Fornet (SUP) acusa el Mossad d’escampar rumors sobre la Monarquia

Fornet (SUP) acusa el Mossad d’escampar rumors sobre la Monarquia

 

Aquesta si que és bona, ara resulta que la culpa de la crisi de la monarquia no la tenen els assumptes amorosos del rei, les caceres a Botswana o els problemes del gendre del rei amb la Justícia, sinó els serveis secrets israelians, que, segons el secretari del Sindicat Unificat de la Policia (SUP), José Sánchez Fornet, es dedicarien a esbombar els “problemes” de la Monarquia espanyola com a “maligna venjança sionista” contra el rei per les seves bones relacions amb les satrapies àrabs. Fornet a piulat al seu compte de Twitter: “Rumors fa mesos deien que Mossad passaria factura al Rei d'Espanya per portar-se bé amb els àrabs. ¿Corinna? Tot és possible”. Els rumors sobre els afers amorosos del rei existeixen fa molts anys, una altra cosa és que la premsa espanyola preferís callar, cosa que no ha fet la premsa d’altres països. El desprestigi de la monarquia espanyola és responsabilitat exclusiva dels membres d’aquesta monarquia. Joan Carles I ha visitat Israel només un cop, peròha visitat Aràbia Saudita cinc cops, Bahrein 2, Qatar 4, Marroc 3, més de 30visites a països àrabs. És evident la preferència del monarca espanyol pels països àrabs i en especial per les monarquies d’alguns d’aquests països, suposo que deu haver heretat aquesta predilecció pels àrabs del seu predecessor en el càrrec.

 

 

 

 

Fornet (SUP) acusa al Mossad de esparcir rumores sobre la Monarquía

 

Ésta si que es buena, ahora resulta que la culpa de la crisis de la monarquía no la tienen los asuntos amorosos del rey, las cacerías en Botswana o los problemas del yerno del rey con la Justicia, sino los servicios secretos israelíes, que, según el secretario del Sindicato Unificado de la Policía (SUP), José Sánchez Fornet, se dedicarían a bombardear los "problemas" de la Monarquía española como "maligna venganza sionista" contra el rey por sus buenas relaciones con las sátrapas árabes. Fornet pió en su cuenta de Twitter: "Rumores hace meses decían que Mossad pasaría factura al Rey de España para llevarse bien con los árabes. ¿Corinna? Todo es posible". Los rumores sobre los asuntos amorosos del rey existen hace muchos años, otra cosa es que la prensa española prefiriera callar, cosa que no ha hecho la prensa de otros países. El desprestigio de la monarquía española es responsabilidad exclusiva de los miembros de esta monarquía. Juan Carlos I ha visitado Israel sólo una vez, pero ha visitadoArabia Saudí cinco veces, Bahrein 2, Qatar 4, Marruecos 3, más de 30 visitas apaíses árabes. Es evidente la preferencia del monarca español por los países árabes y en especial por las monarquías de algunos de estos países, supongo que habrá heredado esta predilección por los árabes de su predecesor en el cargo.

Espies del Mossad amb molta ploma

Espies del Mossad amb molta ploma

Un granger turc va trobar un abellerol europeu (meros apiaster) mort a les seves terres. L’ocell duia una anella a la pota on podia llegir-se la paraula “Israel”. El granger va entregar les restes a les autoritats que després de les pertinents investigacions van arribar a la conclusió que era un espia, bé, per ser correctes, segons les autoritats turques l’ocell estava sent usat amb el propòsit d’espiar. Segons els investigadors turcs l’ocell tenia les “ales inusualment llargues”, això i l’anella on podia llegir-se Israel va fer sospitar les autoritats turques que la bestiola era un espia. Els investigadors sospitaven que s’hagués implantat dispositius de vigilància i que va arribar a Turquia per iniciar una missió d’espionatge. El cos del plumífer presumpte agent del Mossad va ser enviat al Ministeri d’Agricultura, suposo que com està mort i no poden interrogar-lo el deuen estar fent la dissecció per trobar els dispositius fantàstics que l’ocell ha de portar instal·lats dins del seu cos.

Segurament l’ocell tenia les ales inusualment llargues perquè duia implantat míssils, raigs làser o torpedes de fotons. Si és que els malignes israelians són la hòstia amb la tecnologia militar.

Sol ser habitual col·locar anelles als ocells migratoris per investigar les rutes migratòries de les aus. Les anelles solen portar el nom de l’entitat que els hi posa i un número d’identificació.

Yoav Pearlman del Centre de Seguiment d’Aus d’Israel va tranquil·litzar les autoritats turques: “Les autoritats turques poden dormir tranqui-les, no és un espia”.

No és la primera vegada, i jo he parlat en algun altre article, que un ocell es “detingut” en un país àrab durant la seva migració i acusats de ser espies de l’Estat d’Israel. L’any 2011 (gener) una cigonya “va ser detinguda” a l’Aràbia Saudita que duia una anella i un transmissor GPS propietat de la Universitat de Tel Aviv. La cigonya va ser condemnada com a membre d’un “complot d’espionatge sionista”. Quanta raó tenia Einstein quan va dir que només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana.

