JUEGOS OLÍMPICOS, DERECHOS HUMANOS, TIBET Y GUANTÁNAMO

Fa quatre dies que van començar els Jocs Olímpics de Beijing. El pas de la torxa per diverses ciutats ha estat rodejat de polèmica ja que les autoritats han procurat impedir qualsevol protesta per l'ocupació xinesa del Tibet. Cal separar cada un dels temes i no muntar-se històries rares. Hi ha gent que es queixa que es concedeixin els JJOO a Xina perquè no és una democràcia i no respecten els drets humans. Ha fet falta que Beijing fos ciutat olímpica perquè la gent s'assabentés que allà no hi ha cap democràcia?. Des de quan els JJOO només es concedixen a ciutats de països democràtics?. Algú es recorda de Moscou o de Berlín?. El Moscou de 1980 o el Berlín de 1936 no eren precisament exemples de democràcia. I si parlem de drets humans, han sentit parlar de Guantánamo?. El 10 de març del 2008 va haver-hi una manifestació per a protestar per l'ocupació militar del Tibet per part de Xina. Es commemorava mig segle de l'entrada de les tropes xineses en el territori del Tibet. Aquest era el comunicat convocant a aquella manifestació:

COMUNICAT: Fa 49 anys que Xina passa olímpicament dels Drets humans en el Tibet Des del dia 10 de març de 1959 el Tibet no és un país lliure. Aquell dia, en Lhasa, la capital, el poble tibetà fart dels abusos de l'exèrcit xinés que des de 1949 va ser ocupant a poc a poc el seu país, es va manifestar demanant la independència. Aquella manifestació va ser brutalment sufocada per l'exèrcit xinés i els carrers de Lhasa es van omplir de morts. Començava una etapa de la història del Tibet marcada per l'exili i la repressió contínua i brutal. L'exili de què van poder fugir i la repressió de què es van quedar. Després de 49 anys, les condicions de vida dels tibetans no han millorat. A manera d'exemple: es calcula que viuen 6 milions de tibetans enfront de 8 milions de xinesos en el Tibet. Aquesta xifra augmentarà considerablement els pròxims anys com a conseqüència del tren que uneix Beijing amb Lhasa, i de les polítiques que afavorixen l'assentament de famílies xineses en el Tibet.L'idioma tibetà s'està perdent, ja que el xinés és la llengua exigida per aconseguir un bon treball. La cultura tibetana està sent arraconada i oblidada. No hi ha llibertat religiosa. Avui, qualsevol persona que sigui sorpresa amb una foto del Dalai Lama pot acabar en la presó. Centenars de tibetans estan en les presons, com la de Drapchi, sense cap tipus de judíci. Encara avui seguim sense saber res del Panchen Lama, segrestat quan tenia només sis anys d'edat. Aquest estiu tindran lloc a Beijing, Xina, uns Jocs Olímpics que haurien de ser el paradigma del respecte als drets humans i a la cultura de la pau. Xina, no obstant, aplica encara avui la pena de mort. El nombre d'execucions a l'any són prop de 10.000 (deu mil). La situació dels drets humans en el Tibet ha empitjorat des que l'any 2001 el Comité Olímpic Internacional va concedir a Beijing l'organització dels Jocs Olímpics. Per a recordar tot això al món, convoquem una Marxa Pacífica el pròxim dia 10 de març que sortirà a les 19h30 de la seu de la Fundació Casa del Tibet i acabarà en la Plaça Sant Jaume, passant per Rambla Catalunya, Plaça Catalunya, carrer Fontanella, Via Laietana i carrer Ferran. A la Plaça Sant Jaume es farà una Concentració Pacífica a partir dels 20h.Comptem amb tots vosaltres i agrairem aporteu les vostres pancartes i banderes del Tibet.

El que em va sorprendre va ser que algú em defenguera l'ocupació del Tibet per part de Xina amb arguments plens d'un paternalisme ranci i caspós prou repugnant. Tibet era fa 50 anys un Estat teocràtic i feudal molt retardat. No hi havia democràcia. En Xina tampoc n'hi havia ni hi ha democràcia, és un règim totalitari d'ideologia comunista. Per tant, l'ocupació xinesa del Tibet no va portar la democràcia al Tibet. Al·legava el defensor de l'ocupació que Xina havia portat el progrés al Tibet. Soldats i funcionaris xinesos si que van ser aportats al Tibet. El tren i les carreteres construïdes pel govern xinés són progrés però el que faciliten és l'enviament de tropes xineses i de ciutadans xinesos al Tibet. El tema dels drets humans dels tibetans sembla que no tenen importància per a ell, em tira en cara que al criticar l'ocupació del Tibet em converteixo en agent propagandístic dels Estats Units i em recorda Guantánamo. Es nota que no m'ha llegit mai i ignora el que penso de la política dels Estats Units, especialment en temes com la Guerra d'Iraq o Guantánamo. Clar que un ignorant com aquest personatge que hagués llegit les meves crítiques a EUA per això de Guantánamo podria acusar-me d'agent comunista.
Ni una cosa ni l'altra. Els drets humans han de ser respectats. És inacceptable tant el que succeïx en Guantánamo com el que succeeïx en el Tibet.

