23 de nov. 2012

Sánchez Camacho suspèn en història i matemàtiques

Sánchez Camacho suspèn en història i matemàtiques 

Suspens en història 

Fa uns dies la inefable Esperanza Aguirre, expresidenta dela Comunitat de Madrid, Marquesa de Murillo i funcionària imperial va afirmarque Espanya existeix des de fa 3000 anys, és a dir, que segons Aguirre, Espanya existeix molt abans que existís l’Imperi Romà. Quan els historiadors encara no s’havien recuperat del cobriment de cor que els havia causat aquesta peculiar interpretació de l’Estat que feia Esperanza Aguirre apareix Alícia Sánchez Camacho, tambédirigent del Partit Popular, anuncia urbi et orbe que Espanya existeix des defa 500 segles. 500 segles són 50.000 anys, això situaria el naixement d’Espanya al paleolític mitjà, i en aquell període no hi havia humans, de cap de les espècies que han existit, a tot el continent europeu. Llavors, si a Europa (incloent el que ara és Espanya) no hi havia humans però ja existia Espanya – segons Sánchez Camacho -, qui va crear Espanya, els mamuts?. Convindria que el PP deixés la història en pau, el PP té una història de la que no poden sentir-se gaire feliços a no ser que siguin uns pocavergonyes. Però encara pot ser pitjor, pot sortir algun altre dirigent del PP dient que Espanya ja existia fa 65 milions d’anys, o potser que ja existia abans del Big Bang. 

Suspens en matemàtiques 

Va quedar retratada la senyora Sánchez Camacho quan durant el debat va mostrar aquesta cartolina (veure foto) on podem veure una suma incorrecta:

Subvencions: 700 M€
Sector públic: 500 M€
Empreses: 118 M€
Total estalvi: 1218 M€ - La xifra correcta és 1318 M€.

No nego que hi ha la possibilitat que el PP hagi emprat alguna regla de càlcul desconeguda per la majoria dels mortals, no pels que practiquen l’enginyeria comptable, que els permet descomptar 100M€. 

Ni la història ni les matemàtiques són el fort de Sánchez Camacho, és evident, per això s’ha dedicat durant tota aquesta campanya electoral a fer d’endevina catastrofista anunciant als quatre vents tota mena d’apocalipsis terribles i plagues bíbliques que s’abatrien sobre Catalunya si s’independitza.

 

 

 

 

 

 

Sánchez Camacho suspende en historia y matemáticas 

Suspenso en historia 




Hace unos días la inefable Esperanza Aguirre, ex presidentade la Comunidad de Madrid, Marquesa de Murillo y funcionaria imperial afirmóque España existe desde hace 3000 años, es decir, que según Aguirre, España existe mucho antes de que existiera el Imperio Romano. Cuando los historiadores aún no se habían recuperado de la impresión que les había causado esta peculiar interpretación del Estado que hacía Esperanza Aguirre aparece Alicia SánchezCamacho, también dirigente del PP, anuncia urbi et orbe que España existe desdehace 500 siglos. 500 siglos son 50.000 años, esto situaría el nacimiento de España en el paleolítico medio, y en ese período no había humanos, de ninguna de las especies que han existido, en todo el continente europeo. Entonces, si en Europa (incluyendo lo que ahora es España) no había humanos pero ya existía España - según Sánchez Camacho -, ¿quien creó España, los mamuts?. Convendría que el PP dejara la historia en paz, el PP tiene una historia de la que no pueden sentirse muy felices a menos que sean unos sinvergüenzas. Pero aún puede ser peor, puede salir algún otro dirigente del PP diciendo que España ya existía hace 65 millones de años, o quizás que ya existía antes del Big Bang. 

Suspenso en matemáticas 

Quedó retratada la señora Sánchez Camacho cuando durante el debate mostró esta cartulina (ver foto) donde podemos ver una suma incorrecta:

Subvenciones: 700 M €
Sector público: 500 M €
Empresas: 118 M €
Total ahorro: 1218 M € - La cifra correcta es 1318 M €.

No niego que existe la posibilidad de que el PP haya empleado alguna regla de cálculo desconocida por la mayoría de los mortales, no por los que practican la ingeniería contable, que les permite descontar 100M €. 

Ni la historia ni las matemáticas son el fuerte de Sánchez Camacho, es evidente, por eso se ha dedicado durante toda esta campaña electoral a hacer de adivina catastrofista anunciando a los cuatro vientos todo tipo de apocalipsis terribles y plagas bíblicas que se abaten sobre Cataluña si se independiza.

22 de nov. 2012

Les veritables raons de Sánchez Camacho per oposar-s’hi a la independència

Les veritables raons de Sánchez Camacho per oposar-s’hi a la independència 

Les veritables raons de Sánchez Camacho per oposar-s’hi a la independència no tenen res a veure ni amb les subvencions als agricultors perquè ella no és agricultora, ni amb les pensions perquè ella no és jubilada, ni amb el reconeixement dels títols universitaris perquè ella no és estudiant, ni amb cap dels arguments ridículs i sense sentit que ella està adduint per oposar-hi a la independència. Les raons són personals i egoistes. La senyora Sánchez Camacho és diputada del PP al Parlament de Catalunya per Barcelona i senadora per Barcelona. Quan Catalunya sigui independent la senyora Sánchez Camacho haurà de decidir si és catalana o espanyola. Si decideix que és catalana no podrà ser senadora per Barcelona, ja que Barcelona com és capital de Catalunya ja no serà circumscripció electoral espanyola. Si la senyora Sánchez Camacho decideix que és espanyola deixarà de ser diputada al Parlament de Catalunya ja que serà una ciutadana estrangera, i tampoc podrà ser senadora per Barcelona, ja que com abans he dit, Barcelona sent la capital de Catalunya ja no serà circumscripció electoral espanyola. Doncs bé, és evident que la senyora Sánchez Camacho veu que la seva carrera política s’acabaria amb la independència.

És molt miserable anar als geriàtrics amenaçant la gent gran amb la pèrdua de les seves pensions, especialment perquè aquestes persones són un sector molt fràgil i que no es pot defensar de polítiques demagogues com Sánchez Camacho.