Crec que també va ser l’any 2010 que els egipcis van acusar Israel d’haver ensinistrat un tauró que va atacar i matar una turista alemanya i atacar i ferir uns turistes russos que es banyaven en una platja de la Península del Sinaí.

Llavors vaig comentar, i ho repeteixo ara, que els àrabs ja no deuen mirar-se amb els mateixos ulls els seus animals de companyia, podrien ser agents sionistes enviats a descobrir com fan el cuscús.

Espías del Mossad con mucha pluma

Un granjero turco encontró un abejaruco europeo (meros apiaster) muerto en sus tierras. El pájaro llevaba una anilla en la pata donde podía leerse la palabra "Israel". El granjero entregó los restos a las autoridades que tras las pertinentes investigaciones llegaron a la conclusión de que era un espía, bueno, para ser correctos, según las autoridades turcas el pájaro estaba siendo usado con el propósito de espiar. Según los investigadores turcos el pájaro tenía las "alas inusualmente largas", esto y la anilla donde podía leerse Israel hizo sospechar las autoridades turcas que el bicho era un espía. Los investigadores sospechaban que hubiera implantado dispositivos de vigilancia y que llegó a Turquía para iniciar una misión de espionaje. El cuerpo del plumífero presunto agente del Mossad fue enviado al Ministerio de Agricultura, supongo que como está muerto y no pueden interrogarlo lo deben estar haciendo la disección para encontrar los dispositivos fantásticos que el pájaro debe llevar instalados dentrode su cuerpo.
Seguramente el pájaro tenía las alas inusualmente largas porque llevaba implantado misiles, rayos láser o torpedos de fotones. Si es que los malignos israelíes son la hostia con la tecnología militar.
Suele ser habitual colocar anillas a los pájaros migratorios para investigar las rutas migratorias de las aves. Las anillas suelen llevar el nombre de la entidad que les pone y un número de identificación.
Yoav Pearlman del Centro de Seguimiento de Aves de Israel tranquilizó las autoridades turcas: "Las autoridades turcas pueden dormir tranquilas, no es un espía".
No es la primera vez, y yo he hablado en algún otro artículo, que un pájaro se "detenido" en un país árabe durante su migración y acusados ​​de ser espías del Estado de Israel.En el año 2011 (enero) una cigüeña "fue detenida" en Arabia Saudí que llevaba una anilla y un transmisor GPS propiedad de la Universidad de Tel Aviv. La cigüeña fue condenada como miembro de un "complot de espionaje sionista". Cuánta razón tenía Einstein cuando dijo que sólo hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana.
Creo que también fue el año 2010 que los egipcios acusaron a Israel de haber adiestrado un tiburón que atacó y mató a una turista alemana y atacar y herir unos turistas rusos que se bañaban en una playa de la Península del Sinaí.
Entonces comenté, y lo repito ahora, que los árabes ya no deben mirarse con los mismos ojos a sus animales de compañía, podrían ser agentes sionistas enviados a descubrir cómo hacen el cuscús.

La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

La captura del nazi Eichmann i la mort del nazi John Demjanjuk

Eichmann va ser l’”arquitecte” de la “Solució Final”, un pla que va acabar amb la vida de més de 10 milions de persones, era un pla d’assassinat industrialitzat. Però aquest pla requeria de la participació d’homes com Demjanjuk que eren els que van cometre aquella atrocitat dissenyada per Eichmann. La maquinària criminal del règim nazi no només implicava a buròcrates com Eichmann i individus que realitzessin la part més desagradable del pla, l’assassinat de milions de persones, també hi van participar activament des de jutges a metges, molts dels quals van ser jutjats a Nüremberg, ciutat en que van celebrar-se els judicis als jerarques, metges, jutges i altres col·laboradors necessaris, però també hi van haver molts que van trobar els mitjans per fugir de l’acció de la Justícia, de vegades amb la connivència de les pròpies potències ocupants o d’organitzacions i institucions diverses. Aquest seria el cas dels dos personatges protagonistes d’aquest article. Un, Eichmann va aconseguir fugir a l’Argentina, refugi de molts nazis, l’altre, Demjanjuk, va acabar residint als Estats Units. Finalment, però, la Justícia va condemnar-los, si bé, Demjanjuk ha pogut morir per causes naturals encara que condemnat per crims contra la Humanitat, mentre que Eichmann va acabar sent jutjat, condemnat i executat per Israel.
La captura del nazi Eichmann

