L'ús del burca i del nicab queda prohibit a Catalunya, no només en els edificis públics, també al carrer. Aquesta normativa ha estat redactada per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, amb el Departament d'Interior al capdavant. El principal argument ha estat la seguretat, encara que no és l'única raó per prohibir-ne l'ús d'aquests dos tipus de vestimenta islàmica.
Fins ara només alguns municipis havien prohibit aquest tipus de vestit dins dels edificis oficials i equipaments municipals, la Generalitat va més enllà i ho prohibeix en tot espai públic, des d'edificis oficials i equipaments públics al carrer.
Al carrer i als espais públics la gent ha d'anar amb la cara descoberta, que ens veiem tots la cara i ens puguem identificar. Aquest tipus de vestimenta islàmica està pensada per fer socialment invisibles les dones amb alguns arguments realment delirants que es mouen entre la culpabilització que es fa en la mentalitat islamista de la dona a la que donen les culpes que els homes vagin empalmats pel fet de veure-li els cabells o els turmells a una dona.
En alguns països islàmics arriben a l'extrem de considerar immoral una dona que mostri els seus cabells, d'altres les obliguen a tapar-se la cara, i en altres a desaparèixer sota un gruixut drap amb una atapeïda reixa tèxtil que amb prou feina permet a les portadores d'aquesta presó tèxtil que és el burca veure el món que les envolta.
No és només que amb aquesta vestimenta vulguin impedir que altres persones vegin el rostre de les dones que ho porten, aquestes vestimentes també estan pensades per impedir que les portadores puguin veure el món que les envolta.
Em sorprèn veure com alguns partits d'esquerra defensen el dret de les dones musulmanes a vestir aquestes presons tèxtils en el nom de la llibertat de creença. Començant pel fet que aquestes dones si porten aquesta vestimenta no ho fan voluntàriament, hi ha una pressió familiar i social, especialment de la seva comunitat, que no els permet decidir.
Fa bé la Generalitat prohibint aquestes dues vestimentes. Els musulmans que viuen entre nosaltres han d'entendre que aquí no es pot anar pel carrer amagant el rostre, que són ells els que sense perdre les seves creences han d'integrar-se a la nostra societat, no imposar-nos el seu model de societat.
Només hi trobo un però a aquesta normativa: no entrarà en vigor abans d'un any, i això sempre que no hi hagi un jutge que decideixi potinejar aquesta normativa com han fet amb altres lleis del govern i del Parlament de Catalunya.
El burka prohibido en Cataluña
El uso del burka y del niqab queda prohibido en Cataluña, no sólo en los edificios públicos, también en la calle. Esta normativa ha sido redactada por varios departamentos de la Generalidad de Cataluña, con el Departamento de Interior a la cabeza. El principal argumento ha sido la seguridad, aunque no es la única razón para prohibir el uso de estos dos tipos de vestimenta islámica.
Hasta ahora sólo algunos municipios habían prohibido este tipo de vestido dentro de los edificios oficiales y equipamientos municipales, la Generalitat va más allá y lo prohíbe en todo espacio público, desde edificios oficiales y equipamientos públicos en la calle.
En la calle y los espacios públicos la gente tiene que ir con la cara descubierta, que nos vemos todos la cara y nos podamos identificar. Este tipo de vestimenta islámica está pensada para hacer socialmente invisibles las mujeres con algunos argumentos realmente delirantes que se mueven entre la culpabilización que se hace en la mentalidad islamista de la mujer a la que dan las culpas que los hombres vayan empalmados por el hecho de ver- el pelo o los tobillos a una mujer.
En algunos países islámicos llegan al extremo de considerar inmoral una mujer que muestre sus cabellos, otras las obligan a taparse la cara, y en otras a desaparecer bajo un grueso paño con una apretada reja textil que apenas permite a las portadoras de esta prisión textil que es el burka ver el mundo que las rodea.
No es sólo que con esta vestimenta quieran impedir que otras personas vean el rostro de las mujeres que lo llevan, estas vestimentas también están pensadas para impedir que las portadoras puedan ver el mundo que las rodea.
Me sorprende ver como algunos partidos de izquierda defienden el derecho de las mujeres musulmanas a vestir estas cárceles textiles en el nombre de la libertad de creencia. Empezando por el hecho que estas mujeres si llevan esta vestimenta no lo hacen voluntariamente, hay una presión familiar y social, especialmente de su comunidad, que no les permite decidir.
Hace bien la Generalitat prohibiendo estas dos vestimentas. Los musulmanes que viven entre nosotros deben entender que aquí no se puede ir por la calle escondiendo el rostro, que son ellos los que sin perder sus creencias han de integrarse en nuestra sociedad, no imponernos su modelo de sociedad.
Sólo encuentro un pero a esta normativa: no entrará en vigor antes de un año, y ello siempre que no haya un juez que decida jugar con esta normativa como han hecho con otras leyes del gobierno y del Parlamento de Cataluña.