 

Jaume Cusó

(Barcelona)

 

 

 

Las verdaderas razones de Sánchez Camacho para oponerse a la independencia

 

Las verdaderas razones de Sánchez Camacho para oponerse a la independencia no tienen nada que ver ni con las subvenciones a los agricultores porque ella no es agricultora, ni con las pensiones porque ella no es jubilada, ni con el reconocimiento de los títulos universitarios porque ella no es estudiante, ni con ninguno de los argumentos ridículos y sin sentido que ella está aduciendo para oponerse a la independencia. Las razones son personales y egoístas. La señora Sánchez Camacho es diputada del PP en el Parlament de Catalunya por Barcelona y senadora por Barcelona. Cuando Catalunya sea independiente la señora Sánchez Camacho deberá decidir si es catalana o española.

Si decide que es catalana no podrá ser senadora por Barcelona, ​​ya que Barcelona como es capital de Catalunya ya no será circunscripción electoral española. Si la señora Sánchez Camacho decide que es española dejará de ser diputada en el Parlamento de Catalunya ya que será una ciudadana extranjera, y tampoco podrá ser senadora por Barcelona, ​​ya que como antes he dicho, Barcelona siendo la capital de Catalunya ya no será circunscripción electoral española. Pues bien, es evidente que la señora Sánchez Camacho ve que su carrera política se acabaría con la independencia.

Es muy miserable ir a geriátricos amenazando la gente mayor con la pérdida de sus pensiones, especialmente porque estas personas son un sector muy frágil y que no se puede defender de políticas demagogas como Sánchez Camacho. 

Jaume Cusó
(Barcelona)

21 de nov. 2012

Basar Rajoy, tot té un preu

Basar Rajoy, tot té un preu 

Espanya està en decadència i el govern de Rajoy va prenent mesures que agreugen aquesta decadència, i cada dia fa més vergonya. Ets estranger i tens 160.000 euros que et sobrin?. Si és així pots visitar el basar Rajoy i des de 160.000 euros podràs adquirir un pis, i amb el pis, en Rajoy et regalarà la residència.

Mentre a molts espanyols els desnonen, i molts altres veuen impossible adquirir un pis perquè tenen uns preus absolutament desmesurats, al govern espanyol no se li ha ocorregut cap altre millor idea que vendre pisos als estrangers regalant-los la residència.

La següent ocurrència del govern espanyol podria ser vendre’s els espanyols, per cada espanyol uns quants diners per l’Estat i un estranger per substituir-lo, realitzant la substitució gradual de la població per persones que pel fet de ser estrangers no tindrien dret al vot. Clar, que el Basar Rajoy podria vendre’s els espanyols per lots. Per cada rus amb 160.000 euros poden enviar un lot de quatre espanyols a Rússia, Rússia podria poblar les estepes russes amb aquests espanyols venuts pel seu govern. Amb quina nova ocurrència sorprendrà Rajoy la pròxima setmana?.  S’admeten apostes. Qui l’encerti li enviaré un pollastre de goma. #quinpaísdemones

 

 

 

 

 

 

Basar Rajoy, todo tiene un precio 

España está en decadencia y el gobierno de Rajoy tomando medidas que agravan esta decadencia, y cada día hace más vergüenza. ¿Eres extranjero y tienes 160.000 euros que te sobren?. Si es así puedes visitar el bazar Rajoy y desde 160.000 euros podrás adquirir un piso, y con el piso, en Rajoy te regalará la residencia.

Mientras a muchos españoles los desahucian, y muchos otros ven imposible adquirir un piso porque tienen unos precios absolutamente desmesurados, al gobierno español no se le ha ocurrido ningún otro mejor idea que vender pisos a los extranjeros regalándoles la residencia.

La siguiente ocurrencia del gobierno español podría ser venderse los españoles, por cada español algo de dinero para el Estado y un extranjero para sustituirlo, realizando la sustitución gradual de la población por personas que por ser extranjeros no tendrían derecho al voto. Claro, que el Bazar Rajoy podría venderse los españoles por lotes. Por cada ruso con 160.000 euros pueden enviar un lote de cuatro españoles a Rusia, Rusia podría poblar las estepas rusas con estos españoles vendidos por su gobierno. ¿Con qué nueva ocurrencia sorprenderá Rajoy la próxima semana?. Se admiten apuestas. Quien acierte le enviaré un pollo de goma. #quinpaísdemones

Amb els collons (de cérvol)... per barret

Amb els collons (de cérvol)... per barret 

No m’entengueu malament, però sempre m’ha fet gràcia aquests típics fatxendes espanyolistes que parlin del que parlin ho facin amb els collons o altres genitals a la boca. I que consti que no estic parlant de sexe oral o d’alguna altra postura extreta del Kamasutra. Parlo d’un polític del Partit Popular, Carlos Delgado, conseller de turisme del govern balear, un personatge que va decidir posar davant les càmeres amb els collons (testicles) d’un cérvol damunt del cap. El pobre cérvol caçat per aquest polític que sembla sortit de la pel·lícula de Berlanga, “La escopeta nacional”, no només va ser caçat per aquest individu cavernari i primitiu, sinó que va haver de patir la humiliació que el bípede peper es posés els collons de la pobra bèstia com si fos un barret, i el més desagradable com podeu veure a la foto és que encara regalimaven sang. Això si, queda clar que el cérvol tenia els collons més grans que el cervell del conseller de turisme.

 

 

 

 

Con los cojones (de ciervo) ... por sombrero 

No me entendáis mal, pero siempre me ha hecho gracia estos típicos fanfarrones españolistas que hablen de lo que hablen lo hagan con los cojones u otros genitales en la boca. Y que conste que no estoy hablando de sexo oral o de alguna otra postura extraída del Kamasutra. Hablo de un político del Partido Popular, Carlos Delgado, consejero de turismo del gobierno balear, un personaje que decidió posar ante las cámaras con los cojones (testículos) de un ciervo encima de la cabeza. El pobre ciervo cazado por este político que parece salido de la película de Berlanga, "La escopeta nacional", no sólo fue cazado por este individuo cavernario y primitivo, sino que tuvo que sufrir la humillación de que el bípedo pepero se pusiera los cojones de la pobre bestia como si fuera un sombrero, y lo más desagradable como podéis ver en la foto es que todavía goteaban sangre. Eso si, queda claro que el ciervo tenía los cojones más grandes que el cerebro del consejero de turismo.