Adolf Eichmann era un tinent coronel nazi artífex que la “Solució Final”. La “Solució Final” era un pla per assassinar tots els jueus europeus. Més de 6 milions de jueus i 4 milions d’altres grups ètnics van ser assassinats. Quan l’Alemanya nazi va ser derrotada el 1945, Eichmann va fugir a l’Argentina on sota la identitat falsa de Ricardo Klement va començar a treballar a la Mercedes Benz fins que va ser descobert i el Mossad va capturar-lo l’any 1960 transportant-lo en secret a Tel Aviv. Després va ser jutjat a Jerusalem i penjat a la forca dos anys després. Va ser l’única vegada que a Israel s’ha aplicat la pena de mort.
El dossier de l’operació de captura d’Eichmann va rebre el nom clau “Dybuk”, un esperit maligne de la tradició jueva. Ara s’ha organitzat una exposició a Tel Aviv que explica tots aquells detalls que fins ara havien estat qualificats de secrets. En aquesta mostra s’exposen documents, fotografies, testimonis i utensilis que permeten entendre millor com es va dur a terme la identificació de Ricardo Klement com el criminal nazi Adolf Eichmann, el seu segrest a l’Argentina, el seu transport des de l’Argentina fins a Tel Aviv, el judici i la seva execució. El 90% dels documents procedeixen del Mossad i l’exposició s’ha instal·lat al Museu de la Diàspora. Un portaveu del Mossad identificat com “Avner A” ha declarat que “tot el món coneix a “grosso modo” la història d’Eichmann. Lo nou són els detalls, que estan als arxius. Tots els llibres publicats sobre el tema tenen errors perquè es basen en entrevistes”.
En aquesta exposició es fan públics els noms de les 67 persones implicades en aquesta operació: Agents del Mossad i del Shabak, agent de policia, personal de la companyia aèria EL AL i altres persones que no pertanyien a cap dels anteriors. L’exposició romandrà oberta fins l’estiu i després serà traslladada a l’estranger.
M’agradaria que arribés a Barcelona.
L’exposició ens permet veure amb perspectiva els mètodes emprats fa 50 anys per capturar Eichmann, avui obsolets. Explica com l’equip format per quatre agents del Mossad, sis del Shabak i un metge es reunien amb el cap del Mossad cada dia a una hora diferent en una cafeteria. Per precaució duien la situació d’Eichmann marcada a guies i mapes de viatge. Eichmann va ser tret de l’Argentina sota una identitat falsa, el van vestir de mecànic d’EL AL i el van drogar de manera que semblava que estigués ebri. Com que Eichmann no tenia documentació perquè la seva entrada a l’Argentina s’havia fet irregularment van facilitar-li documentació falsa. Un agent del Mossad havia entrat dies abans a l’Argentina amb un passaport nom fals, Zeev Zijroni, dies després Eichmann amb un nom fals i drogat va sortir de l’Argentina amb destí a Tel Aviv. L’exposició mostra també el document d’identitat i el carnet de treballador de la Mercedes d’Eichmann, i el contracte de lloguer del vehicle en què els agents israelians van transportar Eichmann signat per un inexistent coronel britànic Dean Ashton. S’inclouen alguns aparells que van emprar per identificar i capturar Eichmann, com  per exemple una càmera de fotos Leica amb la que van fotografiar a Eichmann i la maleta amb un forat des de la que van realitzar les fotos. Aquelles fotos van permetre identificar Eichmann per les orelles.
Vaig veure fa temps una pel·lícula sobre aquest tema, i un parell de documentals (un d’ells del Canal Historia) que tractaven aquest assumpte d’una manera molt acurada. Si la captura d’aquest nazi va ser un gran èxit, no haver pogut capturar el metge nazi Mengele podria ser considerat el gran fracàs.
La mort del nazi John Demjanjuk

John Demjanjuk, nascut a Dubovi Makarensy (Ucraïna) un 3 d’abril de 1920 ha mort a l’edat de 91 anys en un asil per a gent gran de la ciutat alemanya de Bad Feilnbach. Havia estat condemnat l’any per l’assassinat de 28060 jueus. John Demjanjuk, a qui es coneixia amb el malnom d’”Ivan el terrible” havia estat reclutat durant la Segona Guerra Mundial per l’Exèrcit Roig l’any 1941 per lluitar contra la invasió alemanya però va ser capturat pels alemanys que van enviar-lo al camp de detenció de Chelmo (Polònia), allà va decidir col·laborar amb les SS i el van enviar a un camp d’entrenament a Trawniki (Polònia) on va convertir-se en guardià de les SS. El març de 1943 van enviar-lo al camp d’extermini de Sobibor on va exercir la seva brutalitat dins el setembre del mateix any, temps en què van ser gasejats 29000 jueus polonesos, després va estar destinat a Majdanek i Flossenberg. La feina de Demjanjuk era “acompanyar” les persones que arribaven en tren fins a les cambres de gas. Acabada la guerra va presentar-se en un camp per a persones desplaçades. L’any 1947 va fer de conductor d’autobús a Regensburg, va casar-se amb una ucraïnesa amb la que van tenir una filla. La família Demjanjuk va emigrar a als Estats Units l’any 1952 on va canviar-se el nom i va aconseguir la nacionalitat nord-americana l’any 1958. Va poder estar tranquil fins l’any 1975 quan els soviètics van publicar una llista d’antics col·laboradors nazis que havien emigrat als Estats Units. Als Estats Units van investigar aquest assumpte i cinc supervivents dels camps d’extermini van identificar Demjanjuk com el guardià de las SS “Ivan el terrible”. El govern israelià va acusar-lo el 1977 de crims contra la Humanitat i el 1981 un tribunal d’Ohio li va retirar la nacionalitat per haver mentit a l’hora de demanar el visat d’immigració. Israel va demanar als Estats Units l’extradició de Demjanjuk que va ser efectiva l’any 1986. Durant el judici va al·legar haver estat presoner dels alemanys a Chelmo de 1945 a 1944. El tribunal va condemnar-lo a la forca però la Cort Suprema va anular la sentència perquè tenien dubtes sobre la identitat de Demjanjuk. Sembla que els soviètics havien identificat el guardià de les SS conegut com “Ivan el terrible “ com Ivan Marchenko. Demjanjuk va poder tornar amb la seva família després de cinc anys de presó a Israel i li va ser restituïda la nacionalitat nord-americana. L’any 2001 va obrir-se una nova investigació sobre Demjanjuk, aquesta vegada basant les informacions en el període que Demjanjuk va estar destinat a Sobibor i Majdanek. Novament va perdre la nacionalitat i un jutge va aprovar l’extradició de Demjanjuk a Ucraïna, Demjanjuk va recórrer l’ordre de deportació però va perdre. L’any 2008 la Fiscalia de Munic va provar que Demjanjuk era responsable de la mort de 29000 jueus a Sobibor entre març i setembre de 1943, i va ser extraditat a Alemanya on van condemnar-lo a cinc anys de presó per complicitat en la mort de 29000 jueus però van dictar la seva posada en llibertat atenent a l’edat que ja havia estat a la presó i perquè consideraven que no hi havia perill de fugida.
La condemna és més moral que no pas punitiva, és a dir, des d’ara Demjanjuk apareixerà als llibres d’història com criminal condemnat per crims contra la Humanitat.

