Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat espanyol. Mostrar tots els missatges

20 de juny 2012

El problema espanyol (XXII)

El problema espanyol (XXII)

Un Estat en fallida permanent

L’Estat espanyol és un Estat en fallida econòmica, tant fa que fos regne, dictadura militar, república o democràcia, és un Estat en fallida des de que es comença a construir. 13 fallides econòmiques, algunes d’elles en aquells períodes que pels ports de Cadis i Sevilla entrava gran quantitat d’or i plata, perquè l’Estat espanyol ha estat (i és encara) un Estat que té les mans foradades. Es gasten diners que no tenen i això acaba tenint conseqüències. Els governants de l’Altiplà castellà fa tants segles que roben que no tenen cap consciència que tard o d’hora tot el que es pot robar pot acabar-se. Havent perdut totes les colònies d’ultramar a Castella ja només li queden les colònies peninsulars, però són tan rucs que posen entrebancs als mitjans per crear riquesa productiva, riquesa de la que després ells se n’apoderen sense haver-hi contribuït en la seva creació.
Suspensió de pagament: 1557, 1575, 1597, 1647, 1652, 1662 i 1666.
Renegociació de pagaments: 1607 i 1627.
No pagament d’interessos: 1799.
Dèficit: 1820.
Fallida del deute: 1866.
Negativa a pagar el deute: 1939.
I hauríem d’incloure els incompliments reiterats dels acords signats amb Catalunya. Morosos i sense paraula.
A tota aquesta llista caldria afegir l’actual situació. Serà aquesta la catorzena fallida d’aquest Estat fracassat que és Espanya.

Una inversió en perill per culpa de l’Estat espanyol

La multinacional xinesa Hutchinson té un projecte per construir unes noves instal·lacions al port de Barcelona amb una superfície de 100 hectàrees, una línia d’atracada de 1,5 quilometres i la major terminal semiautomatitzada de contenidors del sud d’Europa. Els xinesos invertiran en aquest projecte 420 milions d’euros. Però aquesta inversió podria perdre’s perquè l’Estat va comprometre’s a construir una via en ample europeu i ibèric que costa només 8 milions d’euros, i encara no han fet res, i em sembla, com sol ser habitual que no faran res. Com que les infraestructures portuàries són competència exclusiva de l’Estat la Generalitat no pot construir aquesta infraestructura, i l’Estat sembla que no té interès en construir-la. Els xinesos acabaran marxant a una altra banda i perdrem una altra oportunitat pel fet que estem en un Estat fallit, Espanya. Mentrestant la ministra de Foment segueix entossudida a construir línies d’AVE que no van enlloc.

La darrera infàmia del PP contra la llengua catalana

El PP ha derogat la llei de llengües de l’Aragó aprovada pel PSOE. La consellera d’Educació del Govern aragonès, Dolores Montserrat, va presentar l’esborrany de la nova llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques de l’Aragó que derogarà l’anterior llei aprovada l’any 2009 pel PSOE, i que de fet mai va arribar a aplicar-se. El govern Luisa Fernanda Rudi (PP) elimina amb aquesta nova llei qualsevol referència al català de la Franja. De l’aragonès, l’altra llengua de l’Aragó en diuen “la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca o prepirinenca” i del català de la Franja en diuen “la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”. Recordo que fa uns anys el PP de l’Aragó va publicar un document molt peculiar on negaven que a l’Aragó hi existissin altres llengües apart de la castellana, i en el mateix document deien el nom del porc del català que es parla a la Franja i menystenen la llengua aragonesa, que segons ells mateixos deien unes línies més amunt, no existien, ara el PP decideix que l’aragonès existeix i que el català de la Franja és una variant de l’aragonès. Suprimeixen per decret l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, l’Acadèmia Aragonesa del Català i el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i creen l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, un òrgan consultiu del govern aragonès. El castellà serà la única llengua oficial a l’Aragó, les altres dues llengües només són “llengües pròpies”. La consellera Serrat afirma que “partim d'allò disposat en l'Estatut d'Aragó, que considera les llengües parlades a Aragó com a inequívocament aragoneses” i que amb aquesta llei volen “evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin estar a mercè d'organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”, referint-se a l’Institut d’Estudis Catalans. Em pregunto si faran el mateix amb el castellà i impediran que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua també reguli el castellà que es parla a l’Aragó.

Els ciutadans aragoneses podran demanar estudiar en qualsevol d’aquestes llengües, tindran dret, però ja veurem si el govern aragonès respectarà aquest dret. També podran dirigir-se a les institucions en la llengua que vulguin i les institucions respondran en la llengua que a les institucions aragoneses els surti dels collons, segurament sempre ho faran en castellà. Els topònims podran estar en les llengües locals però hauran d’estar acompanyats pels topònims castellans.

Les tres comunitats autònomes on es parla també el català (Aragó, Balears i València) estan en mans del Partit Popular, a València el procés d’eliminació del català fa anys que dura, a les Balears el govern de Bauzá està seguint el mateix procés que els seus companys de partit valencians, ara, toca a l’Aragó, on la presidenta Luisa Fernanda Rudi ha canviat la intencionada ignorància de l’existència de les altres llengües de l’administració d’aquesta comunitat autònoma en una agressiva política que emula les dels seus correligionaris valencians i balears.

La consellera d’Educació del Govern aragonès, Dolores Montserrat hauria de dimitir o ser cessada d’immediat, el problema és que la presidenta de la Junta d’Aragó pensa igual que ella. La Generalitat de Catalunya hauria de presentar un recurs contra aquesta llei de llengües. I si la senyora Sánchez Camacho no condemna contundentment aquesta llei és responsable com els seus correligionaris aragonesos d’aquest disbarat.