VIDEO MANIFESTACIÓN POR LOS DERECHOS DEL PUEBLO TIBETANO

Hace cuatro días que empezaron los Juegos Olímpicos de Beijing. El paso de la antorcha por diversas ciudades ha estado rodeado de polémica ya que las autoridades han procurado impedir cualquier protesta por la ocupación china del Tibet. Hay que separar cada uno de los temas y no montarse historias raras. Hay gente que se queja de que se concedan los JJOO a China porque no es una democracia y no respetan los derechos humanos. ¿Ha hecho falta que Beijing fuera ciudad olímpica para que la gente se enterara que allí no hay ninguna democracia?. ¿Desde cuando los JJOO solo se conceden a ciudades de países democráticos?. ¿Alguien se acuerda de Moscú o de Berlín?. El Moscú de 1980 o el Berlín de 1936 no eran precisamente ejemplos de democracia. Y si hablamos de derechos humanos, ¿han oido hablar de Guantánamo?. El 10 de marzo de 2008 hubo una manifestación para protestar por la ocupación militar del Tibet por parte de China. Se conmemoraba medio siglo de la entrada de las tropas chinas en el territorio del Tibet.

Este era el comunicado convocando a aquella manifestacion:
COMUNICADO: Hace 49 años que China pasa olímpicamente de los Derechos Humanos en el TibetDesde el día 10 de marzo de 1959 el Tíbet no es un país libre. Aquel día, en Lhasa, la capital, el pueblo tibetano harto de los abusos del ejército chino que desde 1949 fue ocupando poco a poco su país, se manifestó pidiendo la independencia. Aquella manifestación fue brutalmente sofocada por el ejército chino y las calles de Lhasa se llenaron de muertos. Comenzaba una etapa de la historia del Tíbet marcada por el exilio y la represión contínua y brutal. El exilio de los que pudieron huir y la represión de los que se quedaron. Después de 49 años, las condiciones de vida de los tibetanos no han mejorado. A modo de ejemplo: se calcula que viven 6 millones de tibetanos frente a 8 millones de chinos en el Tíbet. Esta cifra aumentará considerablemente los próximos años como consecuencia del tren que une Beijing a Lhasa, y de las políticas que favorecen el asentamiento de familias chinas en el Tibet. El idioma tibetano se está perdiendo, ya que el chino es la lengua exigida para obtener un buen trabajo. La cultura tibetana está siendo arrinconada y olvidada. No existe libertad religiosa. Hoy, cualquier persona que sea sorprendida con una foto del Dalai Lama puede acabar en la cárcel. Cientos de tibetanos están en las cárceles, como la de Drapchi, sin ningún tipo de juicio. Todavía hoy seguimos sin saber nada del Panchen Lama, secuestrado cuando tenía sólo seis años de edad. Este verano tendrán lugar en Beijing, China, unos Juegos Olímpicos que deberían ser el paradigma del respeto a los derechos humanos y a la cultura de la paz. China, sin embargo, aplica todavía hoy la pena de muerte. El número de ejecuciones al año son cerca de 10.000 (diez mil). La situación de los derechos humanos en el Tíbet ha empeorado desde que en el año 2001 el Comité Olímpico Internacional concedió a Beijing la organización de los Juegos Olímpicos.Para recordar todo esto al mundo, convocamos una Marcha Pacífica el próximo día 10 de marzo que saldrá a las 19h30 de la sede de la Fundació Casa del Tíbet y acabará en la Plaça Sant Jaume, pasando por Rambla Catalunya, Plaça Catalunya, Carrer Fontanella, Vía Laietana y Carrer Ferran. En la Plaça Sant Jaume se hará una Concentración Pacífica a partir de les 20h.Contamos con todos vosotros y agradeceremos aportéis vuestras pancartas y banderas del Tíbet.

