La dreta espanyola aspira sempre a comparar-se amb les dretes d'altres països tot i que amb els seus elements particulars i la seva tendència a la grolleria pròpies, copien les idees, les adapten i els hi donen el seu estil particular. Però no solen agafar d'exemple a dretes moderades, no, sempre segueixen l'exemple d'aquelles dretes – en realitat ultradretes – més silvestres.
Mentre que la dreta mediàtica espanyola – que rep els noms de Brunete mediàtica o caverna mediàtica - segueix el model de la Fox i altres mitjans del grup Murdock, la dreta política segueix el model de les ales més dures del Partit Republicà nord-americà, també coneguts com a Tea Party i ho fan amb gust, però, crec que ha sigut el periodista Enric Juliana qui els ha rebatejat com a Cassalla Party, cosa que a la dreta mediàtica no li ha agradat gens ni mica.
El té és més fi i elegant que la cassalla, és cert, però la gent del Tea Party tenen de refinats el mateix que de moderats i educats, i els seus homònims espanyols del Cassalla Party encara són més grollers, això si, amb les característiques més “typical spanish”.
El Cazalla Party
La derecha española aspira siempre a compararse con las derechas de otros países aunque con sus elementos particulares y su tendencia a la grosería propias, copian las ideas, las adaptan y les dan su estilo particular. Pero no suelen coger de ejemplo a derechas moderadas, no, siempre siguen el ejemplo de aquellas derechas – en realidad ultraderechas – más silvestres.
Mientras que la derecha mediática española – que recibe los nombres de Brunete mediática o caverna mediática - sigue el modelo de la Fox y otros medios del grupo Murdock, la derecha política sigue el modelo de las alas más duras del Partido Republicano norteamericano, también conocidos como a Tea Party y lo hacen con gusto, sin embargo, creo que ha sido el periodista Enric Juliana quien los ha rebautizado como Cazalla Party, cosa que a la derecha mediática no le ha gustado nada de nada.
El te es más fino y elegante que la cazalla, es cierto, pero la gente del Tea Party tienen de elegantones lo mismo que de moderados y educados, y sus homónimos españoles del Cazalla Party aún son más groseros, eso si, con las características más "typical spanish".