El Partit Popular de l’Aragó és el responsable d’aquesta falca contra la llengua catalana:








El problema español (XXII)

Un Estado en quiebra permanente

El Estado español es un Estado en quiebra económica, da igual que fuera reino, dictadura militar, república o democracia, es un Estado en quiebra desde que se empieza a construir. 13 quiebras económicas, algunas de ellas en aquellos periodos que por los puertos de Cádiz y Sevilla entraba gran cantidad de oro y plata, porque el Estado español ha sido (y es todavía) un Estado que tiene las manos agujereadas. Se gastan dinero que no tienen y eso acaba teniendo consecuencias. Los gobernantes de la Meseta castellana hace tantos siglos que roban que no tienen ninguna conciencia de que tarde o temprano todo lo que se puede robar puede terminarse. Habiendo perdido todas las colonias de ultramar en Castilla ya sólo le quedan las colonias peninsulares, pero son tan burros que ponen obstáculos a los medios para crear riqueza productiva, riqueza de la que luego ellos se apropian sin haber contribuido en su creación.
Suspensión de pago: 1557, 1575, 1597, 1647, 1652, 1662 y 1666.
Renegociación de pagos: 1607 y 1627.
No pago de intereses: 1799.
Déficit: 1820.
Quiebra de la deuda: 1866.
Negativa a pagar la deuda: 1939.
Y deberíamos incluir los incumplimientos reiterados de los acuerdos firmados con Cataluña. Morosos y sin palabra.
A toda esta lista habría que añadir la actual situación. ¿Será ésta la decimocuarta quiebra de ese Estado fracasado que es España.

Una inversión en peligro por culpa del Estado español

La multinacional china Hutchinson tiene un proyecto para construir unas nuevas instalaciones en el puerto de Barcelona con una superficie de 100 hectáreas, una línea de atraque de 1,5 kilómetros y la mayor terminal semiautomatizada de contenedores del sur de Europa. Los chinos invertirán en este proyecto 420 millones de euros. Pero esta inversión podría perderse porque el Estado se comprometió a construir una vía en ancho europeo e ibérico que cuesta sólo 8 millones de euros, y todavía no han hecho nada, y me parece, como suele ser habitual que no harán nada. Como las infraestructuras portuarias son competencia exclusiva del Estado la Generalitat no puede construir esta infraestructura, y el Estado parece que no tiene interés en construirla. Los chinos acabarán marchando a otro lado y perderemos otra oportunidad debido a que estamos en un Estado fallido, España. Mientras la ministra de Fomento sigue empeñada en construir líneas de AVE que no van a ninguna.

La última infamia del PP contra la lengua catalana

El PP ha derogado la ley de lenguas de Aragón aprobada por el PSOE. La consejera de Educación del Gobierno aragonés, Dolores Montserrat, presentó el borrador de la nueva ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón que derogará la anterior ley aprobada el año 2009 por el PSOE, y que de hecho nunca llegó a aplicarse. El gobierno Luisa Fernanda Rudi (PP) elimina con esta nueva ley cualquier referencia al catalán de la Franja. Del aragonés, la otra lengua de Aragón llaman "la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica o prepirenaica" y del catalán de la Franja lo llaman "la lengua aragonesa propia del área oriental". Recuerdo que hace unos años el PP de Aragón publicó un documento muy peculiar donde negaban que en Aragón hay existieran otras lenguas aparte de la castellana, y en el mismo documento decían el nombre del cerdo del catalán que se habla en la Franja y desprecian la lengua aragonesa, que según ellos mismos decían unas líneas más arriba, no existían, ahora el PP decide que el aragonés existe y que el catalán de la Franja es una variante del aragonés. Suprimen por decreto la Academia de la Lengua Aragonesa, la Academia Aragonesa del Catalán y el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, y crean la Academia Aragonesa de la Lengua, un órgano consultivo del gobierno aragonés. El castellano será la única lengua oficial en Aragón, las otras dos lenguas sólo son "lenguas propias". La consejera Serrat afirma que "partimos de lo dispuesto en el Estatuto de Aragón, que considera las lenguas habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas" y que con esta ley quieren "evitar que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar en merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma ", refiriéndose al Instituto de Estudios Catalanes. Me pregunto si harán lo mismo con el castellano e impedirán que la Real Academia Española de la Lengua también regule el castellano que se habla en Aragón.
Los ciudadanos aragonesas podrán pedir estudiar en cualquiera de estas lenguas, tendrán derecho, pero ya veremos si el gobierno aragonés respetará este derecho. También podrán dirigirse a las instituciones en la lengua que quieran y las instituciones responderán en la lengua que a las instituciones aragonesas les salga de los cojones, seguramente siempre lo harán en castellano. Los topónimos podrán estar en las lenguas locales pero deberán estar acompañados por los topónimos castellanos.
Las tres comunidades autónomas donde se habla también el catalán (Aragón, Baleares y Valencia) están en manos del Partido Popular, en Valencia el proceso de eliminación del catalán hace años que dura, en Baleares el gobierno de Bauzá está siguiendo el mismo proceso que sus compañeros de partido valencianos, ahora, toca en Aragón, donde la presidenta Luisa Fernanda Rudi ha cambiado la intencionada ignorancia de la existencia de las otras lenguas de la administración de esta comunidad autónoma en una agresiva política que emula las de sus correligionarios valencianos y baleares.
La consejera de Educación del Gobierno aragonés, Dolores Montserrat debería dimitir o ser cesada de inmediato, el problema es que la presidenta de la Junta de Aragón piensa igual que ella. La Generalitat de Cataluña debería presentar un recurso contra esta ley de lenguas. Y si la señora Sánchez Camacho no condena contundentemente esta ley es responsable como sus correligionarios aragoneses de este disparate.
El Partido Popular de Aragón es el responsable de esta cuña contra la lengua catalana: 

