Les places de Barcelona

Les places de Barcelona

Hi ha dues places a Barcelona que han estat sempre polèmiques: la Plaça de les Glòries i la Plaça Lesseps. Qualsevol reforma urbanística sempre està exposada a les crítiques, especialment per part dels veïns, però aquestes dues places no aconsegueixen deixar content ningú.

Avui no parlaré de la plaça Lesseps però si de la plaça de les Glòries i de la plaça actualment coneguda amb el nom de plaça Joan Carles I.

La plaça de les Glòries

S’ha desmantellat el tambor de la plaça de les Glòries, ara queda pendent la resta de l’estructura, encara en ús. No hi ha un pla clar ni consensuat del Ple de l’Ajuntament. Els partits de l’oposició no volen avalar el nou projecte per a la plaça de les Glòries, uns 140.000 metres quadrats que inclouen el soterrament de la Gran Via, és a dir, el trànsit que ara circula per l’estructura elevada circularia per un túnel soterrani que passaria per sota de la plaça. Un altre idea era construir en aquell espai un edifici per instal·lar-hi el Parlament, actualment a l’edifici que havia estat el polvorí de la fortalesa de la Ciutadella. Crec que el Parlament ha d’estar a l’edifici que ara ocupa, encara que entenc que un Parlament del segle XXI té unes necessitats d’espai que l’actual edifici no permet, però continuo pensant que el Parlament ha de romandre on està i que si el Parlament té necessitats per encabir-hi serveis auxiliars si que podria buscar-se un altre edifici. L’arquitecte Daniel Mòdol que dirigia el projecte durant el mandat d’Hereu va ser contractat per l’alcalde Trias, però ha decidit presentar la seva dimissió. Deu estar fart que cada dia li facin canvis.

Plaça del Cinc d’Oros

El ple del districte de Gràcia ha demanat a la comissió del nomenclàtor de Barcelona que canviï el nom actual de la plaça Joan Carles I per l’antic de plaça Cinc d’Oros. Aquesta iniciativa va ser aprovada pels vots del PSC i ICV, CiU i ERC van abstenir-se. En aquesta plaça situada a la cruïlla de l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia existeix un monument originalment erigit en honor a Francesc Pi i Margall, president de la Primera República i per això el líder del grup municipal d’ICV a l’Ajuntament de Barcelona creu que “és un contrasentit que ara es digui com el monarca”. El monument inaugurat el 12 d’abril de 1936 presenta un obelisc al capdamunt del qual hi havia originalment una escultura d’una dona nua que era una al·legoria de la República, aquesta escultura obra de Josep Viladomat està actualment a la plaça Llucmajor. Al peu del monument hi havia un medalló amb l’efígie de Pi i Margall. L’escultura va ser desmuntada i el medalló va ser retirat quan van entrar a la ciutat els feixistes. Del monument van ser retirats no fa tants anys tota la simbologia feixista amb que la dictadura l’havia bastit.

Vídeo: PLAÇA DE LES GLÒRIES

Vídeo: DECONSTRUCCIÓ DEL TAMBOR DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES15 7 08

Vídeo: DECONSTRUCCIÓ DEL TAMBOR DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES 812 2008

