Perquè als polítics els agrada tant parlar amb eufemismes per no haver de dir les coses pel seu nom?. Quan emprem eufemismes per referir-nos a fets molt greus el que fem és minimitzar aquesta gravetat o directament ho convertim en temes irrellevants. Alguns països solen tenir problemes quan han de parlar de períodes de la seva història dels quals s'avergonyeixen però no gosen condemnar ni dir pel seu nom o pel que són. El govern xilè ha decidit que els textos escolars diran “règim militar” i no dictadura a la dictadura que des de 1973 fins al 1990 va dirigir el general Augusto Pinochet. El ministre xilè d'educació, Harald Bayer, va considerar que aquest canvi era insignificant i que “l'expressió règim militar és més general que la dictadura”.A Espanya se sol parlar de “règim franquista” per no haver de dir dictadura franquista, com si d'aquesta manera tot el mal causat desaparegués. Quan parlem de “règim militar” per referir-nos a la dictadura de Pinochet o de “règim franquista” per referir-nos a la dictadura de Franco sembla que ens estiguem referim a un règim d'aprimament, a una dieta, no pas a dictadures que van torturar i assassinar tot el que els va ser possible. No és menys greu que la senyora ministra de Sanitat del govern espanyol cregui que canviant “violència de gènere” per “violència en l'entorn familiar” ja no seran assassinades més dones o que aquest fet quedarà reduït a la irrellevància. Aquest terme al Partit Popular sempre li ha molestat, molt més que el fet mateix què és que cada any morin assassinades més de mig centenar de dones. 60 durant l'any 2011. Creure que si no parlem d'un tema o canviem els mots pel quals els nomenem és un error, cal dir les coses pel seu nom, un règim militar és el que hi ha en una caserna, encara que les dictadures aconsegueixin convertir en una enorme caserna tot un país, però no pretenguem minimitzar el mal de les dictadures suavitzant els termes.
Eufemismos
Porque a los políticos les gusta tanto hablar con eufemismos para no tener que decir las cosas por su nombre?. Cuando empleamos eufemismos para referirnos a hechos muy graves lo que hacemos es minimizar esta gravedad o directamente lo convertimos en temas irrelevantes. Algunos países suelen tener problemas cuando tienen que hablar de períodos de su historia los que se avergüenzan pero no se atreven a condenar ni decir por su nombre o por lo que son. El gobierno chileno ha decidido que los textos escolares dirán "régimen militar" y no dictadura a la dictadura que desde 1973 hasta 1990 dirigió el general Augusto Pinochet. El ministro chileno de educación, Harald Bayer, consideró que este cambio era insignificante y que "la expresión régimen militar es más general que la dictadura". En España se suele hablar de "régimen franquista" para no tener que decir dictadura franquista, como si de esta manera todo el daño causado desapareciera. Cuando hablamos de "régimen militar" para referirnos a la dictadura de Pinochet o de "régimen franquista" para referirnos a la dictadura de Franco parece que nos estemos refiriendo a un régimen de adelgazamiento, a una dieta, no a dictaduras que torturaron y asesinaron todo lo que les fue posible. No es menos grave que la señora ministra de Sanidad del gobierno español crea que cambiando "violencia de género" por "violencia en el entorno familiar" ya no serán asesinadas más mujeres o que este hecho quedará reducido a la irrelevancia. Este término al Partido Popular siempre le ha molestado, mucho más que el hecho mismo que es que cada año mueran asesinadas más de medio centenar de mujeres. 60 durante el año 2011. Creer que si no hablamos de un tema o cambiamos las palabras por que los nombramos es un error, hay que decir las cosas por su nombre, un régimen militar es lo que hay en un cuartel, aunque las dictaduras consigan convertirse en una enorme cuartel todo un país, pero no pretendamos minimizar el dolor de las dictaduras suavizando los términos.
