8 de nov. 2011

Telèfon vermell, volem cap a Teheran? (II)

Telèfon vermell, volem cap a Teheran? (II)



L’exèrcit nord-americà preocupat per si Israel decideix atacar l’Iran

Un alt comandament militar nord-americà ha declarat que els preocupa que Israel decideixi atacar les instal•lacions del programa nuclear iranià sense avisar-los prèviament. Abans Israel consultava, segons aquesta font, qualsevol acció però ara no estan tan segurs que els israelians ho facin. Aquesta mateixa font diu que en aquests moments els Estats Units no tenen intenció d’atacar l’Iran, de moment. Aquesta font diu que l’atac israelià contra les instal•lacions nuclears iranianes seria realitzat mitjançant avions i míssils balístics però adverteix que el sistema defensiu iranià suposa una amenaça per l’aviació israeliana en cas que es realitzés l’atac. Descarta l’ús d’avions no tripulats perquè aquests no poden carregar les bombes necessàries per destruir les instal•lacions i adverteix que la necessitat de reabastiment en vol faria que poguessin ser detectats fàcilment. També hi ha el fet que han de travessar l’espai aeri de diversos països que també els podrien detectar.
Els israelians no avisaran els Estats Units

Ni el primer ministre Binyamin Netanyahu ni el ministre de defensa Ehud Barak van comprometre’s a abissar al govern nord-americà si decideixen atacar les instal•lacions nuclears iranianes, en tot moment van respondre al secretari de defensa dels Estats Units Leon Panetta amb ambigüitats.

Barak havia demanat un augment del pressupost militar davant la possibilitat que hagin de fer front a un atac contra les instal•lacions iranianes en solitari.

Tinc la sensació que els israelians no es refien dels nord-americans per alguna raó, com si tinguessin por que els nord-americans anessin a trair-los. Els israelians saben que no han d’esperar que ningú els ajudi, que pot arribar el dia que ni tan sols puguin confiar en els seus aliats més pròxims. És molt probable que tinguin por que els Estats Units decideixin sacrificar Israel per mantenir les inestables aliances amb els països àrabs.
Un informe de la Nacions Unides sobre el programa nuclear iranià

L’Organització Internacional de l’Energia Atòmica farà públic aquest dilluns un informe sobre el programa nuclear iranià. Es pot llegir en les parts filtrades que l’Iran va construir un contenidor per realitzar experiments amb explosius de gran potència que, segons els experts, s’usen per detonar les ogives nuclears.
Iran celebra el 32 aniversari de l’assalt a l’ambaixada dels Estats Units a Teheran

Fa 32 anys, un 4 de novembre de 1979, deu mesos després del triomf de la Revolució Islàmica, l’ambaixada dels Estats Units a Teheran va ser assaltada per estudiants islamistes amb el suport del règim dels aiatol•làs. Durant 444 dies 66 ciutadans nord-americans van ser retinguts pels islamistes. Els Estats Units van trencar relacions diplomàtiques amb el règim dels aiatol•làs.

Milers d’iranians van concentrar-se per celebrar aquest fet. Els manifestants van cridar consignes contra els Estats Units i Israel: “Mort als Estats Units” i “mort a Israel”. I van acusar als Estats Units de ser un país terrorista.

Analitzem els fets: A l’Iran ningú es manifesta si no és una manifestació organitzada pel règim com va quedar clar l’any 2009 quan la gent va sortir a protestar contra els frau electoral perpetrat pel règim que va permetre a Ahmadinejad continuar en el poder. El règim va esclafar les protestes sense contemplacions matant i empresonant als manifestants. Per tant, és evident que aquesta manifestació l’ha organitzat el règim igual que aquest règim va ser responsable de l’assalt a l’ambaixada nord-americana fa 32 anys. I afegir que el govern iranià responsable d’aquesta manifestació té molta barra acusant els Estats Units d’Estat terrorista quan hi ha un parell de ministres iranians i altres alts funcionaris del règim en llistes de busca i captura pels atemptats contra l’AMIA i l’ambaixada israeliana de Buenos Aires fa 17 anys, reclamats per la Justícia argentina.