Vídeo: PLAÇA DE LES GLÒRIES 21 7 2009

Vídeo: PLAÇA LESSEPS 13 12 2008

Vídeo: MONUMENT DEL CINC D'OROS 9 10 2007

Las plazas de Barcelona
Hay dos plazas en Barcelona que han sido siempre polémicas: la Plaza de las Glòries y la Plaza Lesseps. Cualquier reforma urbanística siempre está expuesta a las críticas, especialmente por parte de los vecinos, pero estas dos plazas no consiguen dejar contento a nadie.
Hoy no hablaré de la plaza Lesseps pero si de la plaza de las Glòries y de la plaza actualmente conocida con el nombre de plaza Juan Carlos I.
La plaza de las Glòries Se ha desmantelado el tambor de la plaza de las Glòries, ahora queda pendiente el resto de la estructura, aún en uso. No hay un plan claro ni consensuado del Pleno del Ayuntamiento. Los partidos de la oposición no quieren avalar el nuevo proyecto para la plaza de las Glòries, unos 140.000 metros cuadrados que incluyen el soterramiento de la Gran Vía, es decir, el tráfico que ahora circula por la estructura elevada circularía por un túnel subterráneo que pasaría por debajo de la plaza. Otro idea era construir en ese espacio un edificio para instalar en él el Parlamento, actualmente en el edificio que había sido el polvorín de la fortaleza de la Ciutadella. Creo que el Parlamento debe estar en el edificio que ahora ocupa, aunque entiendo que un Parlamento del siglo XXI tiene unas necesidades de espacio que el actual edificio no permite, pero sigo pensando que el Parlamento debe permanecer donde está y que si el Parlamento tiene necesidades para acomodar servicios auxiliares si que podría buscarse otro edificio.El arquitecto Daniel Mòdol que dirigía el proyecto durante el mandato de Hereu fue contratado por el alcalde Trias, pero ha decidido presentar su dimisión. Debe de estar harto de que cada día le hagan cambios.
Plaza del Cinco de Oros El pleno del distrito de Gràcia ha pedido a la comisión del nomenclátor de Barcelona que cambie el nombre actual de la plaza Juan Carlos I por el antiguo de plaza Cinco de Oros. Esta iniciativa fue aprobada por los votos del PSC e ICV, CiU y ERC se abstuvieron. En esta plaza situada en el cruce de la Avenida Diagonal y el Paseo de Gracia existe un monumento originalmente erigido en honor a Francesc Pi i Margall, presidente de la Primera República y por eso el líder del grupo municipal de ICV en el Ayuntamiento de Barcelona cree que "es un contrasentido que ahora se llame como el monarca". El monumento inaugurado el 12 de abril de 1936 presenta un obelisco en cuya cima había originalmente una escultura de una mujer desnuda que era una alegoría de la República, esta escultura obra de Josep Viladomat está actualmente en la plaza Llucmajor. Al pie del monumento había un medallón con la efigie de Pi y Margall. La escultura fue desmontada y el medallón fue retirado cuando entraron en la ciudad los fascistas. Del monumento fueron retirados no hace tantos años toda la simbología fascista con que la dictadura la había construido.

Canvi al nomenclàtor i recuperació d'un monument

Canvi al nomenclàtor i recuperació d'un monument

Un centenar de persones han enviat una carta oberta a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, demanant-li la restitució de l'estàtua de “la República” al seu emplaçament original i que es canviï el nom de l'actual plaça Joan Carles I pel de plaça de la República Catalana. En aquesta carta signada per un centenar de personalitats en què destaquen Elisenda Paluzie, Matthew Tree, Santiago Vidal, Víctor Alexandre i Joan Manuel Tresserras li diuen: “'Confiem que un alcalde nacionalista i demòcrata com vós serà sensible a aquesta petició ciutadana”. El monument dedicat a Pi i Margall, “la República” estava a la cruïlla de la Diagonal i el Passeig de Gràcia, quan van entrar els feixistes a Barcelona l'any 39 van desmuntar l'escultura i la van substituir per una escultura commemorant la victòria franquista. Aquest és el monument que popularment es deia “el cinc d'oros”. En compliment amb la llei de la memòria històrica del monument se'n van eliminar els símbols franquistes.

En aquesta carta els signants li diuen a l'alcalde Trias que “'l'aspecte actual del monument, amb l'obelisc sol i un pedestal nu amb l'escut borbònic, donen al conjunt un aire desangelat i decadent, al mateix temps que es priva una zona de màxima importància turística i comercial d'una obra escultòrica de primera magnitud'. Per això, demanen la restitució de l'estàtua original ('o si no és possible, d'una rèplica idèntica') i que es canviï el nom de la plaça pel de República Catalana, 'màxima expressió de sobirania i democràcia que ha fet la nostra nació des de la desfeta de 1714”.

Certament aquest monument està en una cruïlla molt important de la ciutat, i no és un monument petit i amagat precisament, és veritat que veient aquest monument podem tenir la sensació que allà hi falta alguna cosa (i que hi sobra alguna altra).