17 d’oct. 2009

El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys

El govern català insta a la fiscalia a anul·lar les sentencies del judici a Companys

Recórrer les sentències

El govern de la Generalitat de Catalunya instarà a la fiscalia general de l'Estat a recórrer les dues sentències, la que va dictar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i la del Consell de Guerra que va condemnar el president Companys a mort.

“No hi haurà cap raó per desistir fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici”, va dir el president Montilla en nom del govern llegint una declaració institucional en l'acte que commemorava el 60è aniversari de l'afusellament del president Companys. L'anul·lació del judici és l'últim gest que el poble de Catalunya espera de les institucions espanyoles després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica, va dir el president Montilla.

Llei rebaixada, llei inútil

El govern espanyol va redactar la LMH, la va anar rebaixant amb l'esperança que el PP hi donés suport malgrat que tenia el suport dels altres partits. Pensar que el PP donaria suport a aquesta llei era absurd, només cal haver escoltat les opinions d'alguns reconeguts dirigents del PP sobre el franquisme per entendre que era impossible un recolzament seu a la LMH. El PSOE va redactar una LMH que hi ha trobat amb enormes entrebancs en la seva aplicació perquè aquells que han de vetllar en la seva aplicació des del punt de vista legal, els jutges, prefereixen vetllar perquè la infàmia i els crims del franquisme quedin impunes.

Perdonar però no oblidar

El president Montilla va dir que “el poble català ha perdonat, però, per un sentit col·lectiu de la dignitat, no podem confondre perdó amb oblit. Hi ha un capítol pendent, que volem tancar amb dignitat per honorar a nostre president”. Evidentment no podem oblidar que al president Companys el van assassinar però tampoc hauríem de perdonar. Hi ha hagut alguna mostra de penediment?. Que jo sàpiga no. Cap representant de l'exèrcit, que va ser responsable del judici i de l'assassinat ha demanat perdó. Tampoc les Corts espanyoles han demanat disculpes.

El mateix exèrcit amb un altre uniforme en el mateix Estat

Algú pot dir que l'exèrcit espanyol d'avui no té res a veure amb l'exèrcit espanyol que l'any 1940 va assassinar el president Companys. Potser s'han civilitzat però és la mateixa institució. I l'Estat?. No va produir-se un trencament amb el règim anterior, va ser una transició. Però acceptem que no són el mateix.

Alemanya i Gernika

L'actual República Federal d'Alemanya va trencar amb l'Alemanya nazi, els capitostos nazis van ser jutjats. Però Alemanya, l'Alemanya moderna i democràtica va demanar disculpes a Gernika pel terrible bombardeig que aquella població basca va patir dut a terme per l'aviació alemanya que col·laborava amb el dictador Franco. L'Estat espanyol no ha fet el mateix tot i que la seva obligació era major que la dels alemanys.

La venjança catalana

Un exemple més: els almogàvers van lluitar al servei de Bizanci que va pagar-los assassinant els seus caps. Ells van respondre passant-se per la pedra a un munt de gent com a revenja per l'assassinat dels seus caps. Aquest fet terrible es recordat a Grècia amb el nom de la “venjança catalana” ja que els almogàvers era una horda composta per catalans i aragonesos. Fa uns anys la Generalitat de Catalunya va organitzar un acte de desgreuge. La Catalunya de llavors no té gaire a veure amb la Catalunya actual però la Generalitat de Catalunya va demanar disculpes per les barbaritats que van fer els almogàvers.

Sembla que no va amb ells

Ni l'Estat espanyol ni el seu exèrcit demanen disculpes per l'assassinat del president Companys, però no només per ell, també haurien de demanar perdó per la mort dels milers de ciutadans catalans i espanyols. Alemanya va fer el gest a Gernika, Catalunya el va fer a Grècia, és vergonyós que l'Estat espanyol no el faci amb els seus propis ciutadans.

-----

Video: Declaracions per reivindicar la figura del president Companys

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 1 de 3 (Documental)

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 2 de 3 (Documental)

Video: Per Catalunya - Vida i mort de Lluís Companys 3 de 3 (Documental)

Vídeo: Els últims passos del President Companys (producció pròpia)

Article: 15 d'octubre de 2009 - 69è aniversari del seu afussellament

-----

El gobierno catalán insta a la fiscalía a anular las sentencias del juicio a Companys

Recurrir las sentencias

El gobierno de la Generalitat de Catalunya instará a la fiscalía general del Estado a recurrir las dos sentencias, la que dictó el Tribunal de Responsabilidades Políticas y la del Consejo de Guerra que condenó al presidente Companys a muerte.

“No habrá ninguna razón para desistir hasta que se consiga la anulación del juicio”, dijo el presidente Montilla en nombre del gobierno leyendo una declaración institucional en el acto que conmemoraba el 60è aniversario del fusilamiento del presidente Companys. La anulación del juicio es el último gesto que el pueblo de Catalunya espera de las instituciones españolas después de la aprobación de la Ley de Memoria Histórica, dijo el presidente Montilla.