20 de nov. 2012

Gran Bretanya li toca el crostó a l’ambaixador espanyol

Gran Bretanya li toca el crostó a l’ambaixador espanyol 

Espanya no deixa de fer el ridícul, i els seus ambaixadors també, especialment quan deixen d’actuar com ambaixadors i decideixen actuar com hooligans, per exemple el ja cessat ambaixador d’Espanya a Polònia, o com sicaris del règim marià, per exemple, els ambaixadors que han impedit que 150.000 catalans residents a l’estranger poguessin votar. 

Que un govern, en aquest cas el britànic, hagi de cridar a consulta l’ambaixador d’un Estat aliat, en aquest cas Espanya, per tal que expliqui les raons de les incursions de vaixells de guerra espanyols en aigües de Gibraltar, és un fet molt greu. En altres èpoques fets com aquests haurien estat motius per declarar la guerra. Però també demostra la mena d’Estat que és Espanya, si es dedica a muntar aquests lamentables espectacles que molesten Estats sobirans, ens hem de sorprendre que succeeixin fets com l’acte de pirateria perpetrat per l’Armada espanyola al port de Roses? 

Espanya encara reclama que li retornin Gibraltar donada a Anglaterra, però no demana que li retornin el Rosselló, Capcir i Conflent, la Catalunya Nord, que va donar a França.

Els incidents no són nous, sinó reiteratius. 

Una anècdota personal: Quan vaig visitar Gibraltar a la porta, al costat espanyol, vaig veure un grup de carallots espanyolistes amb una pancarta i una “estanquera” que cridaven tota la estona “Gibraltar español”. Hores més tard vaig saber que un d’aquells individus era un dirigent del Partit Popular. L’escena era molt kitsch, tot s’ha de dir.

Les autoritats de Gibraltar han denunciat que aquesta setmana, concretament el dia 13 de novembre bucs de l’Armada espanyola van realitzar dues incursions en aigües jurisdiccionals gibraltarenyes.

El ministre britànic d’Exteriors ha cridat a consultes l’ambaixador espanyol a Londres, l’inefable Federico “Viva Honduras” TrilloFigueroa. El subsecretari d’Estat per a Europa del ministeri d’Exteriors britànic, David Livingston ha fet públic un comunitat dient que “creiem que interessa tant a Espanya com a Gibraltar i el Regne Unit evitar qualsevol incident que pugui danyar les perspectives de desenvolupar una relació harmoniosa i de col·laboració entre Gibraltar i Espanya.” 

Fa unes setmanes un vaixell de l’Armada espanyola va bloquejar el port de Roses, aquí a Catalunya, i va dedicar-se a inspeccionar els pesquers catalans si portaven penjada l’estanquera i fer tornar a port a aquells que no la portaven. Que un vaixell de guerra es dediqui a paralitzar l’activitat normal d’un port és inaudit i caldria exigir explicacions al govern espanyol. 

El govern de la Generalitat hauria de cridar a consulta la delegada del govern espanyol a Catalunya, al ministre de defensa espanyol o a la “ambaixadora” del govern espanyol a Catalunya, Sánchez Camacho, o potser a tots tres i exigir-los explicacions sobre els vols rasants dels seus F18 i de l’Armada.

 

 

 

 

 

 

 

 

Gran Bretaña le da un toque de atención al embajador español 

España no deja de hacer el ridículo, y sus embajadores también, especialmente cuando dejan de actuar como embajadores y deciden actuar como hooligans, por ejemplo el ya cesado embajador de España en Polonia, o como sicarios del régimen mariano, por ejemplo, los embajadores que han impedido que 150.000 catalanes residentes en el extranjero pudieran votar. 

Que un gobierno, en este caso el británico, deba llamar a consulta al embajador de un Estado aliado, en este caso España, para que explique las razones de las incursiones de buques de guerra españoles en aguas de Gibraltar, es un hecho muy grave. En otras épocas hechos como estos habrían sido motivos para declarar la guerra. Pero también demuestra la clase de Estado que es España, si se dedica a montar estos lamentables espectáculos que molestan Estados soberanos, ¿debemos sorprender que sucedan hechos como el acto de piratería perpetrado por la Armada española en el puerto de Roses? 

España aún reclama que le devuelvan Gibraltar dada a Inglaterra, pero no pide que le devuelvan el Rosselló, Capcir y Conflent, la Catalunya Nord, que dio a Francia.

Los incidentes no son nuevos, sino reiterativos. 

Una anécdota personal: Cuando visité Gibraltar a la puerta, al lado español, vi un grupo de gilipollas españolistas con una pancarta y una "estanquera" que gritaban todo el rato "Gibraltar español". Horas más tarde supe que uno de esos individuos era un dirigente del PP. La escena era muy kitsch, todo hay que decirlo.

Las autoridades de Gibraltar han denunciado que esta semana, concretamente el día 13 de noviembre buques de la Armada española realizaron dos incursiones en aguas jurisdiccionales gibraltareñas.

El ministro británico de Exteriores ha llamado a consultas al embajador español en Londres, el inefable Federico "Viva Honduras"Trillo Figueroa. El subsecretario de Estado para Europa del ministerio de Exteriores británico, David Livingston ha hecho público un comunidad diciendo que "creemos que interesa tanto en España como en Gibraltar y el Reino Unido evitar cualquier incidente que pueda dañar las perspectivas de desarrollar una relación armoniosa y de colaboración entre Gibraltar y España." 

Hace unas semanas un barco de la Armada española bloqueó el puerto de Roses, aquí en Catalunya, y se dedicó a inspeccionar los pesqueros catalanes si llevaban colgada la estanquera y hacer regresar a puerto a aquellos que no la llevaban. Que un buque de guerra se dedique a paralizar la actividad normal de un puerto es inaudito y debería exigirse explicaciones al gobierno español. 

El gobierno de la Generalitat debería llamar a consulta la delegada del Gobierno en Catalunya, al ministro de defensa español o a la "embajadora" del Gobierno en Catalunya, Sánchez Camacho, o quizás a los tres y exigirles explicaciones sobre los vuelos rasantes de sus F18 y de la Armada.

18 de nov. 2012

El lerrouxisme del segle XXI

El lerrouxisme del segle XXI 

Veiem que diu el diccionari sobre el lerrouxisme:

1.         m. HIST./POLÍT. Denominació aplicada al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.