Lo que me sorprendió fue que alguien me defendiera la ocupación del Tibet por parte de China con argumentos llenos de un paternalismo rancio y casposo bastante repugnante. Tibet era hace 50 años un Estado teocrático y feudal muy atrasado. No había democracia. En China tampoco había ni hay democracia, es un régimen totalitario de ideología comunista. Por tanto, la ocupación china del Tibet no llevó la democracia al Tibet. Alegaba el defensor de la ocupación que China había llevado el progreso al Tibet. Soldados y funcionarios chinos si que fueron al Tibet. El tren y las carreteras construidas por el gobierno chino son progreso pero lo que facilitan es el envío de tropas chinas y de cidadanos chinos al Tibet. El tema de los derechos humanos de los tibetanos parece ser que carecen de importancia, me echa en cara que al criticar la ocupación del Tibet me convierto en agente propagandístico de Estados Unidos y me recuerda Guantánamo. Se nota que no me ha leido nunca e ignora lo que pienso de la política de Estados Unidos, especialmente en temas como la Guerra de Irak o Guantánamo. Claro que un ignorante como este personaje que leyera mis críticas a EEUU por lo de Guantánamo podría acusarme de agente comunista. Ni lo uno ni lo otro. Los derechos humanos deben ser respetados. Es inaceptable tanto lo que sucede en Guantánamo como lo que sucede en el Tibet.

Catalunya al Món

Sardanes a Beijing i castells al Marroc

Mentre al país aquest que tenim al costat ens diuen el nom del porc, el nostre país, la seva cultura si que interesa més enllà de les nostres fronteres. Si temps enrere una colla de castellers viatjava a Xile o convidaven a a un grup de govindes (castellers de la India) ara un grup de castellers de Vilafranca viatja al Marroc i a Xina es ballen sardanes. L'element de la integració és novament un dels arguments per ensenyar a joves marroquins aquesta tradició.

La sardana serà present als Jocs Olímpics de Pequín

La sardana estarà present a Pequín '08La Fundació Universal de la Sardana ha fet saber els noms dels deu seleccionats per a participar en actes previs als Jocs Olímpics que se celebraran a la ciutat xinesa de Pequín l'estiu del 2008. Entre els escollits hi ha dos ponentins: Marina Barberà Giné i Albert Font Tarrés, ambdós del Grup Sardanista Montserrat (GSM) de Lleida. A més d'aquests deu dansaires, també han quedat determinats dos balladors més com a suplents. La Fundació Universal de la Sardana ha fet públic els seleccionats després d'analitzar "el compromís dels candidats amb la promoció de la sardana" i de la tria entre "la trentena de dansaires que van participar al Festival d'Art xinès que va tenir lloc el passat 2 de juny a la muntanya de Montjuïc de Barcelona". Un altre dels requisits era ser major d'edat i tenir menys de trenta anys. La Fundació Universal de la Sardana encara està pendent que "ens concedeixin el permís d'actuació a Beijing", tot i que les negociacions "sembla que estan ben encaminades". La llista dels dansaires seleccionats que ha fet saber la Fundació està formada per Elena Callén i Giménez, Marta Masqué i Barri, Marina Barberà Giné i Lleida, Anna Prats Moya - Blanes, Neus Calle Jimenez, Martorelles, Miquel Ramells i Nieto; Quim Rutllant Valls -cap de colla-; J.M. Paños Ecija; Albert Font Tarrés; Xavi Romero Vidal; Els suplents seran Toni Valls Alecha i Gemma Ayats i Ginesta.

Expedició castellera al Marroc
Canal Castellers
El projecte que anunciàvem el 5 de maig d’un possible viatge dels Xicots de Vilafranca al Marroc ja és una realitat. Més d’un centenar de penedesencs aniran la setmana vinent al Magrib, on faran d’ambaixadors del fet casteller. No serà el primer cop que
pel Marroc se sent a parlar de castells. Fa un parell d’anys ja se n’hi va parlar durant el rodatge del documental “Castellers del món” de Metròpli Films i Teamtowers.Aquest cop, però, els marroquins podran veure en directe què és realment això dels castells. Els vilafranquins sortiran cap al sud el dia 22 a les deu del vespre i s’hi estaran fins el 27. Durant aquesta setmana donaran a conèixer el fet casteller mitjançant xerrades, actuacions, tallers i assajos populars. L’actuació més important, però, serà la de dissabte a Tànger, una actuació emmarcada dins dels actes de la III Setmana de la Cultura Catalan del nord del Marroc. Diversos mitjans de comunicació acompanyaran els vilafranquins vermells; però cal destacar els membres de l’equip del Quarts de Nou, que també es faran ressò d’aquest viatge.Redacció Canal Castells – falques.com

Els primers castells al Marroc

http://www.tv3.cat/videos/566479
La tradició castellera, a més de la seva implantació en el calendari festiu català, té també una clara dimensió social. Els castells ofereixen als joves un espai per aprendre a treballar en equip i marcar-se objectius comuns, que és molt important en algunes comunitats. Aquests dies, la colla els Xicots de Vilafranca han portat els castells a l'Àfrica, al Marroc.