Ley rebajada, ley inútil

El gobierno español redactó la LMH, la fue rebajando con la esperanza que el PP diese apoyo A pesar de que tenía el apoyo de los otros partidos. Pensar que el PP daría apoyo a esta ley era absurdo, nada más hay que haber escuchado las opiniones de algunos reconocidos dirigentes del PP sobre el franquismo para entender que era imposible un apoyo suyo a la LMH. El PSOE redactó una LMH que se ha encontrado con enormes tropiezos en su aplicación porque aquellos que deben velar en su aplicación desde el punto de vista legal, los jueces, prefieren velar porque la infamia y los crímenes del franquismo queden impunes.

Perdonar pero no olvidar

El presidente Montilla dijo que “el pueblo catalán ha perdonado, sin embargo, por un sentido colectivo de la dignidad, no podemos confundir perdón con olvido. Hay un capítulo pendiente, que queremos cerrar con dignidad por honrar a nuestro presidente”. Evidentemente no podemos olvidar que al presidente Companys le asesinaron pero tampoco deberíamos perdonar. ¿Ha habido alguna muestra de arrepentimiento?. Que yo sepa no. Ningún representante del ejército, que fue responsable del juicio y del asesinato ha pedido perdón. Tampoco las Cortes españoles han pedido disculpas.

El mismo ejército con otro uniforme en el mismo Estado

Alguien puede decir que el ejército español de hoy nada tiene que ver con el ejército español que el año 1940 asesinó el presidente Companys. Quizá se han civilizado pero es la misma institución. ¿Y el Estado?. No se produjo una rotura con el régimen anterior, fue una transición. Pero aceptemos que no son el mismo.

Alemana y Gernika

La actual República Federal de Alemana rompió con la Alemana nazi, los capitostes nazis fueron juzgados. Pero Alemana, la Alemana moderna y democrática pidió disculpas a Gernika por el terrible bombardeo que aquella población vasca sufrió llevado a cabo por la aviación alemana que colaboraba con el dictador Franco. El Estado español no ha hecho el mismo aunque su obligación era mayor que la de los alemanes.

La venganza catalana

Un ejemplo más: los almogávares lucharon al servicio de Bizancio que pagó asesinando sus cabezas. Ellos respondieron pasandose por la piedra a un montón de gente como venganza por el asesinato de sus jefes. Este hecho terrible es recordado en Grecia con el nombre de la “venganza catalana” ya que los almogávares era una horda compuesta por catalanes y aragoneses. Hace unos años la Generalitat de Catalunya organizó un acto de desagravio. La Catalunya de entonces no tiene mucho a ver con la Catalunya actual pero la Generalitat de Catalunya pidió disculpas por las barbaridades que hicieron los almogávares.

Parece que no va con ellos

Ni el Estado español ni su ejército piden disculpas por el asesinato del presidente Companys, pero no solo por él, también deberían pedir perdón por la muerte de los miles de ciudadanos catalanes y españoles. Alemania hizo el gesto en Gernika, Catalunya lo hizo en Grecia, es vergonzoso que el Estado español no lo haga con sus propios ciudadanos.