2.         m. [p. ext.] POLÍT. Política demagògica espanyolista i anticatalana. 

Fixem-nos que el diccionari parla d’ideari confús del republicanisme de principis del segle XX al voltant de la figura d’Alejandro Lerroux que es caracteritzava per un discurs espanyolista, demagògic i anticatalà. 

El Partit Radical d’Alejandro Lerroux, l’home que feia els discursos mostrant una arengada per fer creure que ell era com la gent a la que es dirigia, treballadors majoritàriament immigrats des de l’Estat espanyol als quals els deia que la culpa era dels “amos” que eren catalans. Evidentment arguments com aquests no tenien ni caps ni peus perquè la majoria dels treballadors de les fàbriques eren catalans. 

L’anticlericalisme també era un element del discurs demagògic de Lerroux, incitava a violar les monges dient que se les havia d’elevar a la categoria de mares. Lerroux, malgrat la seva implicació evident en els incidents de la Setmana Tràgica mai va haver de respondre davant la Justícia, a diferència de molts innocents. No es tracta d’escriure cap biografia sobre Lerroux, qui vulgui conèixer una mica més en profunditat que busqui la biografia a Internet. Lerroux va crear el Partit Radical, un partit teòricament republicà, però va crear aquest partit i el va finançar amb diners que sortien dels fons de rèptils o fons reservats de l’Estat. L’Estat espantat per l’auge del catalanisme polític va decidir combatre’l i va posar al capdavant a un ex-sergent del cigró, que per cert, va servir sota les ordres d’un jove oficial català que es deia Francesc Macià, i sembla que hi havia una mútua animadversió per raons personals i ideològiques. 

S’ha de dir que no queda gaire clar si el Partit Radical era de dretes o d’esquerres fins que arriba la República i el partit de Lerroux s’associa amb les (ultra)dretes espanyoles de la CEDA. Malgrat haver estat president de la República i haver ocupat altres càrrecs polítics i que a principis del segle XX feia un discurs anticlerical no va haver d’exiliar-se quan Franco va fer-se amb el poder, i el van enterrar amb hàbits de monjo. 

Situem-nos ja al segle XXI. Un grup d’intel·lectuals – paraula molt desprestigiada des de fa uns anys – i de gent rebotada del PSC i de diversos altres llocs, van constituir una plataforma de (presumptes) ciutadans contraris al nacionalisme (català), a (la imposició de) la llengua catalana, i que pretenien presentar-se com una força d’esquerres. Aquesta plataforma antinacionalista d’esquerres va aconseguir un suport mediàtic de tota la caverna ultradreta espanyola. Aquí se’ls va caure la màscara però va ser en un acte celebrat el juny de 2006 per fer front a l’Estatut de Catalunya que s’havia de votar poc després en referèndum quan a la encara plataforma se li van veure totes les vergonyes. A aquella reunió van assistir el Foro de Ermua, DENAES, Vidal-Quadras, la Falange... el més granat de la púrria ultradretana espanyolista. 

Poc després aquesta plataforma ultranacionalista, espanyolista i ultradretana es transformava en partit polític, i lamentablement aconseguia entrar al Parlament de Catalunya. Un suport mediàtic que no té cap partit tradicional i encara menys altres partits de nova creació. El president d’aquest partit és un habitual d’alguns programes de cadenes ultres on el reben com un heroi. Sempre he pensat que els comptes dels partits polítics haurien de ser públics, que se sàpiga d’on venen els diners que reben, però en el cas de C’s hi ha alguna cosa del seu finançament que fa pudor. He dit abans que el Partit Radical de Lerroux va ser finançat amb els fons de rèptils, com també han estat finançats els partits blavers del País Valencià amb aquests fons de rèptils o fons reservats. Seria tan rar que l’Estat espanyol actual financés un partit com C’s a Catalunya quan coneixem precedents? 

Els fons de rèptils o fons reservats són diners que els Estats empren per finançar activitats inconfessables dels Estats i de l’ús dels quals no se sol donar cap explicació.

 

 

 

 

 

 

 

 

El lerrouxismo del siglo XXI 

Vemos que dice el diccionario sobre el lerrouxismo:

1. m. HIST. / Política. Denominación aplicada al confuso ideario que presidió la reorganización del republicanismo empresa para Lerroux los años 1901-09 desde Barcelona.

2. m. [P. ext.] Política. Política demagógica españolista y anticatalana.
 

Fijémonos que el diccionario habla de ideario confuso del republicanismo de principios del siglo XX en torno a la figura de Alejandro Lerroux que se caracterizaba por un discurso españolista, demagógico y anticatalán. 

El Partido Radical de Alejandro Lerroux, el hombre que hacía los discursos mostrando un arenque para hacer creer que él era como la gente a la que se dirigía, trabajadores mayoritariamente inmigrantes desde el Estado español a los que les decía que la culpa era los "dueños" que eran catalanes. Evidentemente argumentos como éstos no tenían ni jefes ni pies porque la mayoría de los trabajadores de las fábricas eran catalanes. 

El anticlericalismo también era un elemento del discurso demagógico de Lerroux, incitaba a violar las monjas diciendo que se las había de elevar a la categoría de madres. Lerroux, a pesar de su implicación evidente en los incidentes de la Semana Trágica nunca tuvo que responder ante la Justicia, a diferencia de muchos inocentes. No se trata de escribir una biografía sobre Lerroux, quien quiera conocer un poco más en profundidad que busque la biografía en Internet. Lerroux creó el Partido Radical, un partido teóricamente republicano, pero creó este partido y lo financió con dinero que salían de los fondos de reptiles o fondos reservados del Estado. El Estado asustado por el auge del catalanismo político decidió combatirlo y puso al frente a un ex-sargento del garbanzo, que por cierto, sirvió bajo las órdenes de un joven oficial catalán que se llamaba Francesc Macià, y parece que había una mutua animadversión por razones personales e ideológicas. 

Hay que decir que no queda muy claro si el Partido Radical era de derechas o de izquierdas hasta que llega la República y el partido de Lerroux se asocia con las (ultra) derechas españolas de la CEDA. A pesar de haber sido presidente de la República y haber ocupado otros cargos políticos y que a principios del siglo XX hacía un discurso anticlerical no tuvo que exiliarse cuando Franco se hizo con el poder, y lo sepultaron con hábitos de monje. 

