L’UNIONISME NO SAP DE NÚMEROS
Deia Groucho Marx que “la política és l’art de buscar
problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els
remeis equivocats”. Posem les dades sobre la taula, les dades dels
resultats obtinguts pels partits polítics.
Partits partidaris de la Independencia:
Junts pel Sí (JxSí) - Vots: 1.620.973 - Percentatge de
vots: 39,54% - Escons: 62
Candidatura d'Unitat Popular (CUP) - Vots: 336.375 - Percentatge
de vots: 8,20% - Escons: 10
Junts pel Sí i la CUP sumen 1.957.348 vots, 72 escons i són
el 47,74%.
Partits contraris a la independencia:
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) - Vots:
734.910 - Percentatge de vots: 17,93% - Escons: 25
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - Vots: 522.209 - Percentatge de vots: 12,74% - Escons:
16
Partit Popular (PP) - Vots: 348.444 - Percentatge de
vots: 8,50% - Escons: 11
C’s, PSC i PP sumen 1.605.563 vots, 52 escons i són el
39,17%.
Partits ambigús:
Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) - Vots: 366.494 - Percentatge
de vots: 8,94% - Escons: 11
CSQEP aconsegueix 366.494, 11 escons i són el 8,94%.
He recuperat les dades de l’anterior post, publicant només
les d’aquells partits que van aconseguir representació parlamentària. Sé que
des de que jo anava a l’escola hi ha moltes coses que han canviat, per exemple
la geografia, la política, s’han produït molts canvis al Món, i un llarg etcètera.
Però mai m’hauria pensat que en aquests 27 anys canviessin les matemàtiques
fins l’extrem que 25 siguin més que 62. I qui diu això? Doncs bé, la candidata
lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha guanyat les eleccions amb 25
escons. Els mitjans de comunicació espanyols, en concret el diari esportiu
Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en els següents termes: “La
triomfadora de les eleccions catalanes exhibeix a Marca esperit esportiu i
defensa la importància de seguir junts per ser més forts. "El Barça no pot
sortir de la Lliga espanyola ni un minut". Un incís, no eren aquests els
que deien que no s’havia de barrejar política i esport?. La mateixa Inés
Arrimadas, poc després de conèixer-se els resultats de les eleccions demanava
la dimissió d’Artur Mas. Només un detall, la llista on es presentava Artur Mas,
Junts Pel Sí, va aconseguir 62 escons i 1.620.973 de vots, C’s amb Inés
Arrimadas va aconseguir 734.910 vots i 25 escons. Demanar la dimissió del
candidat que ha tingut més del doble de vots i escons que tu, Inés, és fer el
ridícul. En pocs dies, la candidata lerrouxista ha fet el ridícul demanant la dimissió
del candidat que té més del doble de vots i escons que ella, i l’ha fet quan ha
estat presentada com la “triomfadora de les eleccions”.
El PP amb García Albiol de cap de llista ha passat de 18 a
11 escons respecte als resultats obtinguts per Alicia Sánchez Camacho. Alguns “crèiem”
que el nivell de bajanades assolit per n’Alicia Sánchez Camacho no podria
superar-se, García Albiol ens ha demostrat que en el PP ho poden superar. García
Albiol ha afirmat que “milers de catalans volen votar al PP però no ho saben”.
Recorden quan n’Alicia parlava de la “majoria silenciosa”?. Arriben les
eleccions i la “majoria silenciosa” no apareix enlloc. Els unionistes
organitzen un acte el 12-O, on assisteixen PP i C’s, fan venir gent de fora de
Catalunya, la majoria de grups d’ultradreta, i la demostració de l’existència
de la majoria silenciosa queda com una demostració d’ultres arribats des d’Espanya,
i uns quans espanyolistes autòctons que no arriben a omplir ni el centre de la
Plaça Catalunya. García Albiol va presentar-se a les eleccions sota el lema “Netejant
Badalona”, i va acabar perdent l’alcaldia. Els badalonins si van netejar
Badalona, de la presència d’en García Albiol. A les eleccions al Parlament de
Catalunya en García Albiol va presentar-se amb l’amenaçador i xulesc lema “Plantem
cara”. Doncs bé, a García Albiol ha pagat car a les urnes les desbarrades
contra Catalunya d’ell i del seu partit, de 18 a 11.
Si no entens que hi ha un partit que té més del doble d’escons
i vots que tu, tens un seriós problema, no és ideologia, no és política, són
matemàtiques, i se’n diu democràcia. García Albiol ha comés l’error de
menystenir els votants.
EL UNIONISMO NO SABE DE NÚMEROS
Decía Groucho Marx que "la política es el arte de
buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar los
remedios equivocados". Ponemos los datos sobre la mesa, los datos de los
resultados obtenidos por los partidos políticos.
