estat acusats els líders dels dos partits per altres dirigents d'ambdós partits, els han impedit arribar a acords. De moment Rosa Díez no aconsegueix unir ni a la gent que té la mateixa idea d'Espanya que ella, per tant, em sembla que l'únic que uneix als upydics és la seva submissió a la lideressa.
¿Lo que nos une?
Paseaba haciendo el turista por las Ramblas barcelonesas. mi intención era entrar en el Palacio de la Virreina y hacer algunas fotos al bestiario allá expuesto pero estaban preparando este espacio para alguna clase de acto público. Mirando desde la calle a la derecha hay el edificio en que está la sede del ultranacionalista partido de la mesiánica Rosa Díez Unión Progreso y Democracia, UPYD. En el balcón tienen una pancarta flanqueada por una Senyera a la izquierda y una “estanquera” a la derecha. Pero no son las banderas lo que nos interesa sino la pancarta. En esta podemos leer el lema “Lo que nos une” y hay una reproducción del documento nacional de identidad de Rosa Díez. No sé si el que nos une según UPYD es el carné o la mesiánica lideresa carpetovetónica. El DNI nos identifica pero eso no nos une, nos individualiza y nos personaliza, además, el hecho de que en este DNI ponga España es un hecho accidental que espero pronto se corrija. Por lo tanto, es evidente que según UPYD es Rosa Díez “lo que nos une”. Unirnos a que o a quien?. La lideresa mesiánica y sus siervos upydicos no dejan de decir que están subiendo según sus encuestas aunque la realidad no lo corrobora, se quejan que no tienen apoyo mediático a pesar de que aún teniendo una representación muy exigua en las instituciones su presencia a los medios es superior a la que pueda tener cualquier partido consolidado. El mensaje electoral más bien limitado, con unas gran dosis de demagogia y mucha falsedad. Dicen ser antinacionalistas a pesar de que de su discurso ideológico se acaba sacando la conclusión de que son ultranacionalistas españoles, y esta pancarta que luce en el balcón de su sede en las Ramblas, sería un ejemplo. La implantación de los upydicos en Catalunya es exigua porque este espacio electoral ya le cubre otro partido ultranacionalista español, el neolerrouxista Ciudadanos. Los upydicos intentan una OPA a los Ciutadans, pero parece que a pesar de tener ambos partidos el mismo propósito los personalismos y autoritarismos de que han sido acusados los líderes de los dos partidos por otros dirigentes de ambos partidos, les han impedido llegar a acuerdos. De momento Rosa Díez no consigue unir ni a la gente que tiene la misma idea de España que ella, por lo tanto, me parece que lo único que une a los upydicos es su sumisión a la lideresa.