Situémonos ya en el siglo XXI. Un grupo de intelectuales - palabra muy desprestigiada desde hace unos años - y de gente rebotada del PSC y de varios otros lugares, constituyeron una plataforma de (presuntos) ciudadanos contrarios al nacionalismo (catalán), en (la imposición de ) la lengua catalana, y que pretendían presentarse como una fuerza de izquierdas. Esta plataforma antinacionalista de izquierdas logró un apoyo mediático de toda la caverna ultraderecha española. Aquí les cayó la máscara pero fue en un acto celebrado en junio de 2006 para hacer frente al Estatuto de Catalunya que se debía votar poco después en referéndum cuando la todavía plataforma se le vieron todas las vergüenzas . A esa reunión asistieron el Foro de Ermua, DENAES, Vidal-Quadras, la Falange ... lo más granado de la chusma ultraderechista españolista. 

Poco después esta plataforma ultranacionalista, españolista y ultraderechista se transformaba en partido político, y lamentablemente conseguía entrar en el Parlamento de Catalunya. Un apoyo mediático que no tiene ningún partido tradicional y menos otros partidos de nueva creación. El presidente de este partido es un habitual de algunos programas de cadenas ultras donde lo reciben como un héroe. Siempre he pensado que las cuentas de los partidos políticos deberían ser públicos, que se sepa de dónde viene el dinero que reciben, pero en el caso de C 's hay algo de su financiación que huele mal. He dicho antes que el Partido Radical de Lerroux fue financiado con los fondos de reptiles, como también han sido financiados los partidos blaveros del País Valenciano con estos fondos de reptiles o fondos reservados. ¿Sería tan raro que el Estado español actual financiara un partido como C 's en Catalunya cuando conocemos precedentes? 

Los fondos de reptiles o fondos reservados es dinero que Estados emplean para financiar actividades inconfesables de los Estados y de cuyo uso no se suele dar ninguna explicación.

17 de nov. 2012

C’s promou el boicot contra els productes catalans

C’s promou el boicot contra els productes catalans 

C’s ha cessat a la responsable de xarxes socials de la formació neolerrouxista – secció de Vila-seca - després que es descobrís que des del Facebook promovia el boicot contra els productes catalans, l’han cessat després que transcendís el fet, des de la direcció dels neolerrouxistes intenten fer creure que han estat mal interpretats, que ells només volien exemplificar com n’era de negatiu promoure boicots afirmant que “paradoxalment, la seva explicació exposada en Facebook ha sigut interpretada en sentit contrari”. Segons Ribera “hi ha hagut una greu confusió [...]. És coneguda, notòria i pública la posició absolutament contrària de Ciutadans i jo mateix (Rivera)” als boicots. És clar, i per dir que sou contraris a boicotejar els productes catalans pengeu el text íntegre amb la llista de productes on es demana el boicot als productes catalans, oi?. Si no vols ser malentès has de parlar clar. Us han enxampat i us heu acollonit, Alberto Rivera, o com ja et diuen a la xarxa, Alberto (primo de) Rivera. Com podeu demanar el boicot contra els productes catalans per enfonsar l’economia del país i que us votin?.

A aquells que viuen a Catalunya i tinguessin pensat votar als neolerrouxistes millor que s’ho pensin, votarien un partit que demana que no es comprin productes que s’elaboren a Catalunya, provocant l’enfonsament de les empreses i que els treballadors d’aquestes empreses siguin despatxats. A més s’ha de ser molt curt de gambals per boicotejar el propi país, o potser un quintacolumnista.

 

 

 

 

 

C 's promueve el boicot contra los productos catalanes 

C 's ha cesado a la responsable de redes sociales de la formación neolerrouxista - sección de Vila-seca - después de que se descubriera que desde el Facebook promovía el boicot contra los productos catalanes, la han cesado después de que trascendiera el hecho, desde la dirección los neolerrouxistes intentan hacer creer que han sido mal interpretados, que ellos sólo querían ejemplificar como era de negativo promover boicots afirmando que "paradójicamente, su explicación expuesta en Facebook ha sido interpretada en sentido contrario". Según Ribera "ha habido una grave confusión [...]. Es conocida, notoria y pública la posición absolutamente contraria de Ciudadanos y yo mismo (Rivera) "a boicots. Claro, y para decir que sois contrarios a boicotear los productos catalanes cuelgue el texto íntegro con la lista de productos donde se pide el boicot a los productos catalanes, ¿verdad?. Si no quieres ser malentendido tienes que hablar claro. Os han pillado y se ha acojonado, Alberto Rivera, o como ya te dicen en la red, Alberto (primo de) Rivera. Como podéis pedir el boicot contra los productos catalanes por hundir la economía del país y que os voten?.

A aquellos que viven en Cataluña y tuvieran pensado votar a neolerrouxistes mejor que lo piensen, votarían un partido que pide que no se compren productos que se elaboran en Cataluña, provocando el hundimiento de las empresas y que los trabajadores de estas empresas sean despachados. Además hay que ser muy corto de entendederas para boicotear el propio país, o quizás un quintacolumnista.

La Razón perd la raó i l’educació

La Razón perd la raó i l’educació 

Un redactor del pamflet monàrquico-falangista que dirigeix l’inefable Paco Marhuenda, La Razón, sembla haver-se sentit molest davant la possibilitat que la cantant colombiana Shakira decideixi gravar una cançó en català, probablement el “Boig per tu”. Shakira en aquests moments és parella del futbolista català del Futbol Club Barcelona, Gerard Piqué, del qual està embarassada. I aquest embaràs ha estat aprofitat pel redactor cavernari per dir que a la cantant “Shakira torna a donar el cant però aquesta vegada en català” i “sembla que a la colombiana l’embaràs se li ha pujat al cap” i l’article segueix dient “segons ahir va explicar el seu nuvi Gerard Piqué que Shakira està pensant en el seu nou disc, fins aquí tot normal, el més curiós és que segons va explicar el futbolista en RAC1 la cantant baralla la possibilitat d'incloure un tema en català”.

Probablement hagi estat un cigaló massa carregat o caducat que s’ha pres aquest redactor cavernari i que se li ha pujat al cap, sinó costa entendre aquest atac barroer contra Shakira per haver decidit incloure en un pròxim disc el “Boig per tu” dels Sau.