La captura del nazi Eichmann y la muerte del nazi John Demjanjuk Eichmann fue el "arquitecto" de la "Solución Final", un plan que acabó con la vida de más de 10 millones de personas, era un plan de asesinato industrializado. Pero este plan requería de la participación de hombres como Demjanjuk que eran los que cometieron esa atrocidad diseñada por Eichmann. La maquinaria criminal del régimen nazi no sólo implicaba a burócratas como Eichmann e individuos que realizaran la parte más desagradable del plan, el asesinato de millones de personas, también participaron activamente desde jueces a médicos, muchos de los cuales fueron juzgados en Nüremberg, ciudad en que se celebraron los juicios a los jerarcas, médicos, jueces y otros colaboradores necesarios, pero también hubo muchos que encontraron los medios para huir de la acción de la Justicia, a veces con la connivenciade las propias potencias ocupantes o de organizaciones e instituciones diversas. Este sería el caso de los dos personajes protagonistas de este artículo. Uno, Eichmann logró huir a Argentina, refugio de muchos nazis, el otro, Demjanjuk, acabó residiendo en Estados Unidos. Finalmente, la Justicia condenarlos, si bien, Demjanjuk ha podido morir por causas naturales aunque condenado por crímenes contra la Humanidad, mientras que Eichmann acabó siendo juzgado, condenado y ejecutado por Israel.
La captura del nazi Eichmann Adolf Eichmann era un teniente coronel nazi artífice que la "Solución Final". La "Solución Final" era un plan para asesinar todos los judíos europeos. Más de 6 millones de judíos y 4 millones de otros grupos étnicos fueron asesinados. Cuando la Alemania nazi fue derrotada en 1945, Eichmann huyó a Argentina donde bajo la identidad falsa de Ricardo Klement comenzó a trabajar en la Mercedes Benz hasta que fue descubierto y el Mosad capturarlo en 1960 transportándolo en secreto en Tel Aviv.Luego fue juzgado en Jerusalén y ahorcado dos años después. Fue la única vez que en Israel se ha aplicado la pena de muerte.
El dossier de la operación de captura de Eichmann recibió el nombre clave "Dybuk", un espíritu maligno de la tradición judía. Ahora se ha organizado una exposición en Tel Aviv que explica todos aquellos detalles que hasta ahora habían sido calificados de secretos. En esta muestra se exponen documentos, fotografías, testimonios y utensilios que permiten entender mejor cómo se llevó a cabo la identificación de Ricardo Klement como el criminal nazi Adolf Eichmann, su secuestro en Argentina, su transporte desde el Argentina hasta Tel Aviv, el juicio y su ejecución. El 90% de los documentos proceden del Mossad y la exposición se ha instalado en el Museo de la Diáspora. Un portavoz del Mossad identificado como "Avner A" ha declarado que "todo el mundo conoce a" grosso modo "la historia de Eichmann. Lo nuevo son los detalles, que están en los archivos. Todos los libros publicados sobre el tema tienen errores porque se basan en entrevistas ".
En esta exposición se hacen públicos los nombres de las 67 personas implicadas en esta operación: Agentes del Mossad y del Shabak, agente de policía, personal de la compañía aérea EL AL y otras personas que no pertenecían a ninguno de los anteriores. La exposición permanecerá abierta hasta el verano y luego será trasladada al extranjero.
Me gustaría que llegara a Barcelona.
La exposición nos permite ver con perspectiva los métodos empleados hace 50 años para capturar Eichmann, hoy obsoletos. Explica cómo el equipo formado por cuatro agentes del Mossad, seis del Shabak y un médico se reunían con el jefe del Mossad cada día a una hora diferente en una cafetería. Por precaución llevaban la situación de Eichmann marcada en guías y mapas de viaje. Eichmann fue sacado de la Argentina bajo una identidad falsa, lo vistieron de mecánico de EL AL y el drogaron de modo que parecía que estuviera ebrio. Como Eichmann no tenía documentación para su entrada en Argentina se había hecho irregularmente fueron facilitarle documentación falsa. Un agente del Mossad había entrado días antes en Argentina con un pasaporte nombre falso, Zeev Zijroni, días después Eichmann con un nombre falso y drogado salió de Argentina con destino a Tel Aviv. La exposición muestra también el documento de identidad y el carné de trabajador de la Mercedes de Eichmann, y el contrato de alquiler del vehículo en el que los agentes israelíes transportaron Eichmann firmado por un inexistente coronel británico Dean Ashton. Se incluyen algunos aparatos que emplearon para identificar y capturar Eichmann, como por ejemplo una cámara de fotos Leica con la que fotografiaron a Eichmann y la maleta con un agujero desde la que realizaron las fotos. Aquellas fotos permitieron identificar Eichmann por las orejas.