El principal orador d’aquest acte, Said Jalili, va ser secretari del consell suprem de seguretat nacional de la revolució islàmica. Aquest individu reclama que les Nacions Unides “prenguin les mesures pertinents de càstig als Estats Units i als que estiguin implicats en dur a terme accions terroristes”. Podrien començar pel govern iranià, autor dels dos atemptats abans citats a Buenos Aires i principal suport econòmic i material d’organitzacions terroristes com Hezbolà (Líban) i Hamàs (Gaza).

Jalili atribueix a l’Iran haver estat l’inspirador de la primavera àrab. Si, van derrocar una dictadura per imposar una altra de caràcter islàmic, en això té raó, i veiem que els règims totalitaris militars de l’Orient Mitjà que han anat caient poden acabar convertint-se en règims totalitaris teocràtics.

Les relacions entre l’Iran i els Estats Units en aquests 32 anys mai han estat bones però últimament han empitjorat encara més. Els Estats Units acusen al règim iranià d’orquestrar atemptats als Estats Units contra l’ambaixador de l’Aràbia Saudita i contra l’ambaixada israeliana, acusacions que el règim iranià diu que són falses. Els Estats Units van detenir a un dels terroristes que va ser detingut quan intentava contactar amb un càrtel de drogues mexicà, els ZETAS, per sol•licitar la seva ajuda, però l’iranià detingut quan va contactar amb un agent de la DEA que es feia passar per narcotraficant. Els iranians acusen als Estats Units de planejar l’assassinat de funcionaris iranians.

El règim iranià ha advertit que si els ataquen respondran amb tot el seu poder militar. Suposo que els iranians amb el que adverteixen principalment és amb començar a llançar coets en totes direccions. Veig que l’Iran està fent el mateix que l’Iraq de Saddam Hussein que durant la guerra va dedicar-se a llançar míssils SCUD contra l’Aràbia Saudita i Israel. Els míssils iranians pel que hem anat sabent tenen molt més abast, alguns models arribarien quasi a Itàlia. Probablement els iranians el que estan dient és que si algú els ataca procuraran que tothom rebi les conseqüències. Ja fa temps que el règim iranià i les seves instal•lacions haurien d’haver estat esborrades del mapa, mentre més triguin a fer-ho, els iranians estaran en capacitat d’estendre la destrucció més lluny. A Hitler el podien haver aturat l’any 33 quan encara no tenia la maquinària de guerra preparada, van esperar fins el 39 i Europa i el món en van patir les conseqüències. Les armes de llavors eren petards de fira al costat de les que hi ha ara. El règim de bojos que hi ha a l’Iran ja ha anat advertint de la seva intenció d’utilitzar les armes que tingui al seu abast, si encara no ho han fet és perquè probablement encara no estan preparats.
La zona d’exclusió a l’Iraq expira

A fi d’any la zona d’exclusió aèria sobre l’Iraq expirarà. Aquesta clàusula va ser imposada pel regim iranià per impedir que Israel pogués atacar les instal•lacions nuclears iranianes travessant l’espai aeri iraquià. Quina baixada de pantalons davant el règim iranià. Segons l’acord entre el govern iraquià i el dels Estats Units, els Estats Units han d’impedir que es pugui usar l’espai iraquià per algun país per atacar altres. El que em crida l’atenció és que aquesta clàusula la imposés el règim iranià, una clàusula que els ha permès desenvolupar el seu programa armamentístic i nuclear sense el risc que el país al que amenacen amb utilitzar aquestes armes pugui fer res per impedir-ho. Ara és més fàcil entendre que els israelians mostrin tanta desconfiança vers els nord-americans.






Teléfono rojo, volamos hacia Teherán? (II)


El ejército estadounidense preocupado por si Israel decide atacar a Irán

Un alto mando militar estadounidense ha declarado que les preocupa que Israel decida atacar las instalaciones del programa nuclear iraní sin avisarles previamente. Antes Israel consultaba, según esta fuente, cualquier acción pero ahora no están tan seguros de que los israelíes lo hagan. Esta misma fuente dice que en estos momentos los Estados Unidos no tienen intención de atacar Irán, por el momento. Esta fuente dice que el ataque israelí contra las instalaciones nucleares iraníes sería realizado mediante aviones y misiles balísticos pero advierte que el sistema defensivo iraní supone una amenaza para la aviación israelí en caso de que se realizara el ataque.Descarta el uso de aviones no tripulados para que éstos no pueden cargar las bombas necesarias para destruir las instalaciones y advierte que la necesidad de reabastecimiento en vuelo haría que pudieran ser detectados fácilmente. También está el hecho de que deben atravesar el espacio aéreo de varios países que también podrían detectar.
Los israelíes no avisarán los Estados Unidos