En el fons els columnistes i tertulians cavernaris són una mena de gremlins, només que a diferència d’aquells que es tornaven uns salvatges si es mullaven i es començaven a multiplicar, els columnistes i tertulians cavernaris perden les poques maneres educades que poden mostrar quan senten algú parlant en català.

 

 

 

 

 

 

 

 

La Razón pierde la razón y la educación 

Un redactor del panfleto monárquico-falangista que dirige el inefable Paco Marhuenda, La Razón, parece haberse sentido molesto ante la posibilidad de que la cantante colombiana Shakira decida grabar una canción en catalán, probablemente el "Boig per tu". Shakira en estos momentos es pareja del futbolista catalán del FC Barcelona, ​​Gerard Piqué, del que está embarazada. Y este embarazo ha sido aprovechado por el redactor cavernario para decir que la cantante "Shakira vuelve a dar el cante pero esta vez en catalán" y "parece que la colombiana el embarazo se le ha subido a la cabeza" y el artículo sigue diciendo "según ayer explicó su novio Gerard Piqué que Shakira está pensando en su nuevo disco, hasta aquí todo normal, lo más curioso es que según explicó el futbolista en RAC1 la cantante pelea la posibilidad de incluir un tema en catalán".

Probablemente haya sido un carajillo demasiado cargado o caducado que se ha tomado este redactor cavernario y que se le ha subido a la cabeza, sino cuesta entender este ataque chapucero contra Shakira por haber decidido incluir en un próximo disco el "Boig per tu" de los Sau .

En el fondo los columnistas y tertulianos cavernarios son una especie de gremlins, sólo que a diferencia de aquellos que se volvían unos salvajes si se mojaban y se empezaban a multiplicar, los columnistas y tertulianos cavernarios pierden las pocas maneras educadas que pueden mostrar cuando escuchan a alguien hablando en catalán.

El PSOE pixa hipernazionalisticament damunt dels catalans

El PSOE pixa hipernazionalisticament damunt dels catalans

Durant les campanyes electorals se solen dir moltes bestieses però en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya s’estan dient bajanades a dojo. Els dos partits espanyolistes del Parlament de Catalunya, PSOE i PP, estan demostrant un excessiu nerviosisme. Si, he dit PSOE i no PSC perquè el PSC definitivament ha mort buscant federalistes a les Espanyes. 

Bono fa una cantada 

Llegeixo que el dirigent del PSOE José Bono afirma que: “Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, les coses van començar a anar malament”.

Senyor Bono, a Alemanya el que van fer els nazis va ser privar de la nacionalitat alemanya als jueus, convertint-los en apàtrides, els van expulsar de les universitats, de les escoles, de l’Exèrcit, de la funció pública, i finalment els va exterminar.

Centrem-nos a Espanya. Quan la Guerra Civil ja concloïa milers i milers d’espanyols (i catalans) van fugir davant l’avanç de les tropes feixistes, van acabar refugiant-se a França, on no van ser gaire ben tractats, per cert. Quan l’Alemanya nazi va ocupar França tots aquests espanyols i catalans van caure a les mans dels nazis. Els nazis van preguntar a Franco si volia que li tornessin aquells espanyols, aquest va dir-los que a aquelles persones se’ls va retirar la seva nacionalitat convertint-los en apàtrides, això va condemnar-los als camps d’extermini nazis.

La por o la estupidesa està fent que els polítics nacionalistes espanyols diguin massa estupideses. I no crec que els polítics nacionalistes espanyols tinguin moralment cap dret a acusar de nazis als catalanistes, quan el catalanisme ha demostrat històricament ser democràtic, a diferència del nacionalisme espanyol que té les mans tacades de sang.

Durant la negociació de l’Estatut de Catalunya a les portes dels Caprabo de Madrid van aparèixer pintades que indicaven que aquella era una empresa catalana, tal com feien els nazis amb els negocis dels jueus alemanys, i alguns correus electrònics demanant el boicot contra els productes catalans van ser enviats des dels comptes de correu de dirigents del PP. Els nazis, senyor Bono, no els busqui a Catalunya, i vostè és encara més el menys capacitat ja que el seu pare va ser membre de la organització feixista Falange. Ja n’hi ha prou. 

Marcel·lí Iglesias no veu la biga hipernacionalista al seu propi ull 

Un altre dirigent del PSOE, Marcel·lí Iglesias ha afirmat que els hipernacionalismes alemany i francès van causar més de 100 milions de morts entre la I i la II Guerra Mundial. Convindria que hagués inclòs també la Guerra Francoprussiana que enfrontava els mateixos països.

Que això ho digui un espanyol és ridícul perquè el nacionalisme espanyol té les mans tacades de sang, de molta sang. El nacionalisme català és pacífic i democràtic, cosa que no pot dir ningú del nacionalisme espanyol. El nacionalisme català té un caire cultural, econòmic i polític, i en el terreny polític és totalment democràtic, el nacionalisme espanyol, ans al contrari, és autoritari, antidemocràtic, racista i violent.

Mentre aquí parlem de decidir el nostre futur votant, els nacionalistes espanyols parlen d’enviar tancs, de detenir el president de la Generalitat de Catalunya. Mentre aquí parlem del dret a decidir ells citen a Hitler, amb el que ideològicament té molt en comú el Partit Popular. Els nacionalistes espanyols tenen por de la democràcia perquè no han estat mai demòcrates, alguns només porten posada la màscara de demòcrata, sempre que creguin que a les eleccions sortirà el que ells volen. 

El procés cap a la independència de Catalunya està posant en evidència les deficiències de la democràcia espanyola però també les deficiències democràtiques dels partits espanyolistes.  Allunyem-nos d’aquesta gentussa. PSOE, PP, C’s i UPyD són la mateixa merda espanyolista. I ja que parlem del PSOE, recomanaria que els dirigents del PSOE no acusin de nazis els catalanistes, perquè no costaria gens ni mica trobar importants dirigents del PSOE vestint la camisa blava de la falange i fent la salutació feixista. En aquella mateixa època molts dirigents catalanistes eren empresonats i torturats pel règim franquista. 

La imatge de José Bono que il·lustra aquest article és un fotomuntatge, si que és cert, però que Bono ha declarat sovint que el seu pare va ser falangista, ocupant el càrrec d’alcalde durant la dictadura.