16 de set. 2008

Història: Estat esoanyol versus independentisme català

S'ha criticat de manera justificada les actuacions policials contra els dissidents realitzada per les autoritats xineses abans dels jocs. Estem d'acord en això la majoria en què els drets humans han de respectar-se en tot moment i circumstància i que fer desaparéixer a la dissidència política encara que s'oculta acostuma a saber-se. Però allò que s'ha succeït en aquests JJOO celebrats recentment no és quelcom nou ni tampoc alié a altres països. En la tan democràtica Espanya abans de la celebració dels JJOO de Barcelona es va detindre molts independentistes o sospitosos de ser-ho i es van fer registres inclús en les seus de partits i en la redacció d'un setmanari com EL TEMPS. Anys després Estrasburg va condemnar a Espanya per no haver investigat les tortures a què es va sotmetre a un nombrós grup d'independentistes catalans.
Els independentistes detinguts el 92 organitzen a Manresa una jornada de denúncia contra la tortura
2003-11-11
EL PUNT (www.elpunt.com)
Els independentistes detinguts el 92 organitzen a Manresa una jornada de denúncia contra la tortura L'acte es fa tres dies abans que el cas arribi al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ADRIANA DELGADO . Manresa L'independentisme català mostrarà aquest dissabte el suport als 15 joves detinguts l'estiu del 1992 per ordre del jutge Baltasar Garzón i que presumptament van ser torturats. La jornada de solidaritat se celebrarà només tres dies abans que el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg celebri una vista oral que els enfronta amb l'Estat espanyol. La causa oberta haurà de determinar si hi va haver obstrucció o nul·la intenció d'investigar les denúncies per tortures.En aquesta campanya muntada per la Coordinadora Antirepressiva de Manresa i Alerta Solidària, amb la col·laboració d'altres associacions de l'esquerra independentista, es vol donar relleu al «fet històric»que les demandes hagin estat admeses. Una altra acció destaca és el lloguer de dos autocars per poder acompanyar els catalans a Estrasburg dimarts que ve, data de la vista.La diada de dissabte, sota el lema «Actuem contra la tortura», tindrà lloc a partir de les 2 del migdia a la sala polivalent de la Font dels Capellans, i té com a objectius rebutjar la tortura, fer un acte de memòria històrica, fer difusió del cas i recollir recursos econòmics per finançar les despeses legals.Dinar i actuacionsSegons van explicar els manresans detinguts en aquella operació: Esteve Comellas, Jordi Bardina i David Martínez; i Liliana Vilanova, de la Coordinadora, dissabte hi ha previst un dinar popular i diverses actuacions. Hi haurà les actuacions desinteressades de Titot, David Rosell, Pomada, Manel Camp, De Parranda, Gemma Guilemany, Gossos, Pep Callau, l'Orquestra Alternativa, La Veurem, Faig Teatre, Feliu Ventura, Xavi Sarrià (dels Obrint Pas) i Gog i Magog, entre altres grups.També hi intervindran l'escriptor Víctor Alexandre, un dels denunciants, Ramon Piqué; l'advocat de tots ells, Sebastià Salellas; Roger Torras, de l'Assemblea d'Unitat Popular.
NOTÍCIES RELACIONADES: Dos autocars de suport Dos autocars acompanyaran els detinguts a Estrasburg. Un sortirà de Lleida i passarà per Manresa, Vic i Girona. L'altre, que encarà no ha quedat ple, sortirà de Barcelona. Els demandants marxaran junts en una furgoneta, i també comptaran amb la presència de familiars i amics que hi aniran pel seu compte. En total, calculen que un centenar de persones seran a Estrasburg. Es preveu que els autocars hi arribaran a les 8 del matí de dimarts, i que la vista oral començarà a quarts de 10 i durarà una hora i mitja, aproximadament.
El Tribunal d'Estrasburg jutja avui l'Estat espanyol per les tortures de 1992 a independentistes catalans
Data:2003-11-18
EL PUNT (www.elpunt.com)
El Tribunal d'Estrasburg jutja avui l'Estat espanyol per les tortures de 1992 a independentistes catalans Si és condemnat, l'Estat indemnitzarà els demandants però no investigarà els fets S. BARROSO (Enviada especial) . Estrasburg Els advocats de l'Estat han de defensar avui al Tribunal Europeu dels Drets Humans l'actuació dels jutjats espanyols respecte de les denúncies per tortures presentades per independentistes catalans detinguts el 1992. Diversos tribunals, inclòs el Constitucional, van arxivar les denúncies. Avui, el tribunal pot decidir practicar més proves o prendre una resolució. Si l'Estat és condemnat haurà d'indemnitzar els demandants, però ningú no l'obligarà a investigar els fets.Quinze dels 24 independentistes jutjats el 1995 per col·laboració amb Terra Lliure -sis dels quals van ser absolts i la resta, indultats- són a Estrasburg com a demandants contra l'Estat espanyol. En l'únic precedent semblant, l'Estat va ser condemnat per manca de garanties processals en el judici per l'assassinat de l'empresari català Bultó. En aquell cas, s'havia violat article 6 de la Convenció Europea dels Drets Humans i el tribunal va ordenar repetir el judici. Ara, la demanda és per vulneració de l'article 3, que prohibeix les tortures, i l'únic càstig previst són les indemnitzacions.Un llarg procésLa vista oral d'avui pot ser l'últim pas d'un procés que va començar el 1992, després de les detencions practicades per la Guàrdia Civil per ordre del jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón. Quan van passar a disposició judicial, els detinguts van denunciar les tortures a Garzón, però no van ser investigades. Els independentistes que van quedar en llibertat provisional van presentar una denúncia al jutjat d'instrucció número 22 de Madrid, que va arxivar-la. A més, la primera demanda a Estrasburg va ser rebutjada perquè es va presentar col·lectivament. El procés es va reobrir arran del judici contra els 24 detinguts encausats. La forense no va assegurar que els detinguts s'haguessin autolesionat, com afirmava la Guàrdia Civil. El cas va tornar al jutjat 22 de Madrid, que es va negar a identificar els agents que en podien ser els autors. La mateixa reacció van tenir l'Audiència de Madrid i el Tribunal Constitucional.