Vi hace tiempo una película sobre este tema, y ​​un par de documentales (uno de ellos del Canal de Historia) que trataban este asunto de una manera muy cuidadosa. Si la captura de este nazi fue un gran éxito, no haber podido capturar el médico nazi Mengele podría ser considerado el gran fracaso.
La muerte del nazi John Demjanjuk John Demjanjuk, nacido en Dubovi Makarensy (Ucrania) un 3 de abril de 1920 ha muerto a la edad de 91 años en un asilo para ancianos de la ciudad alemana de Bad Feilnbach. Había sido condenado en por el asesinato de 28.060 judíos. John Demjanjuk, a quien se conocía con el mote de "Iván el terrible" había sido reclutado durante la Segunda Guerra Mundial por el Ejército Rojo en 1941 para luchar contra la invasión alemana pero fue capturado por los alemanes que enviaron- el campo de detención de Chelm (Polonia), allí decidió colaborar con las SS y lo enviaron a un campo de entrenamiento en Trawniki (Polonia) donde se convirtió en guardián de las SS. En marzo de 1943 enviaron al campo de exterminio de Sobibor donde ejerció su brutalidad en el septiembre del mismo año, tiempo en que fueron gaseados 29.000 judíos polacos, luego estuvo destinado a Majdanek y Flossenberg. El trabajo de Demjanjuk era "acompañar" las personas que llegaban en tren hasta las cámaras de gas. Terminada la guerra se presentó en un campo para personas desplazadas. En 1947 hizo de conductor de autobús en Regensburg, se casó con una ucraniana con la que tuvieron una hija. La familia Demjanjuk emigró a los Estados Unidos en 1952 donde cambiarse el nombre y consiguió la nacionalidad estadounidense en 1958.Pudo estar tranquilo hasta el año 1975 cuando los soviéticos publicaron una lista de antiguos colaboradores nazis que habían emigrado a Estados Unidos. En Estados Unidos investigaron este asunto y cinco supervivientes de los campos de exterminio identificaron Demjanjuk como el guardián de las SS "Iván el terrible". El gobierno israelí le acusó en 1977 de crímenes contra la Humanidad y en 1981 un tribunal de Ohio le retiró la nacionalidad por haber mentido a la hora de pedir el visado de inmigración.Israel pidió a los Estados Unidos la extradición de Demjanjuk que fue efectiva el año 1986. Durante el juicio alegó haber sido prisionero de los alemanes en Chelm de 1945 a 1944. El tribunal condenó a la horca pero la Corte Suprema anuló la sentencia porque tenían dudas sobre la identidad de Demjanjuk. Parece que los soviéticos habían identificado el guardián de las SS conocido como "Iván el terrible" como Ivan Marchenko. Demjanjuk pudo volver con su familia tras cinco años de prisión en Israel y le fue restituida la nacionalidad estadounidense. En el año 2001 se abrió una nueva investigación sobre Demjanjuk, esta vez en base las informaciones en el período que Demjanjuk estuvo destinado en Sobibor y Majdanek. Nuevamente perdió la nacionalidad y un juez aprobó la extradición de Demjanjuk a Ucrania, Demjanjuk recurrió la orden de deportación pero perdió. En el año 2008 la Fiscalía de Munich probó que Demjanjuk era responsable de la muerte de 29.000 judíos en Sobibor entre marzo y septiembre de 1943, y fue extraditado a Alemania donde condenaron a cinco años de prisión por complicidad en la muerte de 29.000 judíos pero dictaron su puesta en libertad atendiendo a la edad que ya había estado en la cárcel y porque consideraban que no había peligro de fuga.
La condena es más moral que punitiva, es decir, desde ahora Demjanjuk aparecerá en los libros de historia como criminal condenado por crímenes contra la Humanidad.