 

 


 

 

 

 

 

 

El PSOE mea hipernazionalisticamente encima de los catalanes 

Durante las campañas electorales se suelen decir muchas tonterías pero en estas elecciones al Parlament de Catalunya están diciendo tonterías a raudales. Los dos partidos españolistas del Parlamento de Catalunya, PSOE y PP, están demostrando un excesivo nerviosismo. Si, he dicho PSOE y no PSC porque el PSC definitivamente ha muerto buscando federalistas en las Españas. 

Bono hace una cantada 

Leo que el dirigente del PSOE José Bono afirma que: "Cuando en Alemania empezó a ser sospechoso tener dos identidades, las cosas empezaron a ir mal".

Señor Bono, en Alemania lo que hicieron los nazis fue privar de la nacionalidad alemana a los judíos, convirtiéndolos en apátridas, los expulsaron de las universidades, de las escuelas, del Ejército, de la función pública, y finalmente los exterminó.

Centrémonos en España. Cuando la Guerra Civil ya concluía miles y miles de españoles (y catalanes) huyeron ante el avance de las tropas fascistas, acabaron refugiándose en Francia, donde no fueron muy bien tratados, por cierto. Cuando la Alemania nazi ocupó Francia todos estos españoles y catalanes cayeron en manos de los nazis. Los nazis preguntaron a Franco si quería que le devolvieran aquellos españoles, éste les respondió que aquellas personas se les retiró su nacionalidad convirtiéndolos en apátridas, esto les condenó a los campos de exterminio nazis.

El miedo o la estupidez está haciendo que los políticos nacionalistas españoles digan demasiado estupideces. Y no creo que los políticos nacionalistas españoles tengan moralmente derecho a acusar de nazis a los catalanistas, cuando el catalanismo ha demostrado históricamente ser democrático, a diferencia del nacionalismo español que tiene las manos manchadas de sangre.

Durante la negociación del Estatuto de Catalunya a las puertas de los Caprabo de Madrid aparecieron pintadas que indicaban que aquella era una empresa catalana, tal y como hacían los nazis con los negocios de los judíos alemanes, y algunos correos electrónicos pidiendo el boicot contra los productos catalanes fueron enviados desde las cuentas de correo de dirigentes del PP. Los nazis, señor Bono, no los busque en Catalunya, y usted es aún más el menos capacidad ya que su padre fue miembro de la organización fascista Falange. Ya basta. 

Marcelino Iglesias no ve la viga hipernacionalista en su propio ojo 

Otro dirigente del PSOE, Marcelino Iglesias ha afirmado que los hipernacionalismes alemán y francés causaron más de 100 millones de muertos entre la I y la II Guerra Mundial. Convendría que hubiera incluido también la guerra franco que enfrentaba los mismos países.

Que esto lo diga un español es ridículo porque el nacionalismo español tiene las manos manchadas de sangre, de mucha sangre. El nacionalismo catalán es pacífico y democrático, lo que no puede decir nadie del nacionalismo español. El nacionalismo catalán tiene un carácter cultural, económico y político, y en el terreno político es totalmente democrático, el nacionalismo español, al contrario, es autoritario, antidemocrático, racista y violento.

Mientras aquí hablamos de decidir nuestro futuro votando, los nacionalistas españoles hablan de enviar tanques, de detener al presidente de la Generalitat de Catalunya. Mientras aquí hablamos del derecho a decidir ellos citan a Hitler, con el que ideológicamente tiene mucho en común el Partido Popular. Los nacionalistas españoles tienen miedo a la democracia porque no han sido nunca demócratas, algunos sólo llevan puesta la máscara de demócrata, siempre que crean que en las elecciones saldrá lo que ellos quieren. 

El proceso hacia la independencia de Catalunya está poniendo en evidencia las deficiencias de la democracia española pero también las deficiencias democráticas de los partidos españolistas. Alejémonos de esta gentuza. PSOE, PP, C 's y UPyD son la misma mierda españolista. Y ya que hablamos del PSOE, recomendaría que los dirigentes del PSOE no acusen de nazis los catalanistas, porque no costaría nada encontrar importantes dirigentes del PSOE vistiendo la camisa azul de la falange y haciendo el saludo fascista. En esa misma época muchos dirigentes catalanistas eran encarcelados y torturados por el régimen franquista. 

La imagen de José Bono que ilustra este artículo es un fotomontaje, si que es cierto, pero, que Bono ha declarado a menudo que su padre fue falangista, ocupando el cargo de alcalde durante la dictadura.

15 de nov. 2012

Quan siguem independents

Quan siguem independents 

Recordava que quan fa vint anys vaig fer un viatge als Estats Units vaig haver d’omplir una declaració on em feien una sèrie de preguntes que em van deixar frapat. He buscat a Internet el document del que parlo i veig que han canviat totes les preguntes. És lògic, el món fa vint anys era molt diferent del món actual, i les circumstàncies polítiques i econòmiques eren molt diferents.

L’any 1991 quan jo vaig viatjar als Estats Units era president George Bush, a Espanya governava Felipe González i a Catalunya, Jordi Pujol. Va ser l’any que l’Iraq de Sadam Hussein va envair Kuwait. Recordo que estava veient la televisió, quan van tallar la programació i van posar les imatges d’uns tancs iraquians “passejant-se” per Kuwait. Deixem Iraq i Kuwait que no tenen cap relació amb aquest assumpte, i deixem a Sadam que tampoc té cap relació amb el que vull explicar, i ja fa anys que cria malves.

Tot i que ja havia omplert aquest document al que abans feia referència quan vaig sol·licitar el visat, a l’avió vaig haver de tornar a omplir aquella butlleta. Em van frapar les preguntes.

Preguntaven si era militant del partit comunista o del partit nazi, això a la mateixa pregunta. Si tenia el propòsit d’atemptar contra els Estats Units o contra el president dels Estats Units. Evidentment vaig respondre que no a tot.

Quan siguem independents crec que els estrangers que vinguessin a Catalunya, exceptuant aquells de països amb els quals tinguéssim signats acords, haurien d’omplir una declaració semblant:

1-És o ha estat vostè militant d’organitzacions antidemocràtiques o totalitàries?

Això impediria entrar a Catalunya l’Aznar i més d’un dirigent del Partit Popular.

