Els veins de Sarrià contra una escola dels Legionaris de Crist

Els veins de Sarrià contra una escola dels Legionaris de Crist

Els veins de Sarrià estan aquests dies molt emprenyats ja que l'Ajuntament ha donat llum verda a la construcció d'una escola per a nenes per part de l'organització ultracatòlica Legionaris de Crist. L'emplaçament d'aquesta escola és en un paratge de la Serra de Collserola on hi ha una torrentera i una font que desapareixeran si el projecte no s'atura. El projecte original constava d'un edifici de 26000 metres quadrats que ha sigut reduït a 7000, al marge dels que construeixin sota terra. L'Ajuntament de Barcelona no va acceptar en un primer moment la construcció d'aquesta escola per a nenes però ara si que n'autoritzat el projecte. Hi ha alguns peròs. Aquest centre escolar no compta amb un pla de mobilitat en una zona on no hi ha transport públic. L'escola està pensada per a 1760 alumnes, mestres i personal administratiu apart. Els veins al·leguen que no només no hi ha un pla de mobilitat, ni informe de l'Agència Catalana de l'aigua necessari donat que la zona és una torrentera. Amb la construcció de l'edifici desapareixerà la font del bou o de la pineda, que fan servir molts senderistes. El fundador d'aquest grupuscle ultracatòlic va ser apartat de les seves funcions pel Sant Pare degut a les seves tendències pederastes. No s'hauria d'autoritzar la construcció d'aquesta escola per a nenes en un paratge natural com el de Collserola molt amenaçat per l'urbanisme, a més és un disbarat construir una escola en un lloc tan apartat de tot i en una zona on hi ha una font. No sóc gens partidari que l'Ajuntament autoritzi als Legionaris de Crist construir aquesta escola per molts motius, un d'ells és que crec que cal preservar aquella zona, un altre motiu és que crec que és un error que en el segle XXI s'obrin escoles només per a nens o per a nenes – com és aquest cas – i tampoc considero gaire recomanable que un grupuscle ultrareligiós sobre el qual hi ha moltes ombres de pederàstia pugui obrir un centre escolar.

Los vecinos de Sarrià contra una escuela de los Legionarios de Cristo

Los vecinos de Sarrià están estos días mucho enfadados ya que el Ayuntamiento ha dado luz verde a la construcción de una escuela para niñas por parte de la organización ultracatólica Legionarios de Cristo. El emplazamiento de esta escuela es en un paraje de la Serra de Collserola donde hay una torrentera y una fuente que desaparecerán si el proyecto no se para. El proyecto original constaba de un edificio de 26000 metros cuadrados que ha sido reducido a 7000, al margen de los que construyan bajo tierra. El Ayuntamiento de Barcelona no aceptó en un primer momento la construcción de esta escuela para niñas pero ahora si que autorizado el proyecto. Hay algunos peros. Este centro escolar no cuenta con un plan de movilidad en una zona donde no hay transporte público. La escuela está pensada para 1760 alumnas, maestros y personal administrativo aparte. Los vecinos alegan que no solo no hay un plan de movilidad, ni informe de la Agencia Catalana del agua necesario dado que la zona es una torrentera. Con la construcción del edificio desaparecerá la fuente del bou o del pinar, que utilizan muchos senderistas. El fundador de este grupúsculo ultracatólico fue apartado de sus funciones por el Santo Padre debido a sus tendencias pederastas. No se debería autorizar la construcción de esta escuela para niñas en un paraje natural como el de Collserola muy amenazado por el urbanismo, además es un disparate construir una escuela en un lugar tan apartado de todo y en una zona donde hay una fuente. No soy nada partidario que el Ayuntamiento autorice a los Legionarios de Cristo construir esta escuela por muchos motivos, uno de ellos es que creo que hay que preservar aquella zona, otro motivo es que creo que es un error que en el siglo XXI se abran escuelas solo para niños o para niñas – como es este caso – y tampoco considero muy recomendable que un grupúsculo ultrareligioso sobre el que hay muchas sombras de pederastia pueda abrir un centro escolar.