Ni el primer ministro Binyamin Netanyahu ni el ministro de defensa Ehud Barak se comprometieron a avisar al gobierno norteamericano si deciden atacar las instalaciones nucleares iraníes, en todo momento respondieron al secretario de defensa de los Estados Unidos Leon Panetta con ambigüedades.

Barak había pedido un aumento del presupuesto militar ante la posibilidad de que tengan que hacer frente a un ataque contra las instalaciones iraníes en solitario.

Tengo la sensación de que los israelíes no se fían de los estadounidenses por alguna razón, como si tuvieran miedo de que los estadounidenses fueran a traicionarlos. Los israelíes saben que no deben esperar a que nadie les ayude, que puede llegar el día en que ni siquiera puedan confiar en sus aliados más cercanos. Es muy probable que tengan miedo de que los Estados Unidos decidan sacrificar Israel para mantener las inestables alianzas con los países árabes.
Un informe de la Naciones Unidas sobre el programa nuclear iraní

La Organización Internacional de la Energía Atómica hará público este lunes un informe sobre el programa nuclear iraní. Se puede leer en las partes filtradas que Irán construyó un contenedor para realizar experimentos con explosivos de gran potencia que, según los expertos, se usan para detonar las ojivas nucleares.

Irán celebra el 32 aniversario del asalto a la embajada de Estados Unidos en Teherán

Hace 32 años, un 4 de noviembre de 1979, diez meses después del triunfo de la Revolución Islámica, la embajada de Estados Unidos en Teherán fue asaltada por estudiantes islamistas con el apoyo del régimen de los ayatolás. Durante 444 días 66 ciudadanos estadounidenses fueron retenidos por los islamistas.Los Estados Unidos rompieron relaciones diplomáticas con el régimen de los ayatolás.

Miles de iraníes se concentraron para celebrar este hecho. Los manifestantes gritaron consignas contra Estados Unidos e Israel: "Muerte a Estados Unidos" y "muerte a Israel". Y acusaron a los Estados Unidos de ser un país terrorista.

Analizamos los hechos: En Irán nadie se manifiesta si no es una manifestación organizada por el régimen como quedó claro en 2009 cuando la gente salió a protestar contra los fraude electoral perpetrado por el régimen que permitió a Ahmadineyad continuar en el poder . El régimen aplastó las protestas sin contemplaciones matando y encarcelando a los manifestantes.Por tanto, es evidente que esta manifestación la ha organizado el régimen al igual que este régimen fue responsable del asalto a la embajada estadounidense hace 32 años. Y añadió que el gobierno iraní responsable de esta manifestación tiene mucha cara acusando a los Estados Unidos de Estado terrorista cuando hay un par de ministros iraníes y otros altos funcionarios del régimen en listas de búsqueda y captura por los atentados contra la AMIA y la la embajada israelí de Buenos Aires hace 17 años, reclamados por la Justicia argentina.

El principal orador de este acto, Said Jalili, fue secretario del consejo supremo de seguridad nacional de la revolución islámica. Este individuo reclama que las Naciones Unidas "tomen las medidas pertinentes de castigo a los Estados Unidos y los que estén implicados en llevar a cabo acciones terroristas".Podrían empezar por el gobierno iraní, autor de los dos atentados antes citados en Buenos Aires y principal apoyo económico y material de organizaciones terroristas como Hezbolá (Líbano) y Hamas (Gaza).

Jalili atribuye a Irán haber sido el inspirador de la primavera árabe. Si derribaron una dictadura para imponer otra de carácter islámico, en eso tiene razón, y vemos que los regímenes totalitarios militares de Oriente Medio que han ido cayendo pueden acabar convirtiéndose en regímenes totalitarios teocráticos.