2-Té o ha tingut algun cop el propòsit d’atemptar contra les institucions de Govern, representants electes catalans, contra el president de la Generalitat de Catalunya o els ciutadans de Catalunya?

Això impediria a la majoria dels polítics espanyols i als periodistes cavernaris venir a Catalunya.

Ara parlem seriosament. Quan siguem independents haurem de veure com reacciona Espanya. L’Estat espanyol pot asseure’s a negociar o negar-se a negociar. Espanya pot reconèixer Catalunya com Estat independent o no. Hi ha un fet curiós, i és que si Espanya no reconeix Catalunya difícilment es pot oposar al seu reconeixement o vetar l’ingrés a la UE. Espanya cada dia em recorda més als àrabs que es neguen a reconèixer l’existència de l’Estat d’Israel i alhora estan tot el dia dient que destruiran l’Estat d’Israel, si creus que un país no existeix com és que el vols destruir?. Si Espanya creu que Catalunya no existeix és ridícul que s’hi oposi que altres països reconeguin Catalunya. Doncs bé, una altra història és que Espanya no vulgui reconèixer Catalunya i decideixi no establir-hi relacions diplomàtiques, llavors la frontera entre ambdós països s’haurà de tancar. El 70% del tràfic ferroviari cap a Europa d’Espanya cap a Europa creua Catalunya, haurien de desviar tot aquest tràfic per Irún, amb tots els inconvenients que això pugui tenir.

La UE pot decidir entre admetre Catalunya com a nou membre de la UE o abaixar-se els pantalons davant les pressions del govern espanyol i refusar la candidatura de Catalunya. Altres vegades he dit que sempre m’he considerat partidari que quan Catalunya sigui independent formés part de la UE, en aquests moments a la UE que li donin pel sac si continua donant suport a l’Estat espanyol després de les declaracions d’alguns ministres i d’alguns importants dirigents del PP com l’encara vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras.

El Partit Popular segueix sent incapaç de posar damunt de la taula un argument en positiu, només són capaços d’amenaçar i d’insultar-nos. Sabem molt bé que ens espera si ens quedem a Espanya, i la veritat, això si que ens ha de fer por, sabem molt bé que és capaç de fer el nacionalisme espanyol. I tampoc ens podem refiar de cap promesa que ens puguin fer, els governants espanyols no tenen paraula.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuando seamos independientes 

Recordaba que cuando hace veinte años hice un viaje a Estados Unidos tuve que llenar una declaración donde me hacían una serie de preguntas que me dejaron FRAP. He buscado en Internet el documento del que hablo y veo que han cambiado todas las preguntas. Es lógico, el mundo hace veinte años era muy diferente del mundo actual, y las circunstancias políticas y económicas eran muy diferentes.

En 1991 cuando yo viajé a los Estados Unidos era presidente George Bush, en España gobernaba Felipe González y en Catalunya, Jordi Pujol. Fue el año que el Irak de Sadam Hussein invadió Kuwait. Recuerdo que estaba viendo la televisión, cuando cortaron la programación y pusieron las imágenes de unos tanques iraquíes "paseándose" por Kuwait. Dejamos Irak y Kuwait que no tienen ninguna relación con este asunto, y dejamos a Sadam que tampoco tiene ninguna relación con lo que quiero contar, y ya hace años que cría malvas.

Aunque ya había llenado este documento al que antes hacía referencia cuando solicité el visado, en el avión tuve que volver a llenar esa hoja. Me FRAP las preguntas.

Preguntaban si era militante del partido comunista o del partido nazi, esto a la misma pregunta. Si tenía el propósito de atentar contra Estados Unidos o contra el presidente de Estados Unidos. Evidentemente respondí que no a todo.

Cuando seamos independientes creo que los extranjeros que vinieran a Catalunya, exceptuando aquellos de países con los que tuviéramos firmados acuerdos, deberían llenar una declaración similar:

1-¿Es o ha sido usted militante de organizaciones antidemocráticas o totalitarias?

Esto impediría entrar en Catalunya Aznar y más de un dirigente del PP.

2-¿Tiene o ha tenido alguna vez el propósito de atentar contra las instituciones de Gobierno, representantes electos catalanes, contra el presidente de la Generalitat de Catalunya o los ciudadanos de Catalunya?

Esto impediría a la mayoría de los políticos españoles y los periodistas cavernarios venir a Catalunya.

Ahora hablamos en serio. Cuando seamos independientes tendremos que ver cómo reacciona España. El Estado español puede sentarse a negociar o negarse a negociar. España puede reconocer Catalunya como Estado independiente o no. Hay un hecho curioso, y es que si España no reconoce Catalunya difícilmente podrá oponerse a su reconocimiento o vetar el ingreso en la UE. España cada día me recuerda más a los árabes que se niegan a reconocer la existencia del Estado de Israel y al mismo tiempo están todo el día diciendo que destruirán el Estado de Israel, si crees que un país no existe como es que el quieres destruir?. Si España cree que Catalunya no existe es ridículo que se oponga que otros países reconozcan Catalunya. Pues bien, otra historia es que España no quiera reconocer Catalunya y decida no establecer relaciones diplomáticas, entonces la frontera entre ambos países deberá cerrar. El 70% del tráfico ferroviario hacia Europa España hacia Europa cruza Catalunya, deberían desviar todo este tráfico por Irún, con todos los inconvenientes que esto pueda tener.

La UE puede decidir entre admitir Catalunya como nuevo miembro de la UE o bajarse los pantalones ante las presiones del gobierno español y rechazar la candidatura de Catalunya. Otras veces he dicho que siempre me he considerado partidario de que cuando Catalunya sea independiente formara parte de la UE, en estos momentos en la UE que le den por el saco si continúa apoyando en España tras las declaraciones de algunos ministros y de algunos importantes dirigentes del PP como el todavía vicepresidente del Parlamento Europeo Alejo Vidal-Quadras.

El PP sigue siendo incapaz de poner encima de la mesa un argumento en positivo, sólo son capaces de amenazar y de insultarnos. Sabemos muy bien que nos espera si nos quedamos en España, y la verdad, eso si que nos debe dar miedo, sabemos muy bien que es capaz de hacer el nacionalismo español. Y tampoco nos podemos fiar de ninguna promesa que nos puedan hacer, los gobernantes españoles no tienen palabra.