Egipte i Israel, amic o enemics segons bufa el vent

Egipte i Israel, amic o enemics segons bufa el vent

Egipte envia tancs al Sinaí amb el beneplàcit d'Israel

Egipte ha desplegat milers de soldats i tancs a la Península del Sinaí amb el propòsit de posar ordre en aquesta zona que des de fa unes setmanes pateix atacs de grups beduïns que faciliten l'entrada d'armes a Gaza. Des dels acords de Camp David aquesta zona era considerada una zona des militaritzada però Israel ha autoritzat Egipte perquè pugui enviar vehicles blindats i tropes.


Aquestes últimes setmanes diversos grups islamistes han comés atemptats contra un gasoducte que transporta gas d'Egipte a Israel, i també van atacar una comissaria de la policia egípcia. Aquestes accions han estat reivindicades per AlQaida al Sinaí.


És la segona vegada en els últims mesos que Israel autoritza Egipte a realitzar una intervenció militar a la Península del Sinaí


Una font oficial egípcia ha declarat que "les tropes han arribat per a recolzar l'execució d'incursions per a detenir els sospitosos dels recents atacs a una estació de policia… i contra els autors d'atemptats amb explosius i activitats il•legals”.

Egipte acusa un israelià i un jordà de ser espies d'Israel

La fiscalia general egípcia ha presentat càrrecs contra el jordà Bashar Ibrahim Abu Zeid i l'israelià Ofir Harari. El jordà és enginyer de telecomunicacions, l'israelià és un presumpte oficial del Mossad. El jordà va ser detingut, l'israelià va fer-se fonedís. Estan acusats d'espiar per a un país estranger amb la finalitat de danyar els interessos nacionals d'Egipte. El presumpte oficial del Mossad serà jutjat en absència. En concret la Justícia egípcia els acusa d'interceptar les trucades telefòniques realitzades a Egipte i desviar-les per Internet per permetre als serveis secrets israelians aconseguir informació sobre sectors vitals de la defensa egípcia. Disculpeu-me, però això més aviat sembla que us estigui explicant un monòleg de Gila, i no que sigui una notícia veritable.


Els països àrabs estan des de fa temps una mica nerviosos, veuen espies del Mossad fins sota del llit. El tauró que atacava turistes a les platges de Sharm el Sheij que segons un governador, crec que era un governador de la província del Sinaí, estava ensinistrat pels israelians per enfonsar el turisme, un voltor anellat a la Universitat de Tel Aviv que va ser fet presoner a l'Aràbia Saudita, al Líban els israelians espiaven els libanesos pels seus telèfons mòbils, i ara, els egipcis creuen que un israelià i un jordà enviaven les trucades telefòniques egípcies a Israel. Per fer això no cal enviar ningú a Egipte. Hi ha xarxes que permeten fer aquesta feina des de l'altra punta del Món com la famosa xarxa Echelon. Fa un parell de mesos va ser detingut un altre israelià acusat de ser un espia. Darrera d'aquests arrestos podria haver-hi, segons alguns analistes, una campanya contra els residents estrangers que viuen a Egipte.

Egipto e Israel, amigo o enemigos según sopla el viento

Egipto envía tanques en el Sinaí con el beneplácito de Israel

Egipto ha desplegado miles de soldados y tanques en la Península del Sinaí con el propósito de poner orden en esta zona que desde hace unas semanas sufre ataques de grupos beduinos que facilitan la entrada de armas en Gaza. Desde los acuerdos de Camp David esta zona era considerada una zona desde militarizada pero Israel ha autorizado Egipto para que pueda enviar vehículos blindados y tropas.


Estas últimas semanas varios grupos islamistas han cometido atentados contra un gasoducto que transporta gas de Egipto en Israel, y también atacaron una comisaría de la policía egipcia. Estas acciones han sido reivindicadas por AlQaida en el Sinaí.


Es la segunda vez en los últimos meses que Israel autoriza Egipto a realizar una intervención militar en la Península del Sinaí


Una fuente oficial egipcia ha declarado que "las tropas han llegado para apoyar la ejecución de incursiones para detener a los sospechosos de los recientes ataques a una estación de policía ... y contra los autores de atentados con explosivos y actividades ilegales" .

Egipto acusa a un israelí y un jordano de ser espías de Israel

La fiscalía general egipcia ha presentado cargos contra el jordano Bashar Ibrahim Abu Zeid y el israelí Ofir Harari. El jordano es ingeniero de telecomunicaciones, el israelí es un presunto oficial del Mossad. El jordano fue detenido, el israelí se hizo escurridizo. Están acusados de espiar para un país extranjero con el fin de dañar los intereses nacionales de Egipto. El presunto oficial del Mossad será juzgado en ausencia. En concreto la Justicia egipcia les acusa de interceptar las llamadas telefónicas realizadas en Egipto y desviarse por Internet para permitir a los servicios secretos israelíes conseguir información sobre sectores vitales de la defensa egipcia. Disculpadme, pero esto más bien parece que te esté contando un monólogo de Gila, y no que sea una noticia verdadera.