NOTÍCIES RELACIONADES: Canvi de jutge espanyol El membre espanyol de la secció quarta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Javier Borrego Borrego, ha hagut de ser substituït pel seu predecessor, Antonio Pastor Ridruejo, expressament per al judici d'avui. Aquesta substitució s'explica pel fet que Borrego, tot just fins al gener passat, era un dels advocats defensors de l'Estat espanyol davant del Tribunal d'Estrasburg i havia intervingut directament en el cas dels independentistes redactant les al·legacions que han intentat aturar la vista pel cas de suposats maltractaments. El tribunal de la secció quarta -on van a parar sempre els casos procedents de l'Estat espanyol- està format per set jutges de diferents nacionalitats. El president de la sala és del Regne Unit.
Estrasburg veurà avui la denúncia dels torturats del 92
Data:2003-11-18
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg acull avui la vista oral del judici contra l'Estat espanyol per les presumptes tortures que va infligir la Guàrdia Civil a una quinzena d'independentistes catalans detinguts l'estiu del 1992. Després que totes les instàncies judicials espanyoles hagin rebutjat el procés, l'alt tribunal europeu va admetre a tràmit la denúncia al mes de març en donar-hi un "rang social i no polític", com al seu moment van explicar els advocats dels detinguts. El judici culmina un procés iniciat el 1995, quan l'Audiència Nacional espanyola va jutjar els encausats i
va demanar que se'ls deduís testimoni -que se'ls obrís una altra causa- per les denúncies de tortures. Aquest fet va permetre reiniciar la causa el 1997, i avui es dirimirà si l'Estat espanyol és responsable d'un atemptat contra l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans per no haver investigat les tortures. La vista, que tindrà lloc al matí a les dependències del tribunal, recollirà els arguments dels advocats de l'Estat i dels independentistes i la sentència final pot trigar fins a dos mesos. Un centenar de persones s'han desplaçat a Estrasburg per recolzar els encausats.
L'Estat manté a Estrasburg que la demanda per les tortures del 92 és una maniobra política
EL PUNT (www.elpunt.com)
L'Estat manté a Estrasburg que la demanda per les tortures del 92 és una maniobra política. El Tribunal dels Drets Humans estudia el cas dels independentistes catalans detinguts abans dels Jocs Olímpics.SÍLVIA BARROSO (Enviada especial) . Estrasburg El govern espanyol entén que les denúncies per tortures policials als independentistes catalans detinguts el 1992 tenen una finalitat política: desacreditar l'Estat espanyol. Així ho va manifestar ahir davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans l'advocat del govern, Ignacio Blasco Lozano, en defensa de l'Estat, jutjat per no haver investigat els maltractaments. En resposta a l'acusació dels quinze demandants, el lletrat de l'Estat va assegurar que l'informe forense demanat pel jutge Baltasar Garzón era suficient per comprovar que les denúncies «no tenien fonament».«A Espanya, determinades organitzacions criminals i grups afins persegueixen la desacreditació de l'Estat i volen pressionar els tribunals», va dir a la Cort europea l'advocat de l'Estat espanyol. Per Blasco Lozano, a més, l'informe «exhaustiu» encarregat per Baltasar Garzón a una forense i la declaració del Guàrdia Civil que havia coordinat els interrogatoris als detinguts -declaració presa durant el judici contra els independentistes-, van ser suficients per negar les tortures.La reobertura del cas quan ja havia estat arxivat i «el perfeccionament literari dels relats» dels independentistes sobre les tortures també van ser criticats per l'advocat del govern. Els relats són, segons Blasco Lozano, «de dubtosa veracitat i tenen finalitats propagandístiques». A més, els informes forenses «només recullen petites lesions» i l'intent de suïcidi de Marcel Dalmau durant la detenció «entra dintre de la normalitat estadística entre els detinguts».La visió del lletrat de l'Estat va ser rebatuda per l'advocat dels demandats, Sebastià Salellas, que li va recordar que en cas de possibles tortures, «no és la víctima qui les ha de demostrar sinó que l'Estat està obligat a investigar-les a fons». En aquest sentit, va criticar que el jutjat d'instrucció de Madrid on es van denunciar les tortures no va voler identificar els guàrdies civils presumptes autors dels maltractaments ni cridar a declarar la forense. Salellas va presentar dos precedents recents al Tribunal d'Estrasburg en què van ser condemnats l'Estat francès i Turquia -condemnada per maltractaments a una noia a la qual el forense només va detectar un blau- per casos idèntics al català.
NOTÍCIES RELACIONADES: Problemes al Parlament Els quinze demandants es van quedar ahir sense poder fer la roda de premsa anunciada per a després del judici al Parlament Europeu. L'eurodiputat d'Esquerra Republicana Miquel Mayol n'havia demanat el permís i tenia autorització per introduir vint persones a l'edifici. Però la presència d'una cinquantena d'amics i familiars dels demandants va fer posar en guàrdia la policia, que hi va enviar els antiavalots i va negar-se a deixar entrar el grup.Després de quinze minuts de negociació, una selecció de demandants i periodistes van poder entrar a l'edifici. Aleshores van ensopegar amb traves per accedir a la sala sol·licitada. Al final, la roda de premsa es va fer al pati de l'edifici parlamentari i Mayol va denunciar les «manipulacions del PP, que insisteix a associar independentisme amb terrorisme». Per l'eurodiputat, la mà del PP era darrere dels impediments d'última hora per accedir al Parlament. Una segona part de la roda de premsa es va fer fora del recinte del Parlament. Ramon Piqué, portaveu dels demandants, va confiar en un
veredicte favorable i hi va afegir que s'havien hagut de «mossegar la llengua» en sentir les paraules de l'advocat durant la vista.
El Tribunal Europeu declara vist per a sentència el cas de tortures del 92
AVUI (www.avui.com)