Joan Carles I no hauria de tenir cap carrer ni plaça en aquesta ciutat, la raó, normativa del nomenclàtor barceloní en mà, és que aquest senyor està viu, i el reglament del nomenclàtor diu que per a què es pugui posar el nom d'una persona a un carrer de la ciutat aquesta persona ha d'estar morta des d'almenys fa cinc anys, i no és aquest el cas, crec jo. Després hi ha qüestions relatives a la simpatia que li puguem tenir o no a aquest senyor, però reglament del nomenclàtor en mà se li pot retirar l'honor de tenir una plaça al rei de les Espanyes sense cap problema.









Cambio en el nomenclátor y recuperación de un monumento

Un centenar de personas han enviado una carta abierta al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, pidiéndole la restitución de la estatua de "la República" en su emplazamiento original y que se cambie el nombre de la actual plaza Juan Carlos Y por el de plaza de la República Catalana. En esta carta firmada por un centenar de personalidades en el que destacan Elisenda Paluzie, Matthew Tree, Santiago Vidal, Víctor Alejandro y Joan Manuel Tresserras le dicen: "'Confiamos en que un alcalde nacionalista y demócrata como vos será sensible a esta petición ciudadana". El monumento dedicado a Pi y Margall, "la República" estaba en el cruce de la Diagonal y el Paseo de Gracia, cuando entraron los fascistas en Barcelona el año 39 desmontaron la escultura y la sustituyeron por una escultura conmemorando la victoria franquista. Este es el monumento que popularmente se llamaba "el cinco de oros". En cumplimiento con la ley de la memoria histórica del monumento se eliminaron los símbolos franquistas.

En esta carta los firmantes le dicen al alcalde Trias que "'el aspecto actual del monumento, con el obelisco sol y un pedestal desnudo con el escudo borbónico, dan al conjunto un aire desangelado y decadente, al mismo tiempo que se priva a una zona de máxima importancia turística y comercial de una obra escultórica de primera magnitud '. Por ello, piden la restitución de la estatua original ('o si no es posible, de una réplica idéntica') y que se cambie el nombre de la plaza por el de República Catalana, 'máxima expresión de soberanía y democracia que ha hecho nuestra nación desde la derrota de 1714 ".

Ciertamente este monumento está en una encrucijada muy importante de la ciudad, y no es un monumento pequeño y escondido precisamente, es verdad que viendo este monumento podemos tener la sensación de que allí falta algo (y que sobra alguna otra).

Juan Carlos I no debería tener ninguna calle ni plaza en esta ciudad, la razón, normativa del nomenclátor barcelonés en mano, es que este señor está vivo, y el reglamento del nomenclátor dice que para que se pueda poner el nombre de una persona a una calle de la ciudad esta persona debe estar muerta desde al menos hace cinco años, y no es este el caso, creo yo. Después hay cuestiones relativas a la simpatía que le podamos tener o no a este señor, pero reglamento del nomenclátor en mano se le puede retirar el honor de tener una plaza en el rey de las Españas sin ningún problema.

La consulta de la Diagonal

La consulta de la Diagonal

Ja s'ha tancat la votació per escollir la reforma de la Diagonal i el resultat majoritari és deixar-la com està d'una manera contundent i clara.

Opció	Percentatge de vot
Opció A - Bulevard	11,88%
Opció B - Rambla	8,28%
Opció C – Cap de les dues	79,84%

Vídeo: La C guanya i desferma la crisi (3cat24)

També hi haurà conseqüències polítiques, l'alcalde Hereu ha considerat “inapel·lable”el missatge de la ciutadania i ha anunciat dimissions, la del primer tinent d'alcalde, Carles Martí, i la de la gerent de Sistemes d'informació, Pilar Conesa. La raó podrien ser les falles del sistema informàtic que van causar problemes a l'hora de poder votar, problemes que va patir el mateix alcalde Hereu. També ha advertit a les empreses responsables del sistema informàtic que les falles del sistema tindran conseqüències.

La consulta de la Diagonal

Ya se ha cerrado la votación para escoger la reforma de la Diagonal y el resultado mayoritario es dejarla como está de una manera contundente y clara.

Opción	Porcentaje de voto
Opción A - Bulevard	11,88%
Opción B - Rambla	8,28%
Opción C – Ninguna de las dos	79,84%

Vídeo: La C gana y desata la crisis (3cat24)

También habrá consecuencias políticas, el alcalde Hereu ha considerado "inapelable" el mensaje de la ciudadanía y ha anunciado dimisiones, la del primer teniente de alcalde, Carles Martí, y la de la gerente de Sistemas de Información, Pilar Conesa. La razón podrían ser las fallas del sistema informático que causaron problemas a la hora de poder votar, problemas que sufrió el mismo alcalde Hereu. También ha advertido a las empresas responsables del sistema informático que las fallas del sistema tendrán consecuencias.