CAPUTXINS DE SARRIÀ I LA CAPUTXINADA

Caputxins de Sarrià són una secció de Orde dels Germans Menors Caputxins que es
va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II. La seva primera destinació va ser Sant Gervasi de Cassoles, però ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys anomenats el Desert de Sarrià, on hi havia l’ermita de Santa Eulàlia.
Allí l’orde va fundar el primer i un dels més emblemàtics convents caputxins en terres ibèriques, que va desaparèixer el 1835 amb la confiscació dels béns de l’Església durant la desamortització de Mendizábal. Al cap d'uns anys i després dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, una família sarrianenca, els Ponsich, van fer donació dels terrenys actuals, on va començar a construir-se un nou convent el 1887. A partir del 1900, es va convertir en seu de la cúria provincial, casa d’estudis i centre d’irradiació intel·lectual freqüentat per noucentistes il·lustres com Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols i Francesc Cambó.
El 1936 el convent fou incendiat i saquejat, però els veïns ajudaren a salvar una bona part de la biblioteca. El 1939 va començar la restauració sota la direcció de l’arquitecte Pere Benavent. Durant els anys cinquanta, i per iniciativa del frare Basili de Rubí, va néixer l’associació Franciscàlia, que convertí els Caputxins de Sarrià en un lloc d’acolliment d’artistes i intel·lectuals proscrits pel règim franquista. .

La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres. El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.

Actualment, el convent de Sarrià és seu del Museu Etnogràfic Missional i de la Biblioteca Hispanocaputxina i de l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears, entre d’altres. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Capuchinos de Sarrià son una sección de Orden de los Hermanos Menores Capuchinos que se instaló en Barcelona la 1578 por una petición del Consejo de Cien, en contra de la voluntad del rey Felipe II. su primera destinación fue San Gervasio de Cazuelas, pero ya el mismo año se trasladaran en unos terrenos renombrados el Desierto de Sarrià, donde había la ermita de Santa Eulalia.Allí la orden fundó el primero y uno de los más emblemáticos conventos capuchinos en tierras ibéricas, que desapareció la 1835 con la confiscación de los bienes de la Iglesia durante la desamortización de Mendizábal. Al cabo de unos años y después de los intentos infructuosos por recuperar el antiguo convento, una familia sarrianenca, los Ponsich, hicieran donación de los terrenos actuales, donde empezó a construirse un nuevo convento el 1887. A partir del 1900, se convirtió sede de la curia provincial, casa de estudios y centro de irradiación intelectual andado por novecentistas ilustres como Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill y Matas, Francesc Colinas y Francesc Cambó.
El 1936 el convento fue incendiado y saqueado, pero los vecinos ayudaran a salvar una buena parte de la biblioteca. El 1939 empezó la restauración bajo la dirección del arquitecto Pere Benavent. Durante los años cincuenta, y por iniciativa del fraile Basili de Rubí, nació la asociación Franciscàlia, que convirtió los Capuchinos de Sarrià en un lugar de acogida de artistas e intelectuales proscritos por el régimen franquista.

La Caputxinada es el nombre con que se conocen los hechos que varen tener lugar al convento de los Padres Capuchinos de Sarrià (Barcelona), entre el 9 y el 11 de marzo de 1966 con motivo de la asamblea constitutiva del Sindicato Democrático de Estudiantes de la Universidad de Barcelona (SDEUB) donde se debían aprobar la declaración de principios y los estatutos del sindicato. asistieron 450 representantes de estudiantes, profesores e intelectuales, como Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet y Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala y otros. El asedio y posterior asalto en el convento de la policía franquista ordenado por el comisario Vicente Juan Creix y el responsable de gobernación Camilo Alonso Vega puso en marcha un moviment unitario de solidaridad política y ciudadana, que fue el germen de la Mesa Redonda Democrática de la oposición catalana (antecedente de la Asamblea de Cataluña), y reforzó la incorporación a la lucha antifranquista de sectores eclesiásticos, con una manifestación de capellanes a Barcelona el 11 de mayo del mismo año.

Actualmente, el convento de Sarrià es sede del Museo Etnográfico Misional y de la Biblioteca Hispanocaputxina y del Archivo Provincial de los Capuchinos de Cataluña y Baleares, entre otros. El 2006 rebién la Medalla de Honor deBarcelona.