L'acusació insisteix en els hematomes, erosions i ferides que revelen els informes mèdics, mentre que l'Estat els nega.Albert BalanzàESTRASBURG / BARCELONAEl jurat valorarà en dos mesos si condemna l'actitud d'Espanya per no investigar la denúncia.El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va deixar ahir vist per a aprovació el cas obert contra l'Estat espanyol per un delicte de negligència sobre les tortures infligides per la Guàrdia Civil a una quinzena d'independentistes catalans l'estiu de 1992. Els demandants al·leguen que, després del seguit de detencions que va ordenar el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i sota l'acusació de pertinença o col·laboració amb Terra Lliure, la Guàrdia Civil va sotmetre'ls a maltractaments i tortures a les dependències de la direcció general del cos policial a Madrid.La vista oral davant el jurat de la secció quarta del tribunal va haver d'arbitrar sobre un possible atemptat de l'Estat espanyol contra l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans. En aquest article, la Convenció subratlla que "ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o maltractaments inhumans o degradants". Després d'escoltar els posicionaments dels advocats de l'Estat i de l'acusació, el tribunal d'Estrasburg emetrà un veredicte en un termini màxim de dos mesos.L'advocat de l'Estat, Ignacio Blasco Lozano, va rebutjar que no s'haguessin investigat les denúncies malgrat l'existència d'indicis en els informes forenses, i va justificar l'actuació de l'Estat des del moment que l'Audiència va descartar el cas perquè "en els repetitius i nombrosos informes mèdics no es revelen tortures".Lluny d'aquesta interpel·lació, Blasco va assegurar l'existència d'una "trama de determinats grups polítics" per denunciar aquestes presumptes tortures i va tractar el cas en termes de "campanya propagandística". Aquesta argumentació ha estat la versió tradicionalment defensada per l'Estat espanyol des de 1992, quan el màxim responsable de la Guàrdia Civil era Luis Roldán. L'advocat de l'acusació, Sebastià Salellas, va centrar la seva intervenció en la lectura dels informes mèdics dels demandants, on es corrobora l'existència d'hematomes, contusions, erosions i ferides en diverses parts del cos. Responent a preguntes del jurat, Salellas va criticar que els tribunals espanyols s'hagin negat a investigar els fets del 92 "sota el control de Garzón". "Aquesta és la infracció fonamental de l'Estat", va afegir.Suport presencialDesprés del judici, fonts del col·lectiu de suport als demandants, Alerta Solidària, van qualificar l'episodi judicial de "victòria moral" tan sols pel fet d'haver aconseguit asseure l'Estat espanyol al banc dels acusats en una denúncia d'aquestes característiques. Tretze dels quinze independentistes encausats van estar presents a Estrasburg durant la celebració del judici, al qual van assistir també un centenar llarg de simpatitzants.Malgrat el fort desplegament policial i la certa expectació que ha aixecat el cas entre els mitjans de comunicació, l'únic episodi de fricció es va produir precisament quan els agents de la policia francesa van impedir l'accés de la delegació catalana a les instal·lacions del Parlament Europeu, on s'havia de celebrar una roda de premsa amb el suport dels eurodiputats d'ERC i Batasuna, Miquel Mayol i Koldo Gorostiaga.Aquest és un dels últims episodis judicials entre l'Estat espanyol i la quarantena de persones que van ser detingudes entre juny i desembre de 1992 arreu dels Països Catalans per ordre de Baltasar Garzón. El 1995 l'Audiència va celebrar un macrojudici contra 24 dels encausats i els va condemnar a penes d'entre un i 27 anys de presó, mentre que sis van ser absolts. Un any després el govern central els va indultar a tots. El fet que el tribunal especial demanés en la sentència de 1995 que es deduïssin testimonis per les denúncies de tortures va permetre el 1997 reiniciar el procés fins avui.
Els independentistes del 92 negocien amb ERC i ICV que el Parlament condemni la tortura
AVUI (www.avui.com)
David Bigorra
BARCELONA
Els independentistes torturats l'estiu del 92 per la Guàrdia Civil van assegurar ahir que ja han iniciat les negociacions amb ERC i ICV perquè el Parlament de Catalunya condemni la tortura. La quinzena d'independentistes que van ser detinguts l'estiu de 1992 per la Guàrdia Civil en una operació ordenada pel jutge Baltasar Garzón van explicar ahir en roda de premsa a Barcelona que ja han iniciat les primeres aproximacions amb ERC i ICV per presentar les seves propostes al Parlament de Catalunya per eradicar la tortura a l'Estat espanyol. Segons va explicar Ramon López, un dels denunciants per maltractament físic i psicològic, l'objectiu bàsic és aconseguir l'abolició de la llei antiterrorista, perquè "facilita que sorgeixin casos com els que vam
patir fa onze anys". De totes maneres, segons va afirmar López, dins de l'arc parlamentari s'han trobat amb una contradicció, ja que mesos enrere CiU va donar suport a la reforma d'aquesta llei, permetent que s'ampliessin de cinc a deu els dies d'incomunicació a què són sotmesos els detinguts . És per aquest motiu que una de les principals mesures que volen impulsar és l'enregistrament en vídeo de tots els interrogatoris i diligències que es facin durant la detenció, ja que en aquests períodes d'incomunicació "és quan més denúncies de tortura" es generen. Els independentistes, que van fer una valoració "força positiva" de la vista oral de la seva denúncia dels fets davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, dimarts a Estrasburg, van denunciar "la manca de voluntat que hi ha a l'Estat espanyol de tractar amb respecte un tema tan delicat com la tortura". A més, van posar especial èmfasi en l'actuació que va tenir l'advocat defensor d'Espanya, Ignacio Blasco Lozano, ja que "en cap moment va respondre clarament a la pregunta que li va formular el tribunal sobre per què no s'havien investigat els casos denunciats pels independentistes".Lozano va basar la seva estratègia en l'argumentació que ja havia donat el 1992 la Guàrdia Civil, afirmant "l'existència d'una estratègia independentista que pretén desacreditar les declaracions fetes en mans policials amb el pretext de la tortura".D'altra banda, Montserrat Salvador, una de les advocades defensores dels independentistes, va manifestar que aquest cas "no és aïllat", i va destacar que "tot i la lentitud de les vies judicials europees, s'ha vist la seva eficàcia".L'advocada va queixar-se del fet que les víctimes de tortures no poguessin disposar d'un metge de confiança que els realitzés un comunicat mèdic personal, a més de la impossibilitat de contractar un advocat defensor pel seu compte.Amb la celebració del judici, els independentistes van posar fi a onze anys lluitant perquè es realitzés una investigació real de les tortures que van patir. A falta que el Tribunal Europeu dicti la sentència definitiva, d'obligat compliment, López no va amagar la seva satisfacció, ja que "volem que quedi clar que tot el que hem fet ha estat per denunciar la manca de voluntat política per eradicar la tortura o, si més no, per investigar-la".