Partidos partidarios de la Independencia:
Juntos por el Sí (JxSí) - Votos: 1620973 - Porcentaje de
votos: 39,54% - Escaños: 62
Candidatura de Unidad Popular (CUP) - Votos: 336375 -
Porcentaje de votos: 8,20% - Escaños: 10
Juntos por el Sí y la CUP suman 1.957.348 votos, 72 escaños
y son el 47,74%.
Partidos contrarios a la independencia:
Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C 's) - Votos: 734910 -
Porcentaje de votos: 17,93% - Escaños: 25
Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC-PSOE) - Votos:
522209 - Porcentaje de votos: 12,74% - Escaños: 16
Partido Popular (PP) - Votos: 348444 - Porcentaje de votos:
8,50% - Escaños: 11
Ciudadanos, PSC y PP suman 1.605.563 votos, 52 escaños y son
el 39,17%.
Partidos ambiguos:
Cataluña Sí Que Se Puede (CSQEP) - Votos: 366494 - Porcentaje
de votos: 8,94% - Escaños: 11
CSQEP consigue 366.494, 11 escaños y son el 8,94%.
He recuperado los datos del anterior post, publicando sólo
las de aquellos partidos que consiguieron representación parlamentaria. Sé que
desde que yo iba a la escuela hay muchas cosas que han cambiado, por ejemplo la
geografía, la política, se han producido muchos cambios en el Mundo, y un largo
etcétera. Pero nunca pensé que en estos 27 años cambiaran las matemáticas hasta
el extremo de que 25 sean más que 62. ¿Y quien dice esto? Pues bien, la
candidata lerrouxista Inés Arrimadas afirma que ella ha ganado las elecciones
con 25 escaños. Los medios de comunicación españoles, en concreto el diario
deportivo Marca presenta la candidata lerrouxista Inés Arrimadas en los siguientes
términos: "La triunfadora de las elecciones catalanas exhibe en Marca
espíritu deportivo y defiende la importancia de seguir juntos para ser más
fuertes. El Barça no puede salir de la Liga española ni un minuto". Un
inciso, ¿no eran éstos los que decían que no había que mezclar política y
deporte?. La misma Inés Arrimadas, poco después de conocerse los resultados de
las elecciones pedía la dimisión de Artur Mas. Sólo un detalle, la lista donde
se presentaba Artur Mas, Junts Pel Sí, consiguió 62 escaños y 1.620.973 de
votos, C 's con Inés Arrimadas consiguió 734.910 votos y 25 escaños. Pedir la
dimisión del candidato que ha tenido más del doble de votos y escaños que tú,
Inés, es hacer el ridículo. En pocos días, la candidata lerrouxista ha hecho el
ridículo pidiendo la dimisión del candidato que tiene más del doble de votos y
escaños que ella, y lo ha hecho cuando ha sido presentada como la
"triunfadora de las elecciones".
El PP con García Albiol de cabeza de lista ha pasado de 18 a
11 escaños respecto a los resultados obtenidos por Alicia Sánchez Camacho.
Algunos "creíamos" que el nivel de tonterías alcanzado por Alicia
Sánchez Camacho no podría superarse, García Albiol nos ha demostrado que en el
PP lo pueden superar. García Albiol ha afirmado que "miles de catalanes
quieren votar al PP pero no lo saben". ¿Recuerdan cuando n'Alicia hablaba
de la "mayoría silenciosa"?. Llegan las elecciones y la "mayoría
silenciosa" no aparece en ninguna parte. Los unionistas organizan un acto
el 12-O, donde asisten PP y C 's, hacen venir gente de fuera de Cataluña, la
mayoría de grupos de ultraderecha, y la demostración de la existencia de la
mayoría silenciosa queda como una demostración de ultras llegados desde España,
y unos cuantos españolistas autóctonos que no llegan a llenar ni el centro de
la Plaza Cataluña. García Albiol se presentó a las elecciones bajo el lema
"Limpiando Badalona", y terminó perdiendo la alcaldía. Los
badaloneses si limpiaron Badalona, de la presencia de García Albiol. En las
elecciones al Parlamento de Cataluña en García Albiol se presentó con el
amenazante y chulesco lema "Plantemos cara". Pues bien, a García
Albiol ha pagado caro en las urnas las desbarrades contra Cataluña de él y de
su partido, de 18 a 11.
Si no entiendes que hay un partido que tiene más del doble
de escaños y votos que tú, tienes un serio problema, no es ideología, no es
política, son matemáticas, y se llama democracia. García Albiol ha cometido el
error de menospreciar los votantes.