La consulta de la Diagonal

La consulta de la Diagonal

Dilluns passat va iniciar-se el període de la consulta per decidir sobre la reforma de la Diagonal. La consulta va començar amb alguns problemes. Vaig anar a primera hora del matí a un dels espais habilitats per a la votació presidencial. Vaig haver d'esperar-me degut a alguns problemes amb el sistema informàtic.

Vaig votar l'opció C, és a dir, la no-reforma de la Diagonal, i no perquè cregui que la Diagonal no necessita una reforma, succeeix que no m'agrada cap de les dues opcions proposades – bulevard o rambla – i per tant vaig escollir l'opció C, cap de les dues anteriors.

Crec que la Diagonal necessita que s'arreglin les voreres i la calçada, però no ampliar les voreres, tampoc hi estic d'acord amb eliminar el trànsit de vehicles privats i restringir el trànsit per la Diagonal als vehicles de transport públic. Tot aquest trànsit que ara circula per la Diagonal difícilment podria ser absorbit pels carrers adjacents que en hores punta ja estan prou col·lapsats. Si que crec que cal unir el trambesòs i el trambaix per la Diagonal.

Al marge de les incidències tècniques n'hi ha hagut dues que s'han destacat en els diaris protagonitzades per l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, i pel cap del grup municipal del Partit Popular, Alberto Fernández Díaz..

Sembla que Hereu va tenir problemes en el moment de votar i que no sabia si el seu vot havia sigut recollit pel sistema. A Fernández Díaz el que li ha succeït és què va anar a votar – tot i que havia mostrat la seva oposició a la celebració de la consulta – i ha descobert que algú havia votat fent servir el seu nom. Ha presentat una denúncia per suplantació d'identitat i hi ha signat una declaració conforme no va ser ell qui va votar per poder deixar sense efecte el vot del suplantador. Ja és curiós que li passi a ell, a qui precisament més oposició ha mostrat en contra de la consulta i que això li serveixi per fer soroll, cosa que li encanta.

La consulta de la Diagonal

El pasado lunes se inició el periodo de la consulta para decidir sobre la reforma de la Diagonal. La consulta comenzó con algunos problemas. Fui a primera hora de la mañana a uno de los espacios habilitados para la votación presidencial. Tuve que esperarme debido a algunos problemas con el sistema informático.
Voté la opción C, es decir, la no reforma de la Diagonal, y no porque crea que la Diagonal no necesita una reforma, sucede que no me gusta ninguna de las dos opciones propuestas - bulevar o rambla - y por tanto escogí la opción C, ninguna de las dos anteriores.
Creo que la Diagonal necesita que se arreglen las aceras y la calzada, pero no ampliar las aceras, tampoco estoy de acuerdo con eliminar el tráfico de vehículos privados y restringir el tráfico por la Diagonal a los vehículos de transporte público. Todo este tráfico que ahora circula por la Diagonal difícilmente podría ser absorbido por las calles adyacentes que en horas punta ya están bastante colapsados. Si que creo que hay que unir el Trambesòs y el Trambaix por la Diagonal.
Al margen de las incidencias técnicas ha habido dos que se han destacado en los diarios protagonizadas por el alcalde de la ciudad, Jordi Hereu, y por el jefe del grupo municipal del Partido Popular, Alberto Fernández Díaz.
Parece que Hereu tuvo problemas en el momento de votar y que no sabía si su voto había sido recogido por el sistema. A Fernández Díaz lo que le ha sucedido es que fue a votar - aunque había mostrado su oposición a la celebración de la consulta - y ha descubierto que alguien había votado usando su nombre. Ha presentado una denuncia por suplantación de identidad y hay firmado una declaración conforme no fue él quien votó para dejar sin efecto el voto del suplantador. Ya es curioso que le pase a él, a quien precisamente más oposición ha mostrado en contra de la consulta y que esto le sirva para hacer ruido, lo que le encanta.