Sardanas a Beijing y castillos al Marruecos.

Mientras al país este que tenemos en el lado nos dicen el nombre del cerdo, nuestro país, su cultura si que interesa más acullá de las nuestros fronteras. Si tiempo atrás una pandilla de castilleros viajaba a Chile o convidaban a a un grupo de govindes (castilleros de la Indiano) ahora un grupo de castilleros de Vilafranca del Cid viaja al Marruecos y a China se bailan sardanas. El elemento de la integración es nuevamente uno de los argumentos por enseñar a jóvenes marroquíes esta tradición.
La sardana será presente a los Juegos Olímpicos de Pequín
La sardana estará presente a Pequín '08La Fundación Universal de la Sardana ha hecho saber los nombres de los diez seleccionados para participar en actas previos a los Juegos Olímpicos que se celebrarán en la ciudad china de Pequín el verano de 2008. Entre los escogidos hay dos ponentinos: Marine Barberà Giné y Albert Fuente Tarrés, ambos del Grupo Sardanista Montserrat (GSM) de Lérida. Además de estos diez danzantes, también han quedado determinados dos bailadores más como suplentes. La Fundación Universal de la Sardana ha hecho público los seleccionados tras analizar "el compromiso de los candidatos con la promoción de la sardana" y de la tría entre "los treinta de danzantes que participaran en el Festival de Arte chiné que tuvo lugar el pasado 2 de junio a la montaña de Montjuic de Barcelona". Otro de los requisitos era ser mayor de edad y tener menos de treinta años. La Fundación Universal de la Sardana aún está pendiente que "nos concedeixin el permiso de actuación a Beijing", aunque las negociaciones "parece que están bien encaminadas". La lista de los danzantes seleccionados que ha hecho saber la Fundación está formada por Elena Callan y Giménez, Marta Masqué y Barrio, Marine Barberà Giné y Lérida, Anna Prados Moya - Blandas, Nieves Callo Jimenez, Martorelles, Miquel Ramilletes y Nieto; Quimo Rutllant Valles -ningún de pandilla-; J.M. Paños Ecija; Albert Fuente Tarrés; Xavi Romero Vidal; Los suplentes serán Toni Valles Alecha y Yema Ayats y Retama.

Expedición castillera al Marruecos

El proyecto que anunciábamos el 5 de mayo de uno posible viaje de los Chaveas de Vilafranca del Cid al Marruecos ya es una realidad. Más de uno centenar de penedesencs irán la semana próxima al Magreb, donde harán de embajadores del hecho castillero. No será el primer golpe que por el Marruecos se siente a hablar de castillos. Hace un par de años ya se habló durante el rodaje del documental "Castilleros del mundo" de Metròpli Films y Teamtowers.Este golpe, sin embargo, los marroquíes podrán ver en directo qué es realmente eso de los castillos. Los vilafranquins saldrán hacia el sur el día 22 a las diez del anochecer y se estarán hasta el 27. Durante esta semana darán a conocer el hecho castillero mediante charlas, actuaciones, talleres y ensayos populares. La actuación más importante, sin embargo, será la del sábado a Tánger, una actuación enmarcada dentro de los actos de la III Semana de la Cultura Catalan del norte del Marruecos. Diversos medios de comunicación acompañarán los vilafranquins rojos; pero hay que destacar los miembros del equipo del Cuartos de Nuevo, que también se harán eco de este viaje.Redacción Canal Castillos – cuñas.como

Los primeros castillos al Marruecos

http://www.tv3.cat/videos/566479
La tradición castillera, además de su implantación en el calendario festivo catalán, tiene también una clara dimensión social. Los castillos ofrecen a los jóvenes un espacio por aprender a trabajar en equipo y marcarse objetivos comunes, que es muy importante en algunas comunidades. Estos días, els pandilla los Chaveas de Vilafranca del Cid han llevado los castillos a África, en el Marruecos.