Israel, entre la renaixença cultural i la destrucció

Israel, entre la renaixença cultural i la destrucció

Cultura: Les universitats reviuen el jídix

Aquest és un tema que com a catalans segurament ens resultarà una mica familiar. Tracta d'una llengua que pertany a un poble, el jídix, llengua germànica derivada de l'alt alemany mig que apareix cap al segle X i que amb el temps ha anat incorporant lèxic provinent de llengües eslaves, de l'hebreu i de l'arameu. L'alfabet emprat per escriure en jídix és l'alfabet hebreu. Era la llengua de la comunitat asquenasita i avui es parla a Austràlia, Bèlgica, Bielorrússia, Canadà, Estats Units, Israel, Lituània, Moldàvia, Polònia, Regne Unit, Rússia, Ucraïna, i altres, per un nombre de parlants que alguns experts calculen d'un a tres milions de persones, encara que només unes 500000 persones, majoritàriament jueus ortodoxos parlen jídix habitualment. L'any 1968 l'Institut per a la Investigació Jueva de Nova York va començar a oferir cursos d'estiu de jídix, actualment són una vintena d'universitats d'Estats Units i Canadà les que ofereixen cursos de jídix, encara que no sempre ofereixen titulació oficial. La Universitat John Hopkins dels Estats Units i la McGill de Canadà han iniciat un programa per revitalitzar el jídix i la cultura associada a aquesta llengua. El degà de l'IIJ de Nova York afirma que ha crescut l'integrés de les noves generacions de jueus que ja no senten la vergonya que sentien els seus pares de parlar el jídix en lloc de l'anglès.
Al nostre país hi ha catalans que es neguen a parlar català, fins i tot catalans de soca-rel perquè creuen que és ser de poble endarrerit. Les llengües minoritàries i minoritzades pateixen l'estigma de no tenir darrera un Estat que els doni suport, alguns dels seus parlants renuncien a la seva llengua i la seva cultura i se n'avergonyeixen però de vegades aquell acte vergonyant i vergonyós comés pels pares influïts per la pressió social de viure envoltats per una cultura que si compta amb un Estat darrera és reparat pels fills que se n'adonen que tenen unes arrels i que sense aquestes arrels no són res.

Les Ambaixades a Israel es preparen per si l'Iran decidís atacar

Les Ambaixades estrangeres a Israel han començar a planificar l'evacuació dels seus conciutadans en cas que Israel fos atacat amb míssils. En aquests plans estan considerant totes les possibilitats. Han demanat al ministeri d'Exteriors màscares de gas per a ells i els seus familiars. El ministeri d'exteriors israelià ha subministrat a les ambaixades estrangeres una llista de refugis públics i instruccions del Comandament de Rereguarda de l'Exèrcit d'Israel. Els diplomàtics estan preocupats pel fet que molts ciutadans israelians tenen passaport estranger i podrien demanar ser evacuats. Un diplomàtic ha declarat que la UE no té mitjans per emprendre una operació d'evacuació massiva en un breu període de temps.

Israel i Xipre

Els governs israelià i xipriota estan negociant un acord per protegir els camps de gas descoberts al Mediterrani de possibles atacs provinents del Líban. Ambdues parts estan negociant si Israel instal•larà una base aèria permanent o provisional per donar suport logístic a l'aviació israeliana en cas de necessitat. La base escollida seria la base aèria Andrea Papendreou, al sud-est de l'illa. De moment el projecte només està en fase d'estudi. Israel i Xipre van signar dos acords de cooperació en matèria de defensa el mes passat. El primer ministre israelià que arribarà a Xipre a final de mes farà arribar al seu homòleg xipriota la proposta definitiva.

Lieberman agraeix a Clinton les sancions a l'Iran

Avigdor Lieberman, ministre d'exteriors israelià ha agraït a la secretària d'Estat nord-americana Hillary Clinton la imposició de noves sancions a l'Iran. Els Estats Units van decidir bloquejar tots els actius iranians en territori nord-americà inclosos els del Banc Central de l'Iran. La presidenta de la Comissió d'Exteriors de la Cambra de Representants dels Estats Units Ileana Ros-Lehtinen va afirmar que els Estats Units “ha de donar suport a Israel en aquest moment crític i mostrar-se ferm i inequívocament al costat del govern d'Israel per fer front a les amenaces d'ambdós països (...). Això implica imposar dures sancions i altres menes de pressió per aturar l'Iran abans que aconsegueixi fer-se amb capacitat nuclear”.