Los países árabes están desde hace tiempo un poco nerviosos, ven espías del Mossad hasta debajo de la cama. El tiburón que atacaba turistas en las playas de Sharm el Sheij que según un gobernador, creo que era un gobernador de la provincia del Sinaí, estaba adiestrado por los israelíes para hundir el turismo, un buitre anillado en la Universidad de Tel Aviv que fue hecho prisionero en Arabia Saudí, el Líbano los israelíes espiaban los libaneses por sus teléfonos móviles, y ahora, los egipcios creen que un israelí y un jordano enviaban las llamadas telefónicas egipcias en Israel. Para hacer esto no es necesario enviar a nadie a Egipto. Hay redes que permiten hacer este trabajo desde la otra punta del Mundo como la famosa red Echelon. Hace un par de meses fue detenido otro israelí acusado de ser un espía. Tras estos arrestos podría haber, según algunos analistas, una campaña contra los residentes extranjeros que viven en Egipto.

Amenaça molt greu a la seguretat d'Israel

Amenaça molt greu a la seguretat d'Israel

Un nou cable publicat per Wikileaks confirma una informació que ja era coneguda. Hezbolà posseeix uns 40000 míssils – d'això ja vaig parlar en un anterior article – que permetria a Hezbolà llençar entre 400 i 600 míssils diaris contra Israel i un nombre indeterminat d'avions no tripulats Ababil amb un abast de 150 quilòmetres de fabricació iraniana que poden ser carregats amb explosius i servir per atacar objectius dins d'Israel. Aquestes dades que ara apareixen en un cable de Wikileaks es basen en la informació que uns congressistes nord-americans van rebre d'un alt oficial del Mossad l'any 2009. Iran per la seva banda disposaria d'uns 300 míssils amb prou abast per arribar a Israel i que els sistemes de defensa israelians només disposarien de 10 a 12 minuts per fer front a l'atac. Israel va iniciar l'operació Plom Fos per acabar amb el llançament de Qasam que Hamàs feia des de Gaza, llavors només eren de 50 a 80 Qasam diaris, una altra operació de resposta va castigar durament el sud del Líban des d'on Hezbolà realitzava els seus atacs contra la població israeliana, ara estem parlant que Hezbolà amenaça amb llençar entre 400 i 600 míssils diaris sobre territori israelià, és a dir, 10 vegades més míssils d'un model més efectiu, si això succeeix ens podem imaginar que la vida al sud del Líban con tornar-se molt complicada i que els terroristes d'Hezbolà si fossin gent sensata no exposarien als seus compatriotes a la ira justificada d'Israel. Es pot dir el mateix en el cas que comencin a caure míssils iranians, és molt probable que Israel només tingui 10 minuts per abatre els míssils iranians però és quasi segur que els iranians rebrien la seva dosi de càstig en el seu territori.

Amenaza muy grave a la seguridad de Israel

Un nuevo cable publicado por Wikileaks confirma una información que ya era conocida. Hezbolá posee unos 40.000 misiles - de eso ya hablé en un anterior artículo - que permitiría a Hezbolá tirar entre 400 y 600 misiles diarios contra Israel y un número indeterminado de aviones no tripulados Ababil con un alcance de 150 kilómetros de fabricación iraní que pueden ser cargados con explosivos y servir para atacar objetivos dentro de Israel. Estos datos que ahora aparecen en un cable de Wikileaks se basan en la información que unos congresistas estadounidenses recibieron de un alto oficial del Mossad en el año 2009. Irán por su parte dispondría de unos 300 misiles con suficiente alcance para llegar a Israel y que los sistemas de defensa israelíes sólo dispondrían de 10 a 12 minutos para hacer frente al ataque.Israel inició la operación Plomo Fundido para acabar con el lanzamiento de Qasam que Hamás hacía desde Gaza, entonces sólo eran de 50 a 80 Qasam diarios, otra operación de respuesta castigó duramente el sur del Líbano desde donde Hezbolá realizaba sus ataques contra la población israelí, ahora estamos hablando de que Hezbolá amenaza con tirar entre 400 y 600 misiles diarios sobre territorio israelí, es decir, 10 veces más misiles de un modelo más efectivo, si esto sucede nos podemos imaginar que la vida en el sur del Líbano con volverse muy complicada y que los terroristas de Hezbolá si fueran gente sensata no expondrían a sus compatriotas a la ira justificada de Israel.Se puede decir lo mismo en el caso de que empiecen a caer misiles iraníes, es muy probable que Israel sólo tenga 10 minutos para abatir los misiles iraníes pero es casi seguro que los iraníes recibirían su dosis de castigo en su territorio.