La reforma Diagonal

La reforma de la Diagonal

Entre el 10 i el 16 de maig els barcelonins podrem escollir com volem que sigui la Diagonal. L'Avinguda Diagonal és un dels carrers més importants de Barcelona, medeix 10,2 km de punta a punta i creu diagonalment – d'aquí li ve el nom – el traçat quadriculat de l'Eixample, encreuant-se a la Plaça de les Glòries amb la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana. En bona part del seu traçat – de Plaça Francesc Macià a Plaça de les Glòries – manté una amplada de 50 metres. En aquest tram el carrer es divideix en vorera, calçada, vorera, calçada, vorera, calçada. La calçada central és la més ample tenint trànsit en totes dues direccions. L'Ajuntament de Barcelona proposa tres opcions per reformar la Diagonal i exposa els projectes a la ciutadania perquè els ciutadans votin per una de les opcions proposades.

Opció A: Bulevard

Opció B: Rambla

Opció C: Deixar-ho com està.

A mi m'agradaria deixar-ho tal i com està però arreglant les voreres i les calçades, canviant els arbres que no estiguin en condicions i unint el trambaix i el trambesòs. En una ciutat amb el trànsit que hi ha a Barcelona restringir-ne el pas de vehicles privats per una avinguda com la Diagonal crec que és un error. Podran votar per l'opció desitjada tots els barcelonins majors de 16 anys.

Al llarg de la seva història l'Avinguda Diagonal ha rebut diversos noms:

-'Gran Via Diagonal' - nom original que li van donar Ildefons Cerdà i Víctor Balaguer a l'avinguda.
-'Avinguda d'Argüelles' - 1874. Anteriorment l'ajuntament de Gràcia ja li havia donat aquest nom.
-'Avinguda de la Nacionalitat Catalana' - 1922. Mancomunitat de Catalunya.
-'Avinguda d'Alfons XIII' - 1924. Durant la dictadura de Primo de Rivera se li va posar el nom del rei Alfons XIII.
-'Avinguda del Catorze d'abril' - 1931. Segona República Espanyola
-'Gran Via Diagonal' - 1939, nom provisional imposat el dia després de la captura de
Barcelona per part de les tropes feixistes com un intent d'eliminar les referències a la República.
-'Avinguda del Generalísimo Francisco Franco' - 1939. Durant el règim autoritari de
Francisco Franco.
-'Avinguda Diagonal' - el seu nom actual, aprovat després del restabliment de la democràcia el 1979.

Dades extretes de la Wikipedia

La reforma de la Diagonal

Entre el 10 y el 16 de mayo los barceloneses podremos elegir como queremos que sea la Diagonal. La Avenida Diagonal es una de las calles más importantes de Barcelona, mide 10,2 km de punta a punta y cruza diagonalmente - de ahí su nombre - el trazado cuadriculado del Eixample, cruzándose en la Plaza de las Glòries con la Gran Via de les Corts Catalanes y la Avenida Meridiana. En buena parte de su trazado - de Plaza Francesc Macià en Plaza de las Glòries - mantiene una anchura de 50 metros. En este tramo la calle se divide en acera, calzada, acera, calzada, acera, calzada. La calzada central es la más ancha teniendo tráfico en ambas direcciones. El Ayuntamiento de Barcelona propone tres opciones para reformar la Diagonal y expone los proyectos a la ciudadanía para que los ciudadanos voten por una de las opciones propuestas.
Opción A: Bulevar
Opción B: Rambla
Opción C: Dejarlo como está.
A mí me gustaría dejarlo tal y como está pero arreglando las aceras y las calzadas, cambiando los árboles que no estén en condiciones y uniendo el Trambaix y el Trambesòs. En una ciudad con el tráfico que hay en Barcelona restringir el paso de vehículos privados por una avenida como la Diagonal creo que es un error. Podrán votar por la opción deseada todos los barceloneses mayores de 16 años.