Vídeo: Embajadas extranjeras en Israel se preparan para un posible ataque Iraní








Israel, entre el renacimiento cultural y la destrucción

Cultura: Las universidades reviven el yiddish

Este es un tema que como catalanes seguramente nos resultará un poco familiar. Trata de una lengua que pertenece a un pueblo, el yiddish, lengua germánica derivada del alto alemán medio que aparece hacia el siglo X y que con el tiempo ha ido incorporando léxico proveniente de lenguas eslavas, del hebreo y del arameo.El alfabeto empleado para escribir en yiddish es el alfabeto hebreo.Era la lengua de la comunidad askenazí y hoy se habla en Australia, Bélgica, Bielorrusia, Canadá, Estados Unidos, Israel, Lituania, Moldavia, Polonia, Reino Unido, Rusia, Ucrania, y otros, por un número de hablantes que algunos expertos calculan de uno a tres millones de personas, aunque sólo unas 500.000 personas, mayoritariamente judíos ortodoxos hablan yiddish habitualmente. En 1968 el Instituto para la Investigación Judía de Nueva York comenzó a ofrecer cursos de verano de yiddish, actualmente son una veintena de universidades de Estados Unidos y Canadá las que ofrecen cursos de yiddish, aunque no siempre ofrecen titulación oficial. La Universidad John Hopkins de Estados Unidos y la McGill de Canadá han iniciado un programa para revitalizar el yiddish y la cultura asociada a esta lengua. El decano del IIJ de Nueva York afirma que ha crecido la integrara de las nuevas generaciones de judíos que ya no sienten la vergüenza que sentían sus padres de hablar el yiddish en lugar del inglés.
En nuestro país hay catalanes que se niegan a hablar catalán, incluso catalanes de pura cepa porque creen que es ser de pueblo atrasado. Las lenguas minoritarias y minorizadas sufren el estigma de no tener detrás un Estado que los apoye, algunos de sus hablantes renuncian a su lengua y su cultura y se avergüenzan pero a veces ese acto vergonzante y vergonzoso cometido por los padres influidos por la presión social de vivir rodeados por una cultura que si cuenta con un Estado detrás es reparado por los hijos que se dan cuenta que tienen unas raíces y que sin estas raíces no son nada.

Las Embajadas en Israel se preparan para si Irán decidiera atacar

Las Embajadas extranjeras en Israel han comenzar a planificar la evacuación de sus conciudadanos en caso de que Israel fuera atacado con misiles. En estos planes están considerando todas las posibilidades. Han pedido al ministerio de Exteriores máscaras de gas para ellos y sus familiares. El ministerio de exteriores israelí ha suministrado a las embajadas extranjeras una lista de refugios públicos e instrucciones del Mando de Retaguardia del Ejército de Israel. Los diplomáticos están preocupados debido a que muchos ciudadanos israelíes tienen pasaporte extranjero y podrían pedir ser evacuados. Un diplomático declaró que la UE no tiene medios para emprender una operación de evacuación masiva en un breve periodo de tiempo.

Israel y Chipre

Los gobiernos israelí y chipriota están negociando un acuerdo para proteger los campos de gas descubiertos en el Mediterráneo de posibles ataques provenientes del Líbano.Ambas partes están negociando si Israel instalará una base aérea permanente o provisional para dar apoyo logístico a la aviación israelí en caso de necesidad. La base elegida sería la base aérea Andrea Papendreou, al sureste de la isla. De momento el proyecto sólo está en fase de estudio. Israel y Chipre firmaron dos acuerdos de cooperación en materia de defensa el mes pasado. El primer ministro israelí que llegará a Chipre a fin de mes hará llegar a su homólogo chipriota la propuesta definitiva.

Lieberman agradece a Clinton las sanciones a Irán

Avigdor Lieberman, ministro de exteriores israelí agradeció a la secretaria de Estado norteamericana Hillary Clinton la imposición de nuevas sanciones a Irán. Los Estados Unidos decidieron bloquear todos los activos iraníes en territorio estadounidense incluidos los del Banco Central de Irán. La presidenta de la Comisión de Exteriores de la Cámara de Representantes de Estados Unidos Ileana Ros-Lehtinen afirmó que Estados Unidos "debe apoyar a Israel en este momento crítico y mostrarse firme e inequívocamente al lado del gobierno de Israel para hacer frente a las amenazas de ambos países (...).Esto implica imponer duras sanciones y otros tipos de presión para detener a Irán antes que consiga hacerse con capacidad nuclear ".