Las relaciones entre Irán y Estados Unidos en estos 32 años nunca han sido buenas pero últimamente han empeorado aún más. Los Estados Unidos acusan al régimen iraní de orquestar atentados en Estados Unidos contra el embajador de Arabia Saudí y contra la embajada israelí, acusaciones que el régimen iraní dice que son falsas. Los Estados Unidos detuvieron a uno de los terroristas que fue detenido cuando intentaba contactar con un cártel de drogas mexicano, Los Zetas, para solicitar su ayuda, pero el iraní detenido cuando contactó con un agente de la DEA que se hacía pasar por narcotraficante. Los iraníes acusan a los Estados Unidos de planear el asesinato de funcionarios iraníes.

El régimen iraní ha advertido de que si los atacan responderán con todo su poderío militar. Supongo que los iraníes con lo que advierten principalmente es con empezar a lanzar cohetes en todas direcciones. Veo que Irán está haciendo lo mismo que el Irak de Sadam Husein que durante la guerra se dedicó a lanzar misiles SCUD contra Arabia Saudí e Israel. Los misiles iraníes por lo que hemos ido sabiendo tienen mucho más alcance, algunos modelos llegarían casi a Italia. Probablemente los iraníes lo que están diciendo es que si alguien los ataca procurarán que todos reciba las consecuencias. Ya hace tiempo que el régimen iraní y sus instalaciones deberían haber sido borradas del mapa, mientras más tarden en hacerlo, los iraníes estarán en capacidad de extender la destrucción más lejos. A Hitler lo podían haber parado el año 33 cuando aún no tenía la maquinaria de guerra preparada, esperaron hasta el 39 y Europa y el mundo sufrieron las consecuencias. Las armas de entonces eran petardos de feria comparadas a las que hay ahora. El régimen de locos que hay en Irán ya ha ido advirtiendo de su intención de utilizar las armas que tenga a su alcance, si aún no lo han hecho es porque probablemente todavía no están preparados.
La zona de exclusión en Irak expira

A fin de año la zona de exclusión aérea sobre Irak expirará. Esta cláusula fue impuesta por el régimen iraní para impedir que Israel pudiera atacar las instalaciones nucleares iraníes atravesando el espacio aéreo iraquí. ¿Qué bajada de pantalones ante el régimen iraní. Según el acuerdo entre el gobierno iraquí y el de Estados Unidos, los Estados Unidos deben impedir que se pueda usar el espacio iraquí por algún país para atacar otros. Lo que me llama la atención es que esta cláusula la impusiera el régimen iraní, una cláusula que les ha permitido desarrollar su programa armamentístico y nuclear sin el riesgo de que el país al que amenazan con utilizar estas armas pueda hacer nada para impedirlo . Ahora es más fácil entender que los israelíes muestren tanta desconfianza hacia los norteamericanos.

2 comentaris:

Patric ha dit...

No creo que Israel solo ataque las instalaciones nucleares de Irán, si no está de acuerdo previamente con USA. En el mismo Estado de Israel hay discrepancias, hay gente que no quiere que se realice el ataque y otros prefieren lo haga USA.
Creo que la situación actual no es la misma que cuando Israel destruyó un reactor nuclear en Irak.
Creo que es un arror que Israel ataque a Irán. No me gustaría que Israel o USA ataquen a Irán.

Jaume C. i B. ha dit...

Es cierto que no todos los ministros del gobierno israelí están convencidos de que el ataque fuera un éxito y los militares temen el coste que les supondría ya que el raid tendría que sobrevolar varios países lo que pondría a los iraníes en alerta.
Sin embargo creo que hay que borrar del mapa las instalaciones nucleares iraníes e incluso debilitar su potencia militar antes de que ésta sea empleada porqué es los dirigentes iraníes han amenazado con atacar a sus vecinos e incluso a Europa. Rafsanyani amenazó con disparar cohetes en todas las direcciones, y en estos momentos sus cohetes alcanzan la mitad de Europa.
Voy a ser un poco cruel, prefiero que arrasen la central nuclear iraní de Busehr y otras instalaciones militares y nucleares iraníes y que le caiga un misil a Ahmadinejad y a los clérigos chiitas que gobiernan ese país a que caiga un solo misil en mi ciudad.
Irán atacará en cuanto sus armas estén listas, no se puede permitir que ese hitler islámico llegue a tener la capacidad de atacar.