A lo largo de su historia la Avenida Diagonal ha recibido varios nombres:
-'Gran Vía Diagonal' - nombre original que le dieron Ildefons Cerdà y Víctor Balaguer en la avenida.
-Avenida de Argüelles '- 1874. Anteriormente el ayuntamiento de Gracia ya le había dado este nombre.
-Avenida de la Nacionalidad Catalana '- 1922. Mancomunidad de Cataluña.
-Avenida de Alfonso XIII '- 1924. Durante la dictadura de Primo de Rivera se le puso el nombre del rey Alfonso XIII.
-Avenida del Catorce de abril '- 1931. Segunda República Española
-'Gran Vía Diagonal' - 1939, nombre provisional impuesto el día después de la captura de Barcelona por parte de las tropas fascistas como un intento de eliminar las referencias a la República.
-Avenida del Generalísimo Francisco Franco '- 1939. Durante el régimen autoritario de Francisco Franco.
-Avenida Diagonal '- su nombre actual, aprobado tras el restablecimiento de la democracia en 1979.
Datos extraídos de la Wikipedia

Consulta popular als barcelonins sobre la Diagonal

Consulta popular als barcelonins sobre la Diagonal

L'Ajuntament de Barcelona proposarà dos projectes per decidir la reforma de la Diagonal. Podran votar tots els barcelonins empadronats de més de 16 anys, fins i tot els estrangers - repeteixo, que estiguin empadronats a la ciutat -. La consulta es presenta aquest gener. L'estiu de 2009 es faran públics els dos projectes. Entre l'octubre de 2009 i el juny de 2010 es farà la consulta ciutadana. De juliol de 2010 a setembre de 2011 es faran les licitacions de les obres. Les obres es faran entre 2011 i 2015. L'alcalde de Barcelona anima a tots els barcelonins a participar. Des d'Esquerra que va ser des d'on va sortir la idea es creu que aquesta consulta enfortirà els lligams dels barcelonins amb la ciutat ja que seran els barcelonins els que decideixin com volen que sigui la ciutat. Es parla d'estendre aquest sistema a d'altres projectes que serien decidits pels ciutadans barcelonins. En el PP critiquen que puguin votar els immigrants. Però escoltats els seus arguments tinc la sensació que no han entés les condicions. La idea és que votin els barcelonins empadronats majors de 16 anys. Quina és la part que el senyor Fernández Díaz no ha entés?. Si no s'està empadronat no es podrà votar.

Consulta popular a los barceloneses sobre la Diagonal
El Ayuntamiento de Barcelona propondrá dos proyectos por decidir la reforma de la Diagonal. Podrán votar todos los barceloneses empadronados de más de 16 años, incluso los extranjeros - repito, que estén empadronados en la ciudad -. La consulta se presenta este enero. El verano de 2009 se harán públicos los dos proyectos. Entre el octubre de 2009 y el junio de 2010 se hará la consulta ciudadana. De julio de 2010 a septiembre de 2011 se harán las licitaciones de las obras. Las obras se harán entre 2011 y 2015. El alcalde de Barcelona anima a todos los barceloneses a participar. Desde Esquerra que fue desde donde salió la idea se cree que esta consulta fortalecerá los lazos de los barceloneses con la ciudad ya que serán los barceloneses los que decidan como quieren que sea la ciudad. Se habla de extender este sistema a otros proyectos que serían decididos por los ciudadanos barceloneses. En el PP critican que puedan votar los inmigrantes. Pero escuchados sus argumentos tengo la sensación que no han entendido las condiciones. La idea es que voten los barceloneses
empadronados mayores de 16 años. ¿Cuál es la parte que el señor Fernández Díaz no ha entendido?. Si no se está empadronado no se podrá votar.

Intercanviador Diagonal / Intercambiador Diagonal

VIDEO DE L'INTERCANVIADOR DE DIAGONAL

Aquest és l'estat de les obres de l'intercanviador de Diagonal.

Este es el estado de las obras del intercambiador de Diagonal.

Intercanviador de Diagonal
Darrera actualització: 09/09/2008

Actualment, la connexió entre l’estació de Provença d’FGC i les estacions de Diagonal de les línies L3 i L5 de Metro està formada per diferents passadissos i a més no estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda (PMR).
Per aquests motius, el DPTOP ha impulsat la construcció d’un gran intercanviador en aquest punt de la xarxa que permetrà simplificar els recorreguts a l’hora d’accedir a les estacions, efectuar les correspondències entre línies i afavorir l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda.
Així, s’aconseguirà una major fluïdesa de pas per als usuaris, es facilitarà la interconnexió entre línies de metro i ferrocarril i s’habilitaran sortides d’emergència. Cal remarcar que per primera vegada s’instal·laran cintes transportadores en alguns passadissos de connexió entre línies per facilitar el desplaçament dels usuaris.

