Llegenda de la fundació del monestir
El segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig
ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom
Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres,
el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué
miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge
diví. Així que prohibí els seus homes molestar el monjo per tal que pogués
resar en pau. El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de
feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van
tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó
lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a
l'ermità. El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb
Poblet i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans.
L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana.
Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns. Ramon Berenguer
IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la.
Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'instal·lessin
allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així
acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet
Llegenda del rei i l'abat
Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei
Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un
missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de
Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió. Quan va arribar el missatger, va
demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en
aquell moment també president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va
comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "No el
conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se
amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria
el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!". El
missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la
cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts
amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí,
torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona". L'endemà el
missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué:
"Us anuncio l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de
Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir
s'obriran de bat a bat per rebre'l amb tots els honors que li
corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és
per això que se l'anomena Porta Daurada.
Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina
Conta una llegenda que un dia el rei Jaume rebé un missatge
de l'emperador de la Xina. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi
algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient. Un
cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses
i sabiesies que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de
l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:
-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon
senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc.
Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van
construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està
governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat
és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de
cent mil caps de bestiar. L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li
havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica; alçada
damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una
rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia")
voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de
Montjuïc) feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics
estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella)
la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de
constructors de l'època eren els Gall i els Conill) governada per porcells (una
antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat
era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles
porcells-) els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa
anomenada Mor) és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar
construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginari) per damunt del
pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat
hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar). Es diu que aquest enigma que deixà
bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana "enganyar
com a un "xino"".
Leyendas de Poblet
Leyenda de la fundación del monasterio
El siglo XII se instaló en una vieja ermita pequeña y medio
ruinosa en un bosque al pie de las montañas de Prades un solo ermitaño, de
nombre Poblet. El rey moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietario de las
tierras, lo hizo prisionero tres veces, pero tres veces el viejo ermitaño
desapareció milagrosamente de la cárcel. El musulmán, desconcertado, pensó que
era un mensaje divino. Así que prohibió a sus hombres molestar el monje para
que pudiera rezar en paz. El rey moro de Lleida se enteró y lo consideró una
muestra de debilidad. Entonces envió un pelotón de soldados que lo capturaron y
lo encerraron en una mazmorra. Pero Poblet escapó tres veces más de aquella
prisión leridana. Así, el rey moro de Lleida también le concedió la libertad al
ermitaño. El conde Ramon Berenguer IV se puso secretamente en contacto con
Poblet y le pidió ayuda en la reconquista de aquellas tierras al musulmanas. La
ermita del monje Poblet sirvió de base desde donde atacar el reino moro de
Siurana. Los cristianos consiguieron vencer y expulsaron los sarracenos. Ramón
Berenguer IV, agradecido a Poblet, quiso reconstruir de nuevo aquella ermita y
agrandarla. Pidió a doce monjes cistercienses procedentes de Fontfreda que se instalaran
allí bajo la tutela del nuevo abad Poblet, que también dio nombre al
monasterio. Así termina la leyenda y comienza la historia del Monasterio de
Poblet
Leyenda del rey y el abad
Cuenta una leyenda que durante un viaje a Barcelona, el
rey Felipe I de Aragón pasó la noche en Arbeca. Tal y como era costumbre, envió
un mensajero al lugar donde dormiría la noche siguiente, en aquella ocasión el
Monasterio de Poblet, para avisar a su anfitrión. Cuando llegó el mensajero,
pidió por el abad de Poblet, en aquellos días Francisco Oliver de Boteller (en
aquel momento también presidente de la Generalitat de Catalunya). Cuando le
comunicó que venía de parte del rey de España, le dijo: "¡No lo
conozco!". El mensajero no entendió nada, como osaba un monje enfrentarse
con el monarca más poderoso del mundo? Nuevamente le comunicó que al día
siguiente llegaría el rey, pero el abate Oliver nuevamente exclama: ""¡No
lo conozco!". El mensajero volvió a Arbeca, donde se aplazaba Felipe II.
El sirviente entró en la cámara real y, con la mirada baja y temerosa, explicó
al rey lo sucedido con el abad de Poblet. El rey Felipe se limitó a decir:
"Mañana, de madrugada, vuelve a él y anuncia la llegada del conde de
Barcelona". Al día siguiente el mensajero llamó a la puerta de Poblet y
pidió por el abad, al que le dijo: "Os anuncio la llegada para mañana de
Su Majestad el conde de Barcelona". El abate respondió solemnemente:
"Las puertas del monasterio se abrirán de par en par para recibirlo con todos
los honores que le corresponden". El abad Oliver haga recubrir los pomos
de la puerta con oro, es por eso que se le llama Puerta Dorada.
Leyenda del abad de Poblet y el emperador de China
Cuenta una leyenda que un día el rey Jaume recibió un
mensaje del emperador de China. Al tratarse de alguien tan importante, quiso
enviar a alguien de confianza. Es por eso que envió el abad de Poblet al Lejano
Oriente. Una vez llegado al palacio imperial, el gobernante chino le mostró
todas las riquezas y sabiduría que tenía el reino. El padre abad, viendo la
poca humildad del emperador, quiso darle una pequeña lección:
-Has de saber, señor emperador, que el rey Jaume, mi señor,
vive en una ciudad alzada sobre el agua y toda rodeada de fuego. Esta ciudad
está hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera y la construyeron los
gallos y los conejos. Debe saber, también, que la tal ciudad está gobernada por
lechones y que los muertos se pasean por las calles. La tal ciudad es un río
sobre el que hay un puente y por encima del puente pastan más de cien mil
cabezas de ganado. El emperador quedó boquiabierto. Se dice que el abad le
había explicado la ciudad de Barcelona de forma enigmática y fantástica; alzada
encima del agua (según la tradición, Barcelona está construida encima de una
rambla o riera llamada "Ríu de Sota" o "de Sta. . Eulalia")
rodeada de fuego (las murallas de la ciudad estaban hechas de piedra de hoguera
de Montjuïc) hecha con ojos de serpiente y hígados de ternera (los edificios
más antiguos estaban hechos de un granito llamado popularmente ojos de
serpiente o hígado de ternera) la construyeron los gallos y los conejos (dos
importantes familias de constructores de la época eran los Gall y los Conill)
gobernada por lechones (una antigua tradición medieval calificaba los
barceloneses de lechones y la ciudad era gobernada por el Consejo de Ciento,
formado por nobles barceloneses - o nobles lechones -) los muertos se pasean
por las calles (había una familia prestigiosa llamada Mor) es un río sobre el
que hay un puente (Barcelona, al estar construida sobre el lecho de un río,
haría de puente imaginario) por encima del puente pastan más de cien mil
cabezas de ganado (toda la superficie de la ciudad cabían bien cien mil cabezas
de ganado). Se dice que este enigma que dejó boquiabierto al emperador chino es
el origen de la expresión catalana "engañar como a un "chino"".