El voltor que va espiar als saudites

El voltor que va espiar als saudites

Els àrabs comencen a mirar els animals amb uns ulls diferents a com els mirem els occidentals, els ha entrat una psicosi que ni el pitjor guionista d'un film de terror de quarta categoria hauria pogut inventar-se per un dels seus guions ni havent-se fumat un munt dels anomenats cigarrets del riure i bevent absenta caducada a galet. A hores d'ara m'imagino a tots els sàtrapes de països àrabs fent investigar si el seu gos, gat o el periquito tenen línia directe amb Tel Aviv.
El tauró
Fa unes setmanes a Egipte va saltar l'alarma amb un tauró que va matar una pensionista alemanya i uns dies abans havia ferit a quatre ucraïnesos, a Egipte va començar a córrer el rumor – el va fer córrer un submarinista expert i el governador regional de la Península del Sinaí s'hi va apuntar al disbarat - que el tauró havia sigut enviat pel Mossad per enfonsar el turisme egipci.
El voltor
Doncs bé, continua aquest espectacle del disbarat, canviant l'escenari: A Aràbia Saudita van arrestar un voltor al que van acusar d'espiar pel Mossad. I quan dic voltor em refereixo a un ocell carronyaire de grans dimensions. La notícia diu que les autoritats saudites van arrestar un voltor que estava anellat per la Universitat de Tel Aviv acusant-lo de ser un espia al servei del Mossad. El voltor va ser trobat portant un transmissor i un braçalet a la pota on es podia llegir “Universitat de Tel Aviv".
Si sou aficionats als documentals d'animals sabreu que els científics tenen la dèria d'anellar qualsevol ocell que voli per poder fer un seguiment, especialment d'animals migratoris. Si un ocell es capturat per un altre grup i veu l'anella pot informar al grup que va anellar l'ocell d'on l'han trobat. A alguns animals els posen transmissors que permeten la seva localització i seguiment, i així conèixer les rutes migratòries. Ho he vist fer això a animals marins de mides prou importants. Aquest tipus d'anelles o etiquetes – que és la paraula que hi ha a la notícia – solen indicar que l'animal forma part d'un projecte d'investigació però les persones que van capturar el voltor quan van veure que l'animal anava etiquetat per una universitat israeliana van començar a imaginar-se que aquell voltor formava part d'un “complot sionista”. El deliri es va estendre entre els fòrums àrabs quan el rumor va créixer fins a derivar cap a què "els sionistes ensinistraven diverses espècies d'animals per espiar els àrabs". Aquests del Mossad són uns genis, imagineu si poden ensinistrar taurons per atacar senyores alemanyes a platges egípcies i voltors per espiar a pagerols saudites, que no poden haver fet amb lloros, gossos i gats. Des d'ara els àrabs no miraran els seus animals de la mateixa manera. I jo pensava que “els homes que miraven fixament les cabres” era delirant, la realitat, com sempre, acaba superant la ficció especialment si barregem al Mossad amb els àrabs i unes quantes bestioles.

El buitre que espió a los saudíes

Los árabes comienzan a mirar los animales con unos ojos diferentes a como los miramos los occidentales, les ha entrado una psicosis que ni el peor guionista de un filme de terror de cuarta categoría pudo inventarse para uno de sus guiones ni habiéndose fumado un montón de los llamados cigarrillos de la risa y bebiendo absenta caducada a chorro. A estas alturas me imagino a todos los sátrapas de países árabes investigando si su perro, gato o periquito tienen línea directa con Tel Aviv.

El tiburón

Hace unas semanas en Egipto saltó la alarma con un tiburón que mató a una pensionista alemana y unos días antes había herido a cuatro ucranianos, en Egipto comenzó a correr el rumor - le hizo correr un submarinista experto y el gobernador regional de la Península del Sinaí se apuntó al disparate - que el tiburón había sido enviado por el Mossad para hundir el turismo egipcio.

El buitre

Pues bien, continúa este espectáculo del disparate, cambiando el escenario: En Arabia Saudita arrestaron a un buitre al que acusaron de espiar para el Mossad. Y cuando digo buitre me refiero a un pájaro carroñero de gran tamaño. La noticia dice que las autoridades saudíes arrestaron a un buitre que estaba anillado por la Universidad de Tel Aviv acusándolo de ser un espía al servicio del Mossad. El buitre fue encontrado portando un transmisor y un brazalete en la pata donde se podía leer "Universidad de Tel Aviv”. Si sois aficionados a los documentales de animales sabréis que los científicos tienen la manía de anillar cualquier pájaro que vuele para poder hacer un seguimiento, especialmente de animales migratorios. Si un pájaro es capturado por otro grupo y ve la anilla puede informar al grupo que anilló el pájaro de donde lo han encontrado. A algunos animales les ponen transmisores que permiten su localización y seguimiento, y así conocer las rutas migratorias. Lo he visto hacer esto a animales marinos de medidas bastante importantes. Este tipo de anillas o etiquetas - que es la palabra que hay en la noticia - suelen indicar que el animal forma parte de un proyecto de investigación pero las personas que capturaron el buitre cuando vieron que el animal iba etiquetado por una universidad israelí comenzaron a imaginarse que aquel buitre formaba parte de un "complot sionista". El delirio se extendió entre los foros árabes cuando el rumor creció hasta derivar hacia que "los sionistas adiestraban diversas especies de animales para espiar a los árabes". Estos del Mossad son unos genios, imaginad si pueden adiestrar tiburones para atacar señoras alemanas en playas egipcias y buitres para espiar a palurdos saudíes, que no pueden haber hecho con loros, perros y gatos. Desde ahora los árabes no mirarán sus animales de la misma manera.Y yo pensaba que "los hombres que miraban fijamente las cabras" era delirante, la realidad, como siempre, acaba superando la ficción especialmente si mezclamos el Mossad con los árabes y unos cuantos bichos.