Característiques principals

L’intercanviador s’ubicarà a la connexió existent entre les estacions d’FGC i les de Metro, al carrer de Rosselló (entre Balmes i passeig de Gràcia). Aquest projecte es divideix en quatre actuacions principals:

Connexió FGC – L5

En aquest espai, les actuacions principals són les de substituir tots els acabats i maximitzar l’espai existent per tal de permetre major fluïdesa en el pas dels usuaris.Així mateix, es col·locaran, dins de la mateixa connexió, dues cintes transportadores amb una longitud de 50 metres situades a banda i banda del passadís, un en cada sentit, per permetre un desplaçament més còmode. Aquestes cintes seran les primeres d’aquestes característiques que s’instal·laran a Barcelona.
També es construiran dues dependències annexes al passadís actual que allotjaran una sortida d’emergència i una cambra de ventilació. La sortida d’emergència consisteix en una escala d'1,80 metres d’amplada de pas lliure que surt al carrer a través d’un accés ubicat a una de les voreres del carrer de Rosselló.

Estació L5

En aquest espai és on s’hi farà l’actuació més important ja que el pas actual per la passera que connecta les dues andanes serà anul·lat i s’ampliarà la superfície del vestíbul. L’accés entre les dues andanes de l’estació es farà aprofitant la nova superfície d’aquest vestíbul ampliat.
Aquesta ampliació també servirà per ubicar les dependències de TMB, el centre control d’estació, la cafeteria, diverses àrees tècniques auxiliars i l’ascensor d’accés al carrer. Així mateix, es reubicaran i redissenyaran diversos col·lectors existents per tal de guanyar espai. També es construiran, a la part del vestíbul costat L3, els dos ascensors necessaris per accedir a les andanes. Finalment, a l’andana, es refaran tots els acabats i s’aprofitaran les obres per formigonar la via i canviar el sistema de fixació al tram de l’estació. Això permetrà atenuar les vibracions i millorar la conservació.

Connexió L5 – L3

En el passadís de connexió entre l’L5 i l’L3 es modificarà l’amplada actual que passarà dels 3,75 metres als 7,10 metres. A més, se substituiran les actuals escales que orten des del vestíbul fins a l’inici de la connexió i uns graons a la banda de Diagonal L3 per salvar el pas d’un col·lector existent. Els desnivells se superaran amb la nova connexió, que arrencarà de la cota de vestíbul de Diagonal L5 i arribarà al vestíbul de Diagonal L3 amb un lleuger pendent.
També es col·locaran dues cintes transportadores de dos trams cadascuna d’uns 40 metres de longitud. D’altra banda, es col·locaran dues sortides d’emergència en la connexió entre Diagonal L5 i Diagonal L3, una a cada extrem de la connexió, amb capacitat d’evacuació de 420 persones en 4 minuts cadascuna. La sortida ’emergència costat L5 consisteix en una escala d'1,80 metres de pas lliure que surt a carrer a través d’un accés a les voreres del carrer de Rosselló, mentre que la del costat L3 està integrada amb la cambra de ventilació de la connexió.

Estació L3

Es remodelarà el vestíbul, es col·locaran dos ascensors per comunicar els nivells del vestíbul amb els de l’andana, i un ascensor i escales mecàniques al carrer en el xamfrà sud de la cruïlla de Rosselló i passeig de Gràcia. La resta de sortides existents del vestíbul restaran amb l’aspecte actual.

Termes municipals Barcelona
Comarca El Barcelonès
Situació En execució
Àmbit Àmbit metropolità
Inversió 28,8 MEUR
Calendari

Data d'adjudicació Febrer de 2006
Data d'inici Setembre de 2006
Final de l'obra previst 2n trimestre de 2009

Intercambiador de Diagonal

Última actualización: 09/09/2008

Actualmente, la conexión entre la estación de Provenza de FGC y las estaciones de Diagonal de las líneas L3 y L5 de Metro está formada por diferentes pasadizos y además no están adaptados a personas con movilidad reducida (PMR). Por estos motivos, el DPTOP ha impulsado la construcción de uno grande intercambiador en este punto de la red que permitirá simplificar los recorridos a la hora de acceder en las estaciones, efectuar las correspondencias entre líneas y favorecer la accesibilidad a las personas con movilidad reducida. Así, se conseguirá una mayor fluidez de paso para los usuarios, se facilitará la interconexión entre líneas de metro y ferrocarril y se habilitarán salidas de emergencia. Hay que señalar que por primera vez se instalarán cintas transportadoras en algunos pasadizos de conexión entre líneas por facilitar el
desplazamiento de los usuarios.