L'estranya ràtzia de Garzón
AVUI (www.avui.com)
L'Audiència Nacional va desfermar en vigílies dels Jocs una operació que ningú va creure que anés dirigida contra Terra Lliure.A.B.BARCELONAFaltaven pocs dies aquell 29 de juny de 1992 perquè s'inauguressin els Jocs Olímpics de Barcelona quan el jutge Baltasar Garzón va desfermar una ràtzia sense precedents contra l'independentisme català. El balanç d'aquella operació presumptament destinada a acabar amb Terra Lliure, una organització autodissolta un any abans, va comptabilitzar una seixantena de detencions, algunes de les quals es van produir en una segona fase després de l'estiu. Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Rafael Ribó, Àngel Colom...: gairebé ningú a Catalunya es va creure que Terra Lliure disposés de tants activistes. La policia va escorcollar la redacció a Barcelona del setmanari El Temps i la seu central de l'MDT, mentre alguns dels detinguts -sota coaccions- havien de signar una declaració que inculpava 37 persones com a activistes de Terra Lliure, amb organigrama inclòs, tal com explica David Bassa al llibre L'Operació Garzón (Llibres de l'Índex, 1997).Tres anys després, l'Audiència va celebrar l'anomenat macrojudici contra 25 presumptes activistes, 23 dels quals van quedar encausats pels fets del 1992. Un any després el govern espanyol els va indultar a tots. El 16 d'octubre de 1995 el Tribunal d'Estrasburg va desestimar la denúncia de Ramon Piqué contra l'Estat espanyol per tortures, però encara hi havia una escletxa en la sentència del macrojudici de Madrid: el tribunal especial demanava que es presentessin testimonis per les denúncies de tortures. El 1997 es va reiniciar el procés, fins avui. David Martínez, Esteve Comellas, Jordi Bardina, Eduard Pomar, Eduard López, Josep Poveda, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Xavier Ros, Carles Buenaventura, Guillem de Pallejà, Xavier Alemany, Josep Musté, Ramon López i Marcel Dalmau tenien raó.
Estrasburg condemna Espanya per no investigar les tortures del 92
AVUI (www.avui.com)
La Generalitat insta el govern espanyol a acatar la sentència i ERC critica l'actuació de Baltasar Garzón.Estrasburg condemna Espanya per no investigar les tortures del 92.L'alt tribunal de drets humans obliga l'Estat a indemnitzar els quinze independentistes catalans demandants amb 132.000 euros. Albert BalanzàBARCELONAEl Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va donar la raó ahir a quinze militants independentistes catalans detinguts el 1992 en l'anomenada operació Garzón sota l'acusació de pertànyer o col·laborar amb Terra Lliure i va acusar l'Estat espanyol de no investigar de manera efectiva les tortures que van denunciar. En una sentència adoptada per unanimitat gairebé un any després d'haver-se celebrat el judici i dotze després dels fets que es jutjaven, l'alt tribunal dictamina que l'Estat ha violat l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans per l'"absència d'un informe oficial efectiu en referència a les al·legacions de maltractaments". L'esmentat article subratlla que "ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o maltractaments inhumans o degradants".La secció quarta del tribunal obliga l'Estat a indemnitzar cadascun dels quinze detinguts amb 8.000 euros -un total
de 120000 euros- pel que considera un "dany moral" i hi afegeix una altra indemnització comuna de 12.009 euros en concepte de despeses del procés. No obstant això, la sentència també entra de nou en l'article 3 de la Convenció per descartar estrictament que hi hagi hagut maltractaments basant-se en els informes dels metges forenses, que hi apuntaven indicis.L'exposició de motius del tribunal, en una resolució de 52 pàgines, aprofita per explicar detalladament les al·legacions de "tractament inhumà i degradant, especialment tortures físiques i psicològiques" denunciades pels demandants, després del seguit de detencions que va ordenar el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón entre el juny i el desembre del 1992. En arribar a les conclusions, les autoritats judicials europees determinen que aquestes al·legacions no són prou fonamentades pels "elements de prova" que han analitzat però que la cort "no està convençuda" que les investigacions de l'Estat hagin sigut "prou aprofundides i efectives" per complir els requisits de l'article 3 de la Convenció de Drets Humans. Ahir el portaveu dels demandants, Ramon Piqué, en declaracions a aquest diari, va mostrar-se satisfet amb la sentència perquè "implícitament" reconeix que els detinguts van sofrir tortures a mans de la Guàrdia Civil a les dependències de la direcció general a Madrid. Piqué també va subratllar una certa "sorpresa" pel fet que Estrasburg hagi inclòs els quinze demandants, quan tots no havien pogut presentar la mateixa documentació. "Pensàvem que la sentència exclouria el màxim de gent", va afegir. Fonts del col·lectiu de suport als encausats, Alerta Solidària, van assegurar que amb aquesta sentència l'alt tribunal posa de manifest que l'Estat espanyol "empara" la tortura perquè no investiga les denúncies que li arriben i van atribuir així mateix a "pressions espanyoles" el fet que la resolució hagi trigat gairebé un any a ser anunciada. El portaveu del govern català, Joaquim Nadal, va afegir-se a les valoracions per apuntar que "les sentències judicials s'han d'acatar", mentre que el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va indicar que Garzón "no va estar a l'altura" quan va negar-se a investigar els fets. L'Estat té ara tres mesos per indemnitzar els demandants o bé recórrer la decisió.