Características principales

El intercambiador se ubicará a la conexión existente entre las estaciones de FGC y las de Metro, en la calle de Rossellón (entre Balmes y paseo de Gracia). Este proyecto se divide en cuatro actuaciones principales:

Conexión FGC – L5

En este espacio, las actuaciones principales son las de sustituir todos los acabados y maximizar el espacio existente para permitir mayor fluidez en el paso de los usuarios.Asimismo, se colocarán, dentro de la misma conexión, dos cintas transportadoras con una longitud de 50 metros situadas aparte y banda del pasadizo, un en cada sentido, por permitir un desplazamiento más cómodo. Estas cintas serán las primeras de estas características que se instalarán en Barcelona.También se construirán dos dependencias anexas en el pasadizo actual que alojarán una salida de emergencia y una cámara de ventilación. La salida de emergencia consiste en una escala de 1,80 metros de anchura de paso libre que susto a la calle a través de un acceso ubicado a una de las aceras de la calle de Rossellón.

Estación L5

En este espacio es donde se hará la actuación más importante ya que el paso actual por la passera que conecta los dos andenes será anulados y se ampliará la superficie del vestíbulo. El acceso entre los dos andenes de la estación se hará aprovechando la nueva superficie de este vestíbulo ampliado.Esta ampliación también servirá por ubicar las dependencias de TMB, el centro control de estación, la cafetería, varias áreas técnicas auxiliares y el ascensor de acceso a la calle. Asimismo, se reubicarán y rediseñarán diversos colectores existentes para ganar espacio.También se construirán, a la parte del vestíbulo lado L3, los dos ascensores necesarios por acceder en los andenes. Finalmente, en el andén, se reharán todos los acabados y se aprovecharán las obras por formigonar la vía y cambiar el sistema de fijación al tramo de la estación. Eso permitirá atenuar las vibraciones y mejorar la conservación.

Conexión L5 – L3

En el pasadizo de conexión entre la L5 y la L3 se modificará la anchura actual que pasará de los 3,75 metros a los 7,10 metros. Además, se sustituirán las actuales escalas que llevan desde el vestíbulo hasta el inicio de la conexión y unos escalones a la banda de Diagonal L3 por salvar el paso de uno colector existente. Los desniveles se superarán con la nueva conexión, que arrancará de la cota de vestíbulo de Diagonal L5 y llegará al vestíbulo de Diagonal L3 con una ligera pendiente.También se colocarán dos cintas transportadoras de dos tramos cada una de unos 40 metros de longitud. Por otro lado, se colocarán dos salidas de emergencia en la conexión entre Diagonal L5 y Diagonal L3, una a cada extremo de la conexión, con capacidad de evacuación de 420 personas en 4 minutos cada una. La salida de emergencia lado L5 consiste en una escala de 1,80 metros de paso libre que susto a calle a través de un acceso a las aceras de la calle de Rossellón, mientras que la del lado L3 está integrada con la cámara de ventilación de la conexión.

Estación L3

Se remodelará el vestíbulo, se colocarán dos ascensores por comunicar los niveles del vestíbulo con los del andén, y un ascensor y escalas mecánicas a la calle en el chaflán sur de la encrucijada de Rossellón y paseo de Gracia. El resto de salidas existentes del vestíbulo quedarán con el aspecto actual.

Términos municipales Barcelona

Comarca La Barcelonès

Situación En ejecución

Ámbito Ámbito metropolitano

Inversión 28,8 MEUR
Calendario
Fecha de adjudicación Febrero de 2006

Fecha de inicio Septiembre de 2006

Final de la obra previsto 2º trimestre de 2009

Font de les dades. Fuente de los Datos: GENCAT